Hue
Aixi i tot, es trist de veure com els EEUU arrassaren amb ella, malgrat tots els esforssos que fan en restauracio. Aix, per exemple, la ciutat prohibida purpura - on transcorria la vida privada ;) de l'emperador- ens la vam haver d'imaginar, doncs el que es veure-la, veure-la... no. No en queda gairebe res de res... I es una vertadera llastima, ja que ben segur devia impressionar al personal!
Si que poguerem gaudir empero de la residència imperial i d'alguns palaus amb funcions d’edificis d’estat... que arquitectonicament fan caure de cul!!
Passejar en moto per la ciutat i les zones rurals de les afores, fins arribar a la platja, fou una de les nostres sortides tambe... Entre riu i camps d'arros te'n pots fer una idea de com transcorreix la vida dels vietnamites d'aquest indret. D'allo mes interessant.
I la platja, tranquil.la. Nomes alguns joves (concentrats tots al mateix redol) van alla a divertir-se i, altres personetes que es passegen per l'arena amunt i avall amb la pinya, les patates o els cacauets.
Realment, a la platja de Hue vam passar uns moments... deliciosos!-mai mes ben dit!- . Asseguts a la terrassa, amb l'airet que corria (cosa que pareixia impossible dins la ciutat!) i... unes gambes tretes de la mar i torrades, bonissimes!!! I baratissimes! Creu-me que te les menges amb un gust!!!
I alla, admirant el panorama.
Es curios el concepte de "platja" que es te en aquests paisos de l'Asia... Ja a la India ens va impressionar... Vestits dins l'aigua, i tapats fins al nas. Com mes calor, mes sol, mes tapats! Quasi quasi com noltros!! ;)
A Hue, per suposat, tampoc ens vam voler perdre el passeig pel riu Song Huong (el riu del Perfum) i les consequents visites a les tombes reials i pagodes, aferrades al riu. A destacar, la tomba reial de Tu Duc, on el rei passava les seves vacances i que realment es un lloc precios... enrevoltat de verd, llacs, i edificis preciosos, i actualment on hi ha les tombes del rei i la reina. Tambe la visita a la pagoda mes important de Vietnam, diuen, la de Thien Mu.
I es que per Hoi An passa el riu Thu Bon. Aquesta fou port internacional de comers en el s.XVII ... Es per aixo que passejant pels seus carrers, les influencies culturals de Japo, Xina i Europa es fan evidents. Sobretot les influencies xina i japonesa son molt importants en l'art i arquitectura!
La ciutat, esta cuidada i mante l'encant i historia en els seus carrers i edificis. Tot i que, pot ser, tants turistes junts acabem fent nosa a un lloc tan pintoresc! Pero com que es tan bonic ningu s'ho vol perdre... La ciutat vella de Hoi An es avui dia Patrimoni Mundial de la Unesco.
I es que val molt la pena!
A Hoi An, aixo si, acaben avorrint les botigues de roba i, sobretot, les de sastres pregonant vestits, faldes, abrics, etc. tot a mida!! si no n'hi ha mes de cent en menys de dos quilometres quadrats... no n'hi ha cap!! ho podem ben jurar!!
Hanoi
El viatge de luxe en un sleeper bus amb aire acondicionat! quin luxe! doncs les quinze hores van passar volant!
Arribats a Hanoi... quin caos!! quina multitud de motos!! casi que nomes existeixen les motos en aquesta ciutat!! mai en les nostres vides haviem vist tantes motos juntes... per tot arreu! igual que les formigues al sortir del niu... les motos, al sortir el Sol, invaeixen els carrers tot creant una dansa caotica que balla al compas de pitos i frenades!!!
Despres, passeig pels carrers del centre acompanyats de la Tutu per ensenyar-nos a moure entre els estrets carrers del casc antic, a pronunciar unes quantes paraules en vietnami (tan importants com porc, vedella o pollastre!! Que no fos que ens donassin un altre tipus de carn...!!!), a trobar els millors llocs de menjar vietnami, etc. En fi, ens explica alguns secrets per sobreviure en la capital!
Aqui, allo dels carrils, els sentits, les direccions, colors en els semafors i stops i "cedas"'... diguessim que no te importancia. L'unic realment important es tocar el pito cada dos per tres!! per avisar de que hi ets, de que vas a adelantar, de que vas a girar, de que vas a frenar... es a dir, la maxima seria: pita o mor!
Pero gracies a la moto vam poder arribar solets i amb l'unica ajuda del mapa al museu d'etnologia del Vietnam. Molt i molt interessant. Diriem, fins i tot, que es un dels museus mes complets dels quals hem visitat durant aquests mesos.
Mes endavant, a Sapa, podriem comprovar la riquesa multicultural entre els pobles de les muntanyes.
