Final del viatge. Nou començament.

Ens decidim finalment a posar punt i final al nostre blog.

Portem nou mesos de retard, ho sabem, però és força dur tancar aquesta etapa de la nostra vida. No ens ha resultat fàcil la tornada a la vida "normal" però ens hi hem acabat acostumant i estem aprenent a gaudir dels petits detalls del dia a dia d'estar per casa.

De totes maneres, tot en aquesta vida, creiem, comença i acaba i, en aquest cas, toca posar punt i final a un viatge, un somni, una aventura i, per damunt de tot, una experiència única i irrepetible per nosaltres!

Ara bé, també és cert que si tinguéssim l'oportunitat, agafaríem les maletes i tornaríem a marxar. Tot d'una!

En fi... som-hi!

Primer de tot, volíem acabar d'explicar el final del nostre viatge, però haurà de ser sense fotos (un poc soso, sí!) perquè al poc temps d'instal·lar-nos a casa ens van entrar a robar i ens van prendre les càmeres de fotos i els portàtils. Sens dubte, se'n van endur el més valuós que teníem a casa, els nostres records.

A l'última actualització us vam parlar fugaçment de la nostra visita al Temples d'Angkor, prometent-vos una mica més sobre aquest lloc increïble. Estam parlant de la capital de l'antic imperi Khmer, on s'hi troba l'edifici religiós més gran del món: l'Angkor Wat.

Nosaltres, per tal d'aprofitar el dia i no enganxar el sol de ple, sortíem ben aviat en bicicleta des de Siem Reap cap al complex... I així, durant tres dies vàrem estar visitant les ruïnes del que un dia va ser la capital d'un imperi immens, on hi vivien més d'un milió d'habitants!

És l'Angkor Wat però, el que et deixa bocabadat... Espectacular! Màgic! També recordem però el temple de Bayon, dins la ciutat fortificada d'Angkor Thom, el qual és ple de cares que sembla que t'estiguin vigilant per tot allà on vas.

És veritat que pràcticament la nostra entrada a Cambodja fou deguda a l'anomenada dels temples d'Angkor (que no és per menys!!)... però val a dir que Cambodja ens va sorprendre i ens va captivar des que arribàrem a Phnom Penh... Allà va ser on vàrem tenir el primer contacte amb la seva gent, i la seva història no tan llunyana ... i tan trista.

Els somriures i l'amabilitat de la seva gent ens convidaren a tornar-hi un dia o altre. Ens vam quedar amb les ganes de més... i ben segur que hi tornarem.

De Cambodja a Bangkok vam anar-hi amb un altre viatge de bus típic de la zona. Mil-i-un canvis de bus, companyies de transport que ens volien deixar penjats, turistes que havien pagat bitllets a preu d'or i anaven en el mateix bus que nosaltres que havíem pagat menys de la meitat... en fi "rutines del viatjer".

Arribats a Bangkok, de cap sense pensar-ho, cap a Kao San Road, el lloc més econòmic per allotjar-te a la ciutat segons les referències que havíem agafat i la nostra pròpia experiència.

Vam passar un dies en aquesta meravellosa ciutat de la qual en som completament admiradors. Ens hi vam sentir còmodes i la barreja entre orient i occident és molt interessant de veure a simple vista.

Compres. Bàsicament ens vam passar el parell de dies a Bangkok de compres. Això sí, no en els grans megastores sinó en el gegantí i divertit mercat de Chatuchack. Va ser tota una ganga la compra dels regals per a familiars, amics i, com no, per a nosaltres mateixos! Allà hi ha de tot i més. I, a més a més, si téns paciència i una mica de puteria, pots aconseguir les coses a preus molt, molt, molt "raonables".

Un cop ben plenes les motxilles de regals i souvenirs vam encarar el viatge que ens havia de dur cap al petit paradís de Koh Tao. Una illa d'uns vint quilòmetres quadrats al golf de Tailàndia. Al sud del país. I, de la qual, en vam quedar molt i molt contents, i enamorats.

