I és que ja només ens queda poc més d'un mes de viatge per Sudamèrica... El temps vola, a una velocitat vertiginosa!!
Després de fer més d'una hora de coa a la policia d'immigració ens trobem en zona argentina, a La Quiaca.
Calma i tranquilitat. Argentina va suposar un relax després del caos quotidià de l'Ecuador, Perú i Bolívia.
Agafem el primer "omnibus" direcció a Salta, i, au! ja hi som! i amb busos a tot comfort! quin descans!
Salta "la Linda" (Argentina)
Puerto Iguazú - Parque Nacional Iguazú (Argentina)
Però, en caminar pels seus carrers, sentiem com si per allà ja hi haguéssim passat alguna altra vegada... algo molt extrany però curiós.
Vam passar dies agradables, calurosos - això sí-... i de bona carn!! Quin plaer menjar bé... per fi!
Sí, sí! Ens va fer gràcia! I és que no ens ho esperàvem així.
Ideal per passar un dia en família! Imagineu els nins petits, com poden arribar a flipar amb les cascades!
El primer salt en visitar va ser el de "La Garganta del Diablo", el més gran de tots, de 80 m. d'altura...
Per arribar-hi, anem un quartet d'hora -més o menys en un trenet i després anar caminant per la passare·la més important del parc , que passa per sobre del riu -poc profund però molt ample-, i entre la selva.
Quan arribes, per fi, al salt... ufff!! Et quedes sense paraules i obres uns ulls com a taronjes!! i... segons com, t'agafes a la baran per si de cas... que allò és molt amunt... i, l'aigua, molt avall...
No hi ha paraules per descriure la imatge, i menys encara, la sensació. Cal anar-hi i viure-ho en primera persona.
Realment, impactant.
Però el sistema és compost per unes 270 cascades! Aquestes originades per l'existència de nombroses illes petites que divideixen la corrent principal del riu Iguazú...
Per poder gaudir-les hi ha dos circuits diferents, el superior i l'inferior. Des del primer es poden observar les catarates des de dalt, amb unes vistes espectaculars!!!
I des de l'altre, des d'abaix... Cal remarcar l'experiència d'anar en lanxa fins a sota de les catarates...
La sensació és indescriptible, doncs sents la força de l'aigua en primera persona! I alçar la vista i poder veure el moviment de l'aigua i la seva caiguda, brutal! si és que arribes a no tancar els ulls abans clar, perquè l'aigua t'escup tan fort que no queda més remei que donar-te per veçut...
Per altra banda, fou doble el plaer... doncs remullar-se quan estàs bullint de calor és d'agraïr!! El nostre cap, com un braser quan l'apaguen!
Les catarates es troben en la frontera del Brasil, Paraguay i Argentina, com sabeu. Era curiós poder veure Brasil, des d'on estàvem. Veient les cascades des d'una altra perspectiva i segurament, tant impressionats com noltros.
En resum,
Im-pres-sio-nant...
Definitivament, les cascades d'Iguazú són increïblement fascinants.
Impactants.
Rio de Janeiro (Brasil)
Dins la "ruta inicial" no hi entrava arribar fins a Brasil...De fet, no és que haguem visitat Brasil, ja que és un país immens que necessita un viatge exclusiu per aquest!
Però sí que vam voler arribar a Rio de Janeiro, després de sentir a dir que era la ciutat més bella de Sudamèrica i una de les més admirades en el món sencer!
Tan a prop que érem (mil i pico quilòmetres!)... que no ens ho vam voler perdre!
Així que, des d'Iguazú vam agafar un bus directe a Rio de Janeiro. I després de molts quilòmetres i moltes (però moltes!) hores ... arribem a la gran ciutat. La tarda de la Nit de Nadal. Justets justets... però arribem per celebrar-ho.La veritat és que passàrem més d'una estona on la melancolia ens menjava. Aquesta data és per estar en família... i es troba a faltar. Molt.