Per cert, a Hanoi, tot i el caos, les passejades pels diferents llacs, sobretot a la posta del Sol, son meravelloses i calmades. Sembla que, per uns moments, et teletransportis!
Badia de Halong
En el vaixell... amb els ulls ben oberts... i a gaudir del que t'ofereix la natura, de nou. Cal veure-ho...
Per casualitats de la vida vam veure que els quatre teniem el mateix bitllet de tren cap a Sapa!Mateix dia i hora! Perfecte!! Els hi vam comentar el pla que teniem una vegada arribessim a Sapa i els proposarem unir-se amb noltros, doncs voliem allargar aquells instants viscuts sobre el vaixell!! I dit i fet, passariem junts els seguents dies a la vall de Sapa!
La Vall de Sapa
Aixi que a Sapa vam trucar a la Su, vam pactar les condicions, el preu i, finalment, cap als enfangats camins entre les terrasses on cultiven l'arros.
Un dels llocs mes bonics i encantadors dels que hem vist aqui al sud-est d'Asia i, tambe, en tot el viatge. Va ser una experiencia molt i molt interessant.
El fet de visitar els diferents poblats acompanyats de la Su va ser mil vegades mes util i profitos que qualsevol guia de viatge! i, a banda, amb el Carlos i la Nicki tampoc hi havia cap conversa que no valgues la pena mantenir.
I, aixi, entre tots plegats, vam aconseguir passar uns dies especials entre camps d'arros, boira, pluja, llengues extranyes, vestuaris multicolors i multitud de rialles que es creuaven al passar davant nostre.
Es dificil desccriure-us tot el que vam fer i sentir durant els tres dies dins la vall... Aixi i tot, intentarem fer-vos-en cinc centims, perque us en feu una idea...
Aixi, del poble de Sapa (que te uns aires als alps francesos, per cert!) vam caminar fins arribar al primer poblet, Y limh ho, poc despres vam poder veure la casa de la familia de la Su, amb tota la "tribu" de germans i germanes inclosa ;)
El segon dia, passarem per caminons enfangats fins arribar a Giàng tà, i despres per Chài... I de cami a Sùpán vam poder refugiar-nos de la pluja i dinar. A la tarda arribarem amb fang fins a les orelles a la homestay (estada amb una familia) de Bàn hó. En aquest poblet pertanyen a l'etnia dels Tay. Ai... I es que alli vam sopar taaant be!!! Va ser bonissim! I fou l'amo de la casa que ens convida una vegada i una altra a beure vi d'arros, fet seu. Qui li gosa dir que no?? En fi, vam acabar la nit jugant a cartes amb la Su, rient i conversant. Molt. Una nit molt agradable i interessant. La Su es una joveneta molt intel.ligent creiem... i li desitjem el millor del mon.
Ja el tercer dia, vam visitar els voltants de Bàn Hó i havent dinat vam tornar en moto fins a Sapa... Aquest cop, veient la vall des de mes amunt. Aquest lloc el miris d'on el miris, es encantador!
Sapa es, des del nostre punt de vista, un petit mon a part. Sembla com si haguessim canviat de pais i no estiguessim a Vietnam perque, de debo, es completament diferent!!
D'aquesta manera, despres de tres dies caminant amunt i avall sota la pluja i de fer molt bona amistat amb els hawaians, ens van preparar una petita sorpresa a l'hotelet que van agafar per quedar-se a Sapa ciutat. I, es que, com que era dia 2 de juny i el 3 era l'aniversari de la Maria... ens van convidar de sorpresa, a fer una copa de vi!! i menjar uns pastissets de xocolata bonissims al balco de la seva habitacio mentre contemplavem la vall als nostres peus!! Magnific!!
Un detallas que ens va fer molta il.luiso i que servia per posar punt i seguit a una amistat que, de ben segur, farem per mantenir amb ells!! una sort i un plaer coincidir amb gent aixi!!
Hanoi
De tornada a Hanoi, arribant el 3 de juny... aniversari de la Marieta!! i, per tant, per celebrar-ho: hotel de "luxe"!! al costat de la catedral de Sant Josep... es a dir, aigua calenta, aire acondicionat, nevera, televisio per satel.lit, i un llit gegant i net i polit!! perfecte!!!
I, per acabar-ho de rematar, dia de relax total. Sessio de massatges, manicura, depilacio, etc. i, per sopar, en un restaurant espanyol que vam trobar... i de tapes!! truita de patata i ceba, mandonguilles, patates braves, escalivada... de tot i mes!! un gustas despres de tant de temps menjant noodles, arros, sopes de tot tipus i els plats mes barats de les cartes dels restaurants locals.