Hi tornarem. Seguríssim.

A Koh Tao, vam passar els dies de la següent manera: menjant, prenent el sol a les platjes paradisíaques (semblants a on sortia el Curro quan era al Caribe), voltant amb la motoreta llogada per la illa, nedant i fent snorkel en aquella aigua cristal·lina, i bàsicament, fent submarinisme.

Diríem que quasi tots els turistes de la illa hi van pel mateix, doncs és un dels millors llocs del món per practicar submarinisme (segons diuen el qui ens saben). Vam descobrir doncs el món del buceig i, als dos, ens va acabar agradant l'experiència de l'ingravidesa a vint metres sota l'aigua envoltat de peixets de colors i peixots de collons!! Una passada.

A Koh Tao tens en 5 km de llarg i alguns menys d'ample, llocs per gaudir d'una pau i d'una tranquil·litat que ara mateix envegem. Alguns racons de la illa... com ara les platges paradisíaques Sai Nuan i Ao Leuk... ens deixaren unes imatges inoblidables. Precioses.

Koh Tao... Increïble, espectacular, meravellosa, pausada i còmoda.

Llàstima que no tinguésim més dies perquè, del cert, ens hi hauríem quedat molts dies més en aquesta encantadora illa. I és que, a més a més, teníem una cabanyeta davant el mar per quatre rals!!!

Hi tornarem!!!

L'última cosa que volem fer per tancar el blog és dir ... GRÀCIES.

Gràcies, primer de tot a la família i amics per animar-nos, recolzar-nos i fer-nos sentir estimats en tot moment.

En segon lloc, gràcies a tots els amics que hem conegut o retrobat al llarg del viatge: el Matt i la Nat (i ara ja Thibault!!- el seu fillet-) per ser els millors companys de viatge en el periple entre Perú i Bolívia; el Germán i la Natalia a Bolívia, i posteriorment a l'Uruguay i a Catalunya (perquè ens han tornat la visita ja!!), per fer-nos sentir com a casa i ensenyar-nos una miqueta més sobre l'encantador Uruguay; el Guille, la Ivett i el Lucas (i el Pau!!) a les cabanyes de El Bolsón per obrir-nos les portes de casa seva de bat a bat i... ser tal i com són!; al Pau, que per curiositats de la vida va fer que dos vilafranquins es trobéssin a Buenos Aires i ens ajuntéssim per fer el sud d'Argentina; a l'Octavio, a Buenos Aires i a qui esperam pròximament a Catalunya!!, per les interessantíssimes converses a altes hores de la nit; a l'Alex i la Trixi, perquè amb ells vàrem començar a viatjar, a l'Ecuador, i amb ells vam fer l'últim sopar! a Munich; a l'Isidoro, a qui coneguérem sota la pluja de Riobamba, Ecuador, i férem ruta cap a Perú; a la "troupe" que vàrem fer camí al Machu Picchu pel Salkantay (la Collen, la Barbara, el Suresh, l'Aude...) perquè van ser uns dies meravellosos; a l'Armin i la Bonnie amb qui recorreguérem l'especial ciutat de Hoi An i part del Vietnam; al Carlos i la Nicki, amb els quals vam poder celebrar amb vi i xocolata l'aniversari de la Maria a la Vall de Sapa al Vietnam; a la Tutu, el Marc, l'Anna, la Sara i el Francisco, pels meravellosos dies del camel-safari al Rajhastan; a la Tina, per ensenyar-nos una mica més sobre la India a les platjes de Goa; al Jordi i l'Anna, els catalans de la volta al món, per l'aventura de la Ruta 40 a la Patagonia argentina; a Mr.Griggs i la Sue, per fer el trajecte del Mekong fins a Siem Reap molt més entretingut; al Nacho i l'Alexis, per compartir plegats llargues xerrades al vaixell que ens va portar per riu fins a Luang Prabang, Laos; a l'Anna Fernández pel gran retrobament i els seus veïns (i els seus asados!) a El Chaltén; a l'Ariel a Buenos Aires, per retrobar-nos i mostrar-los la seva ciutat natal; a la Maru, per la copa i el passeig en una de les nits d'estiu de Villa Gesell. Esperem no haver deixat a ningú, doncs nou mesos dónen per molt.