Així i tot, no ens podem queixar... ja que ens teníem a nosaltres dos, un a l'altre. I, la veritat, ja en teníem prou així. Però, igual, la família hagués estat molt bona companyia. I, compartir-ho junts hagués estat perfecte.
Fou una Nit de Nadal diferent, especial, sens dubte. A la platja de Copacabana. Amb shorts, camiseta i xancles. Però, ens vam donar el plaer aquesta nit... Una parrillada de peix i marisc, i una botelleta de vi blanc. Boníssim tot!!
Els primers dies a Rio de Janeiro vàrem tenir mala sort, ja que el temps no ens va acompanyar... entre núvols i pluja... quin pla. A Rio amb fred i plovent? imagineu...
Però per fi, arribà el dia de sol!! I és llavors quan la ciutat canvia com de la nit al dia! Tots els cariocas surten al carrer amb ben poca roba, voleibol, futvolei, futbol, ballen samba i tot el que faci falta i, la platja s'omple de per tot arreu!!
Pareix com si de dos ciutats diferents es tractassin. Rio amb pluja, i Rio amb sol.
A Rio de Janeiro però, no te l'acabes mai!!! Vam visitar tot el que vam donar a l'abast... A destacar, el Cristo Redentor que es troba al Cerro Corcovado (amb unes vistes de la ciutat espectaculars!) i, la passetjada per les famoses Copacabana i Ipanema.
El centre de Rio, interessant, amb els arcs de Lapa i el moviment amunt i avall de gent entre preparatiu de festes de cap d'any i ressaca de Nadal. La catedral metropolitana que és ben curiosa i els contrastos que es veuen i viuen en aquesta gran ciutat.
Perquè Rio és, sens dubte, una ciutat amb contrast darrere contrast. Als peus dels gratacels més exclusius de la ciutat hi viuen, entre cartrons, centenars de persones. Entre blocs d'edificis antics i molt alts hi trobes, de cop i volta, una església construïda un parell dècades enrere en un estil desconegut per nosaltres.
Al costat de la catedral cristiana catòlica hi téns la catedral prebiteriana...i un temple adventista i un dels evangelistes del 7è, 8è o 9è dia...
En definitiva, molt curiós tot plegat.
Però, com que ens esperàven a Montevideo, ciao Río i cap al bus... 50 hores per arribar a Montevideo!! i tot per culpa d'una cancel·lació d'avió, incomprenssible dels rumbos... increïble!!
Montevideo (Uruguay)
Després de tantes i tantes hores de bus, i, un altre periple per creuar la frontera entre Brasil i Uruguay, per fi, arribàvem a Montevideo igual que els peregrins arriben a Santiago desitjant veure l'apòstol! però, nosaltres, canviant l'apòstol pel Germán i la Natàlia!
Uns amics que, també, conservarem per sempre perque són, realment, meravellosos. Igual que la seva família que ens va acollir amb els braços oberts, els llits preparats i els plats a la taula...estem profundament agraïts per tot! sobretot, per haver tingut la oportunitat de poder compartir uns dies especials plegats...gràcies eternes.
La cosa és que el Germán ens estava esperant sense saber ni a quina hora arribàvem, ni on, ni com, ni si arribaríem... perquè no havíem pogut confirmar-los la nostra arribada... però, tot i així, estava preparat per si de cas i, sí sí, és arribar, trucada, i llestos, de pet cap a casa seva i abraços, petons i mil i una batalles per explicar.
Esperant a la Natàlia, retrobament i direcció cap al mercado central per menjar amb el pare del Germán i celebrar, amb ell, el cap d'any. Un lloc encantador i retípic de la ciutat. Pot ser el lloc més típic segons diuen.
Quin dinar... un asado boníssim acompanyats per unes quantes botelles de la beguda típica del mercat, el medio y medio, que ens va acabar deixant contents a tots.