Abans de deixar la capital vam voler anar a visitar el Mausoleu de Ho Chi Minh tambe. I es que els vietnamis conserven aquest homenet "en fresc", congelat... si. Sembla com si es tractas dúna estatua de cera... El veus alli, tal qual.
Quan el visites empero, no pots deixar de caminar, no et pots aturar al davant, ni parlar, ni posar-te les mans a les butxaques, ni fer cap moviment estrany... has de passar "firmes"! mans al costat i caminant ben recte. Sino, els de seguretat ja corren cap a tu! Unes normes que rocen l'absurditat!
Curios de veure. De veure'l.
Hoa Lu i Tam Coc
Teniem nomes un dia per agafar l'avio cap a Ho Chi Minh, aixi que vam decidir fer la visita d' un dia a Hoa Lu i Tam Coc. Haguessim preferit anar pel nostre compte, amb bicicletes... tot sigui dit. Pero ens faltava el temps per fer-ho!!
Hoa Lu fou la capital de Vietnam baix la dinastia Finh (968 - 980) i Le (980 - 1009). La ciutadella de les dinasties antigues pero, fou totalment destruida. Avui dia, ja no en queda res. Ara hi trobem dos temples... que tampoc no son res de l'altre mon.
El paisatge, a Tam Coc, es precios... diguem que es com la badia de Halong pero entre camps d'arros. Aquelles mateixes roques carstiques, de nou apareixen davant nostre. Realment, un paisatge molt especial.
Vam anar amb una barqueta pel riu Ngo Dong, passant dins de les coves i entre camps d'arros... I si no hagues estat per la gran quantitat de turistes i les venedores que apareixen de sota de les pedres i tot, segurament haguessim pogut gaudir molt mes d'un paisatge tan meravellos.
La ciutat de Ho Chi Minh (antigament anomenada Saigon) es la mes gran de Vietnam. Esta a l'oest de la desembocadura del riu Saigon i al nort del delta del riu Mekong. Baix el nom de Saigon havia estat capital de la colonia francesa de Conchinchina i mes tard capital de Vietnam del Sud.
D'aquesta gran ciutat cal destacar la visita al museu de la guerra (War remmans museum). Un museu que posa la pell de gallina i et deixa sense paraules durant totes les hores de visita...
Creiem que durant l'estada a Vietnam aquest museu mereix ser visitat. Tracta, com veieu, sobre la mateixa guerra del Vietnam.
La visita es molt dura. Les sales son plenes de fotografies i d'informes que donen testimoni sobre la brutalitat d'aquesta guerra. Imatges que demostren que tan brutal es la guerra com desgraciada la postguerra. I es que encara avui dia els vietnamites en viuen les consequencies dels atacs quimics dels americans, dels avions militars d'EEUU que llansaren Agent Taronja. Aixi els descendents de les persones exposades a l'agent tenen moltes possibilitats de patir malformacions...
... I durant l'estada al pais de fet, ho pots veure amb els teus propis ulls.
Tot plegat, molt trist.
Ben aviat empero deixarem enrere la gran ciutat per anar a passar uns dies pel delta del Mekong.
El riu Mekong és un dels més llargs i cabalosos del món. Neix al Tibet i passa per la Xina, Birmània, Tailàndia, Laos i Cambodja... i desemboca aqui, a Vietnam.
Per la zona del delta del Mekong, i, al sur en general, es respira un altre aire. Sembla que la gent no te tanta pressa i tanta ansia per tot com en d'altres indrets del nord. Almenys es la nostra primera impressio i, la veritat sigui dita, nomes hem estat uns tres o quatre dies i tampoc es massa fonamentada!! pero, les sensacions, han estat molt agradables i la sensacio de relax ha estat absoluta. Els mercats flotants i l'estil de vida dels pobles que viuen al riu es ben curios i interessant de veure..
Amb ells vam arribar fins a Phnom Penh i, d'alla, vam decidir seguir el mateix dia fins a Siem Reap. Aixi que vam aprofitar per sopar junts i poder xerrar amb calma tot bebent unes cerveses i tastant els meravellosos curris khmers.
Procurarem mantenir el contacte amb ells perque va ser una experiencia enriquidora compartir un parell de dies del nostre viatge plegats!!
Des de Siem Reap vam visitar els temples d'Angkor... poques paraules caldran per definir-los... pero, en tot cas, ho provarem en la seguent actualitzacio, doncs aquesta ja es prou llarga!! Intentarem que sigui aviat la proxima actualitzacio!
Aixi que ens ja des de Bangkok. De nou a Bangkok. I aqui hi passarem dos dies abans de dirigir-nos, aquest cop, en direccio al sud de Tailandia... si! a les platges!!!
Us expliquem mes cosetes aviat!
Una estimada per tots!!!