Per altra banda, gràcies al pescador de Puerto López, el José, i la seva família; l'encantadora família de la Laguna Quilotoa; els germans Góngora de Lagunas, a l'Amazònia; l'Ángel i l'Eudocia de la Isla Amantaní; la Su i la seva família a la Vall de Sapa; etc. una llista inacabable de personetes especials... Així com tota aquella gent anònima, que sense ni adonar-se'n ens permeteren ser espectadors dels seu dia a dia, deixar-nos colar en el seu món, paisatges, poblets, cases, ciutats, escoles, etc. i que són els que ens han permès aprendre tant i tant durant aquest viatge.

Finalment, animar-vos a tots el que llegiu això, a viatjar. Només d'aquesta manera podreu entendre i sentir la màgia d'agafar una motxilla i conèixer món.

Poc després de començar el viatge, navengant pel riu Huallaga (Loreto, Amazones) escrivíem en uns dels nostres quaderns de viatge: "Viatgem per aprendre. Viatgem per gaudir./Viatgem per compartir, valorar i existir./ Viatgem, en el fons, perquè sí./Perquè el cor ens ho demana així".

Per posar punt i final, acabarem amb una cançó d'Antònia Font, que ens encanta i ens omple d'alegria i bon rotllo: http://www.goear.com/listen/5a6ee5a/lunivers-ã©s-una-festa-antã²nia-font

Tornada a la realitat. I tornem a començar!

Una estimada per tots!

Maria i Lluís

Viet Nam, caotic i esplendid. Un pais de contrastos.

Si, teniu rao. Es cert! Fa molt de temps que no us hem explicat res del viatge... Ens sap greu, pero no hem trobat ni el lloc ni el moment per fer-ho... Sempre teniem bony o agulla, que diuen!

Tambe es cert pero, que tenim moltes cosetes per contar-vos! De fet, amb tot aquest temps, hem pogut entrar i sortir d'un pais de dos paisos! De Vietnam i Cambodja. Imagineu-vos tot el que haurem de fer memoria!! Aixi i tot, de moment us posarem al dia dels nostres dies al Vietnam, i esperem poder-vos fer arribar a traves de les paraules, almenys una mica del que hem viscut i de tot l'encant que te aquesta terra...

Aixi doncs... som-hi!!!

En la darrera actualitzacio ens vam quedar a Hue, recordeu? ... "despres d'arribar-hi en un viatge de mes de dotze hores en un bus ple de vietnamites i, en el qual, el conductor i un parell mes, hi feien trafic d'animals... serps!! sargantanes gegants!!..."

Hue

Hue resulta ser encantador. Val a dir que de tot d'una vam trobar un hotel, on ens hi vam sentir la mar de comodes... bo, bonic i barat. Genial.

La ciutat de Hue encara avui dia conserva el nucli antic enmurallat i dins seu s'hi troba la meravellosa ciutat imperial (construida per la dinastia Nuyen, que van regnar des del 1802 al 1945).

Per suposat, ens vam passejar per la ciutadella i, vam visitar l'antiga ciutat imperial. Grandiosa.

Aixi i tot, es trist de veure com els EEUU arrassaren amb ella, malgrat tots els esforssos que fan en restauracio. Aix, per exemple, la ciutat prohibida purpura - on transcorria la vida privada ;) de l'emperador- ens la vam haver d'imaginar, doncs el que es veure-la, veure-la... no. No en queda gairebe res de res... I es una vertadera llastima, ja que ben segur devia impressionar al personal!

Si que poguerem gaudir empero de la residència imperial i d'alguns palaus amb funcions d’edificis d’estat... que arquitectonicament fan caure de cul!!