Ah, una cosa curiosa. No es van enrecordar de dir-nos que per celebrar el cap d'any i el Nadal s'estila mullar a tot bitxo vivent amb medio y medio, una espècie de sidra barreja de vi i cava, que et deixa fet un fàstic... i, és clar, no ens en vam salvar. Xops i fent pudor a d'alcohol, cap a casa a canviar-nos que la resta de la família ens esperava a Villa Argentina, un petit poblet d'estiueig.
Cap d'any a Villa Argentina (Uruguay)
No teníem ni idea de com seria la revetlla de cap d'any. I, la veritat, és que ens va sorprendre, agradar i ens va fer sentir còmodes, com a casa, i no amb una mica menys de nostalgia perque estavem ben acompanyats.
Tot i així. Família i amics es troben molt a faltar en aquestes dates.
La cosa és que vam celebrar la revetlla amb un sopar, molt bo, entre família i amics del German i la Natalia.
Sorpresa per nosaltres... al veure que no tenien raïm per fer les campanades!! quin desastre!! però, és clar, allí donde fueres, haz lo que vieres que diuen... i, clar, ni raïm, ni campanades, ni històries aquest any!! només celebren l'entrada del 2009 amb abraçades, brindis i cohets. Com pel nostre Sant Joan!!
A les dotze i un minut... tothom al carrer a tirar quants més coets millor!! en màniga curta, pantalons curts, i anar fent...
Després del sopar, sobretaula llarguíssima i, després, a un garito d'Atlántida, una petita ciutat costera del costat, on hi estaríem fins les tantes al davant el mar a ritme de rock argentí, bachata, cumbia, etc. Perfecte.
A l'endemà al matí... amb la ressaca òbvia després de la nit de festa... males noticies de veritat... incendi a només uns dos cents metres de la casa on érem... en un pinar meravellós i sec com la mare que el va parir!! els bombers sense aparèixer i, és clar, tot el veins mobilitzats i, nosaltres, és clar, igual. Ajudant a tallar arbres, arraconar branques, cavar rases a cop de pala i, mirar, en la mesura de lo possible, de que el foc, en cas d'arribar, que no destrossés totes les cases...
Per sort nostra, i, no tant d'altres zones, el foc va passar de llarg per bén poc i, els bombers, que van aparèixer en helicòpters cinc o sis hores després dels avisos, van poguer controlar-lo perquè no malmetés cap casa. I, per més sort, ningú va prendre mal de veritat. Com a molt, alguna que altra rascada mentre treballàvem.
Quin espectacle més trist començar l'any amb un incendi... més encara a prop de casa teva... però que indignant que l'actuació dels bombers fos tant ineficaç i tardia. Impressionant.
Tot i així, després del foc, digue'ns poc sensibles, però vam fer un asado d'un parell de collons!! això sí... amb la galleda, la regadora i els aspersors preparats per si de cas!!
Després del dinar... repòs merescut i passejada per Atlántida abans d'anar a dormir i preparar-nos pel viatge cap a Punta del Este i Cabo Polonio.
Punta del Este (Uruguay)
Fashion. Cool. In. La Marbella de l'Uruguay i del sud.
IncreÏblement superficial, de cara a l'aparador i per exhibir-se. Lo más de lo más.
Un lloc meravellós amb un ambient odiós.
No ens va acabar d'agradar lo que suposava la ciutat...
però nosaltres a la nostra... de camping i collonut!! a gust, dormint a la nostra tendeta i sentint-nos en el nostre ambient... lluny dels luxes, dels cotxes potents, de la roba fashion i tot allò que no ens agrada.
Pebrots a la barbacoa per sopar i boníssims. Pudor a fum a la samarreta i com a casa!! perfecte!!
A l'endemà, direcció a una platja més tranquila i, allà sí, gaudim d'un dia de platja d'aquells de tota la vida. Tovallola, sol espatarrant, caminades amunt i avall per la sorra, xerrades a sobre les tovalloles, banyet de tant en tant, i així anar fent fins a l'hora de dinar que ens va fotre un bon tiberi a base de calamars, pop, amanides boníssimes i cerveseta fresca... tot això a la voreta del mar... meravellós!!