Passejar en moto per la ciutat i les zones rurals de les afores, fins arribar a la platja, fou una de les nostres sortides tambe... Entre riu i camps d'arros te'n pots fer una idea de com transcorreix la vida dels vietnamites d'aquest indret. D'allo mes interessant.

I la platja, tranquil.la. Nomes alguns joves (concentrats tots al mateix redol) van alla a divertir-se i, altres personetes que es passegen per l'arena amunt i avall amb la pinya, les patates o els cacauets.

Realment, a la platja de Hue vam passar uns moments... deliciosos!-mai mes ben dit!- . Asseguts a la terrassa, amb l'airet que corria (cosa que pareixia impossible dins la ciutat!) i... unes gambes tretes de la mar i torrades, bonissimes!!! I baratissimes! Creu-me que te les menges amb un gust!!!

I alla, admirant el panorama.

Es curios el concepte de "platja" que es te en aquests paisos de l'Asia... Ja a la India ens va impressionar... Vestits dins l'aigua, i tapats fins al nas. Com mes calor, mes sol, mes tapats! Quasi quasi com noltros!! ;)

A Hue, per suposat, tampoc ens vam voler perdre el passeig pel riu Song Huong (el riu del Perfum) i les consequents visites a les tombes reials i pagodes, aferrades al riu. A destacar, la tomba reial de Tu Duc, on el rei passava les seves vacances i que realment es un lloc precios... enrevoltat de verd, llacs, i edificis preciosos, i actualment on hi ha les tombes del rei i la reina. Tambe la visita a la pagoda mes important de Vietnam, diuen, la de Thien Mu.

Tot plegat va fer que l'arribada a Vietnam fos tot un exit i, aixi, contents, cap al sud, Hoi An; encara a la costa central vietnami.

Hoi An

En el viatge en bus cap a la bonica Hoi An vam coneixer l'Armin, la Bonnie i la Mano. Un alemany, una xinesa i una francesa d'origen xines!! i, amb ells, vam passar els dies per aquesta tranquil.la, turistica, encantadora i coqueta ciutat!!

I es que per Hoi An passa el riu Thu Bon. Aquesta fou port internacional de comers en el s.XVII ... Es per aixo que passejant pels seus carrers, les influencies culturals de Japo, Xina i Europa es fan evidents. Sobretot les influencies xina i japonesa son molt importants en l'art i arquitectura!

Passejar pels carrers de Hoi An va ser tot un regal pels ulls.

La ciutat, esta cuidada i mante l'encant i historia en els seus carrers i edificis. Tot i que, pot ser, tants turistes junts acabem fent nosa a un lloc tan pintoresc! Pero com que es tan bonic ningu s'ho vol perdre... La ciutat vella de Hoi An es avui dia Patrimoni Mundial de la Unesco.

I es que val molt la pena!

A mes a mes, esta tan a prop de la platja que costa molt poquet arrinbar-hi amb una passejada en bici i, gaudir d'un merescut banyet en el mar de la Xina meridional! Un altre mar en el que ens banyem en aquest viatge! i ja en van uns quants! ;)

La platja ens va encantar i, per tant, vam voler repetir. I, aixi, per celebrar l'amistat amb els nous coneguts, vam decidir fotre'ns unes gambes, crancs, petxines i alguns calamars en un "xiringuito" a primera linia de mar acompanyat d'unes cervesetes ben fresques!! el paradis!! i, tot plegat, per uns quatre euros per cap!! increible!!

A Hoi An, aixo si, acaben avorrint les botigues de roba i, sobretot, les de sastres pregonant vestits, faldes, abrics, etc. tot a mida!! si no n'hi ha mes de cent en menys de dos quilometres quadrats... no n'hi ha cap!! ho podem ben jurar!!

I, es clar, els turistes compra que compraras... nosaltres, pero, mirar i no tocar!! que tampoc era una ganga... ;)

De Hoi An, i un cop visitades les platges del centre de Vietnam, vam decidir pujar cap al nord amb desti a Hanoi; on el Marc i la Tutu ens esperaven a casa seva per passar uns dies amb ells.

Hanoi

El viatge de luxe en un sleeper bus amb aire acondicionat! quin luxe! doncs les quinze hores van passar volant!

Arribats a Hanoi... quin caos!! quina multitud de motos!! casi que nomes existeixen les motos en aquesta ciutat!! mai en les nostres vides haviem vist tantes motos juntes... per tot arreu! igual que les formigues al sortir del niu... les motos, al sortir el Sol, invaeixen els carrers tot creant una dansa caotica que balla al compas de pitos i frenades!!!

Ara ens atrevim a dir que Vietnam es el pais amb mes motos en relacio a la poblacio en el mon!! I es que hi ha tantes motos com persones, gairebe!! Increible.

En fi, un cop instal.lats a casa dels amics decidirem visitar el temple de la literatura. que fou la primera universitat nacional del pais. Un lloc molt interessant i tranquil dins el caos de la ciutat.

Despres, passeig pels carrers del centre acompanyats de la Tutu per ensenyar-nos a moure entre els estrets carrers del casc antic, a pronunciar unes quantes paraules en vietnami (tan importants com porc, vedella o pollastre!! Que no fos que ens donassin un altre tipus de carn...!!!), a trobar els millors llocs de menjar vietnami, etc. En fi, ens explica alguns secrets per sobreviure en la capital!

I, al final, la decisio mes arriscada de les nostres vides... i una de les mes divertides! llogar una moto per moure'ns per Hanoi!! quin fart de patir!! i quin fart de riure al mateix temps!!

Aqui, allo dels carrils, els sentits, les direccions, colors en els semafors i stops i "cedas"'... diguessim que no te importancia. L'unic realment important es tocar el pito cada dos per tres!! per avisar de que hi ets, de que vas a adelantar, de que vas a girar, de que vas a frenar... es a dir, la maxima seria: pita o mor!

Pero gracies a la moto vam poder arribar solets i amb l'unica ajuda del mapa al museu d'etnologia del Vietnam. Molt i molt interessant. Diriem, fins i tot, que es un dels museus mes complets dels quals hem visitat durant aquests mesos.

Les explicacions sobre historia, migracions i, sobretot, les diferents etnies que hi ha al pais son, senzillament, interessantissimes! Al Vietnam hi ha mes de 54 etnies diferents! cadascuna amb la seva llengua, creences i estil de vida diferent!! Molt interessant!!

Mes endavant, a Sapa, podriem comprovar la riquesa multicultural entre els pobles de les muntanyes.

Per cert, a Hanoi, tot i el caos, les passejades pels diferents llacs, sobretot a la posta del Sol, son meravelloses i calmades. Sembla que, per uns moments, et teletransportis!

Aixi que despres d'uns dies per Hanoi. Decidim canviar el bullici de la ciutat per la calma i la meravella de la natura de la badia de Halong.

Badia de Halong

Un altre lloc molt turistic pero que no deixa de ser meravellos, bonic i que et fa quedar bocabadat. Tambe Patrimoni Mundial de la Unesco. Mes de 3000 illes en el golf de Tonkín dibuixen un paisatge fascinant!!

En el vaixell... amb els ulls ben oberts... i a gaudir del que t'ofereix la natura, de nou. Cal veure-ho...

Alla a la badia de Halong vam poder fer nit en un vaixell i vam passar, sobretot, un vespre i nit molt interessants amb el Carlos i la Nicki. Una parella que viu a Hawaii!! Ell d'origen mexica i ella americana. Les converses van ser molt interessants i els farts de riure tambe!! Quina sort coincidir amb gent aixi de maca durant uns instants de les nostres vides.

Per casualitats de la vida vam veure que els quatre teniem el mateix bitllet de tren cap a Sapa!Mateix dia i hora! Perfecte!! Els hi vam comentar el pla que teniem una vegada arribessim a Sapa i els proposarem unir-se amb noltros, doncs voliem allargar aquells instants viscuts sobre el vaixell!! I dit i fet, passariem junts els seguents dies a la vall de Sapa!