De tornada cap al camping i relaxant passeig de nit pel centre bulliciós de Punta del Este.
Cabo Polonio (Uruguay)
Agafàrem el cotxe i a uns 150 Km. de la península de Punta del Este s'hi troba Cabo Polonio. Per accedir-hi és necessari deixar el cotxe i agafar un "camió-tractor" enorme que entre les dunes et porta al petit poblet de pescadors.
Just arribar ens n'adonem que hem passat d'un extrem a l'altre. De Punta del Este a Cabo Polonio. Res a veure!
En aquest poblet hi habiten unes poques famílies que es dediquen a la pesca i, a la preservació dels lleons marins, doncs allà s'hi troba una reserva d'aquesta espècie animal tan curiosa (hi ha tres illes poblades d'aquests animalons).
Nosaltres no n'havíem vist mai de lleons marins de tan a prop... i la veritat és que ens va encantar! pareixíem nins petits... Són lletjos pobrets, però són graciosos més no poder! Els vam trobar a l'hora de la migdiada i, no se bategaven de cap de les maneres. Per res. I és que una de dues: o són tranquils com no n'hi ha o és que són més vagos que el jeure! Eren molt graciosos... Això sí, de tan en quan feien algun badall!
Així i tot, quan es despertaren feien uns renous ben raros... alguns semblaven de gallines que es barallaven, altres eren molt més greus... feien com a por i tot!
I és que de fet, en vàrem veure més d'una de brega! Resulta que és temps d'emparellament... i no en vàrem veure a cap que no tingués ferida!!
Per altra banda, les platjes i la seva gent tenen també el seu encant. I les cases de la costa petites, simples, humils... però que fan enveja a qualsevol.
Finalment ens entornàrem cap el cotxe amb el "camió-tractor"... podent gaudir d'una posta de sol espectacular...
D'allí anàrem cap a Valisas. Pintoresc, de nit. La fira nocturna artesanal és il·luminada amb candeles. És curiós de veure i de fer-hi una volta. Té uns aires a Cabo Polonio... però una mica més "civilitzat" ja -per entendre'ns-. Una zona molt maca.
D'aquesta manera, fóren les 3.30 h. de la matinada quan arribàrem a casa de la Natalia i el Germán a Montevideo... Rebentats. Però encara vàrem aguantar una mica més desperts... sempre trobàvem el tema de conversa!! Ens havíem d'auto-obligar d'anar a dormir!!
L'endemà... Dormir i dia tranquil. De tornar a contactar amb les famílies, doncs era la Nit de Reis a casa. Allà també es fan "Reis" però no hi ha cavalgates, ni carrosses, ni Reis Mags ni Pages... Res. Ho vam trobar a faltar... La Nit de Reis és per passar-la casa també.
L'any que ve.
I aquesta Nit menjàrem l'última parrillada de carn a Uruguay i, ens acomiadàrem de na Natàlia i en Germán. Amb molta peneta, la veritat. Els trobaríem a faltar.
Així i tot, els esperem a Barcelona, Mallorca... on sigui que puguem pul·lular!!
De Montevideo agafàrem un bus cap a Colonia... on puguérem visitar la ciutat amb un parell d'horetes. Una ciutat colonial, preciosa. Amb un aire diferent a la resta del país. Tranquil·la com no n'hi ha.
I d'allí ens embarcàrem amb Colonia Express i, en una hora navegant, arribàrem a Buenos Aires, Argentina. La frontera fou la més fàcil de totes les que hem passat en aquest viatge... ben senzill!
Ens acomiadàrem d'Uruguay amb una posta de sol al Rio de Plata, preciosa i amb un record d'uns dies meravellosos amb na Natàlia i el Germán...
Ara, us estem escrivint des de la ciutat de Buenos Aires. I la pròxima actualització no sabem d'on serà, doncs Argentina ens espera i la recorrerem en cotxe. El viatge continua, encara!!
Un enviem una abraçada a tots!!!!