La Vall de Sapa

Arribats a la vall de Sapa despres d'una nit al tren, vam decidir fer us del telefon que el Jordi i l'Anna (www.voltaalmon.com) tenien penjat a la web de la Su, una noia d'etnia Hmong, que els hi havia fet de guia per les muntanyes de Sapa. I, finalment, vam decidir fer el mateix.

Aixi que a Sapa vam trucar a la Su, vam pactar les condicions, el preu i, finalment, cap als enfangats camins entre les terrasses on cultiven l'arros.

Un dels llocs mes bonics i encantadors dels que hem vist aqui al sud-est d'Asia i, tambe, en tot el viatge. Va ser una experiencia molt i molt interessant.

El fet de visitar els diferents poblats acompanyats de la Su va ser mil vegades mes util i profitos que qualsevol guia de viatge! i, a banda, amb el Carlos i la Nicki tampoc hi havia cap conversa que no valgues la pena mantenir.

I, aixi, entre tots plegats, vam aconseguir passar uns dies especials entre camps d'arros, boira, pluja, llengues extranyes, vestuaris multicolors i multitud de rialles que es creuaven al passar davant nostre.

Es dificil desccriure-us tot el que vam fer i sentir durant els tres dies dins la vall... Aixi i tot, intentarem fer-vos-en cinc centims, perque us en feu una idea...

Aixi, del poble de Sapa (que te uns aires als alps francesos, per cert!) vam caminar fins arribar al primer poblet, Y limh ho, poc despres vam poder veure la casa de la familia de la Su, amb tota la "tribu" de germans i germanes inclosa ;)

Despres vam seguir entre camps d'arros fins Lao Chai, on vam dinar. Ja havent dinat, seguirem caminant fins a Ta van, poblet de l'etnia Záy. I alla ferem nit amb la familia de la Su. Be, del seu marit. I es que des que es va casar, ha hagut de passar a viure amb la familia del marit, d'una etnia diferent a la seva.. per tant amb les seves diferencies culturals i linguistiques (fet molt curios tenint en compte que els separen nomes un parell de quilometres!!). Vam poder coneixer el seu marit doncs, aixi com el seu fillet (en Hai) de nomes nou mesets. Mes viu que una centella ell!! S'assemblara a sa mare! Va ser una experiencia molt maca, la veritat.... poder veure com passen el dia en aquest poblet penjat a la vall de Sapa.

El segon dia, passarem per caminons enfangats fins arribar a Giàng tà, i despres per Chài... I de cami a Sùpán vam poder refugiar-nos de la pluja i dinar. A la tarda arribarem amb fang fins a les orelles a la homestay (estada amb una familia) de Bàn hó. En aquest poblet pertanyen a l'etnia dels Tay. Ai... I es que alli vam sopar taaant be!!! Va ser bonissim! I fou l'amo de la casa que ens convida una vegada i una altra a beure vi d'arros, fet seu. Qui li gosa dir que no?? En fi, vam acabar la nit jugant a cartes amb la Su, rient i conversant. Molt. Una nit molt agradable i interessant. La Su es una joveneta molt intel.ligent creiem... i li desitjem el millor del mon.

Ja el tercer dia, vam visitar els voltants de Bàn Hó i havent dinat vam tornar en moto fins a Sapa... Aquest cop, veient la vall des de mes amunt. Aquest lloc el miris d'on el miris, es encantador!

Sapa es, des del nostre punt de vista, un petit mon a part. Sembla com si haguessim canviat de pais i no estiguessim a Vietnam perque, de debo, es completament diferent!!

D'aquesta manera, despres de tres dies caminant amunt i avall sota la pluja i de fer molt bona amistat amb els hawaians, ens van preparar una petita sorpresa a l'hotelet que van agafar per quedar-se a Sapa ciutat. I, es que, com que era dia 2 de juny i el 3 era l'aniversari de la Maria... ens van convidar de sorpresa, a fer una copa de vi!! i menjar uns pastissets de xocolata bonissims al balco de la seva habitacio mentre contemplavem la vall als nostres peus!! Magnific!!

Un detallas que ens va fer molta il.luiso i que servia per posar punt i seguit a una amistat que, de ben segur, farem per mantenir amb ells!! una sort i un plaer coincidir amb gent aixi!!

Hanoi

De tornada a Hanoi, arribant el 3 de juny... aniversari de la Marieta!! i, per tant, per celebrar-ho: hotel de "luxe"!! al costat de la catedral de Sant Josep... es a dir, aigua calenta, aire acondicionat, nevera, televisio per satel.lit, i un llit gegant i net i polit!! perfecte!!!

I, per acabar-ho de rematar, dia de relax total. Sessio de massatges, manicura, depilacio, etc. i, per sopar, en un restaurant espanyol que vam trobar... i de tapes!! truita de patata i ceba, mandonguilles, patates braves, escalivada... de tot i mes!! un gustas despres de tant de temps menjant noodles, arros, sopes de tot tipus i els plats mes barats de les cartes dels restaurants locals.

Abans de deixar la capital vam voler anar a visitar el Mausoleu de Ho Chi Minh tambe. I es que els vietnamis conserven aquest homenet "en fresc", congelat... si. Sembla com si es tractas dúna estatua de cera... El veus alli, tal qual.

Quan el visites empero, no pots deixar de caminar, no et pots aturar al davant, ni parlar, ni posar-te les mans a les butxaques, ni fer cap moviment estrany... has de passar "firmes"! mans al costat i caminant ben recte. Sino, els de seguretat ja corren cap a tu! Unes normes que rocen l'absurditat!

Curios de veure. De veure'l.

Hoa Lu i Tam Coc

Teniem nomes un dia per agafar l'avio cap a Ho Chi Minh, aixi que vam decidir fer la visita d' un dia a Hoa Lu i Tam Coc. Haguessim preferit anar pel nostre compte, amb bicicletes... tot sigui dit. Pero ens faltava el temps per fer-ho!!

Hoa Lu fou la capital de Vietnam baix la dinastia Finh (968 - 980) i Le (980 - 1009). La ciutadella de les dinasties antigues pero, fou totalment destruida. Avui dia, ja no en queda res. Ara hi trobem dos temples... que tampoc no son res de l'altre mon.

El paisatge, a Tam Coc, es precios... diguem que es com la badia de Halong pero entre camps d'arros. Aquelles mateixes roques carstiques, de nou apareixen davant nostre. Realment, un paisatge molt especial.

Vam anar amb una barqueta pel riu Ngo Dong, passant dins de les coves i entre camps d'arros... I si no hagues estat per la gran quantitat de turistes i les venedores que apareixen de sota de les pedres i tot, segurament haguessim pogut gaudir molt mes d'un paisatge tan meravellos.

Ho Chi Minh

La ciutat de Ho Chi Minh (antigament anomenada Saigon) es la mes gran de Vietnam. Esta a l'oest de la desembocadura del riu Saigon i al nort del delta del riu Mekong. Baix el nom de Saigon havia estat capital de la colonia francesa de Conchinchina i mes tard capital de Vietnam del Sud.

D'aquesta gran ciutat cal destacar la visita al museu de la guerra (War remmans museum). Un museu que posa la pell de gallina i et deixa sense paraules durant totes les hores de visita...

Creiem que durant l'estada a Vietnam aquest museu mereix ser visitat. Tracta, com veieu, sobre la mateixa guerra del Vietnam.

La visita es molt dura. Les sales son plenes de fotografies i d'informes que donen testimoni sobre la brutalitat d'aquesta guerra. Imatges que demostren que tan brutal es la guerra com desgraciada la postguerra. I es que encara avui dia els vietnamites en viuen les consequencies dels atacs quimics dels americans, dels avions militars d'EEUU que llansaren Agent Taronja. Aixi els descendents de les persones exposades a l'agent tenen moltes possibilitats de patir malformacions...

... I durant l'estada al pais de fet, ho pots veure amb els teus propis ulls.

Tot plegat, molt trist.

Delta del Mekong

Ben aviat empero deixarem enrere la gran ciutat per anar a passar uns dies pel delta del Mekong.

El riu Mekong és un dels més llargs i cabalosos del món. Neix al Tibet i passa per la Xina, Birmània, Tailàndia, Laos i Cambodja... i desemboca aqui, a Vietnam.

Per la zona del delta del Mekong, i, al sur en general, es respira un altre aire. Sembla que la gent no te tanta pressa i tanta ansia per tot com en d'altres indrets del nord. Almenys es la nostra primera impressio i, la veritat sigui dita, nomes hem estat uns tres o quatre dies i tampoc es massa fonamentada!! pero, les sensacions, han estat molt agradables i la sensacio de relax ha estat absoluta. Els mercats flotants i l'estil de vida dels pobles que viuen al riu es ben curios i interessant de veure..

A mes a mes, durant les hores passades navegant pel riu vam poder coneixer una parella d'australians de cincuanta i pico cadascun que van ser tot un descobriment! quins farts de riure que ens vam fer amb ells! sobretot amb l'home, el John, que era un catxondo! i, la seva dona, la Sue, tambe molt maca i interessant d'escoltar atentament quan parlava.

Amb ells vam arribar fins a Phnom Penh i, d'alla, vam decidir seguir el mateix dia fins a Siem Reap. Aixi que vam aprofitar per sopar junts i poder xerrar amb calma tot bebent unes cerveses i tastant els meravellosos curris khmers.

Procurarem mantenir el contacte amb ells perque va ser una experiencia enriquidora compartir un parell de dies del nostre viatge plegats!!

Des de Siem Reap vam visitar els temples d'Angkor... poques paraules caldran per definir-los... pero, en tot cas, ho provarem en la seguent actualitzacio, doncs aquesta ja es prou llarga!! Intentarem que sigui aviat la proxima actualitzacio!

Aixi que ens ja des de Bangkok. De nou a Bangkok. I aqui hi passarem dos dies abans de dirigir-nos, aquest cop, en direccio al sud de Tailandia... si! a les platges!!!

Us expliquem mes cosetes aviat!

Una estimada per tots!!!

Luang Prabang, Vang Vieng, caiac fins a Vientiane i Pakse!! Laos meravellos!!

Luang Prabang es una molt bona ciutat per comencar a coneixer Laos. Es tranquil, bonic, exotic, una mica decadent, i amb alguns edificis nous impecables, que mostren l'empenta que esta rebent el pais gracies al turisme.

Tambe es un lloc de contrastos... doncs tan hi pots veure els monjos budistes recollir el menjar per passar tot el dia, com els fidels agenollats, oferint-lis devotament. I, just al costat, a una pila de turistes traient fotos pel mig, emprenyant al personal, estupida i irrespectuosament -segons el nostre parer-.




Tot plegat, pero, es una combiancio prou agradable i que ens va captivar des del primer moment!

Per cert, durant aquest dies a Luang Prabang vam poder conversar amb diferents monjos budistes molt joves, d'entre vint i vint-i-cinc anys. I parlant amb ells vam poder anar entenent l'estil de vida que porten, la rutina del seu dia a dia, les seves motivacions a fer-se monjo, i, en definitiva, coses de la seva vida fora i dins el temple que ens van servir per entendre-ho una mica millor tot plegat.




Els monestirs, les mansions de l'antiga Indochina, els rius vorejant la ciutat, les voltes amb bici pels voltants, les muntanyes controlant-ho tot des de la distancia... fan que Luang Prabang sigui un cumul de coses que ens va agradar moltissim.




A mes a mes, nomes a uns trenta quilometres, hi ha unes quantes cascades que son realment boniques. Amb aigues turquesa que et conviden a saltar-hi tot d'una. I ple d'arbres i plantes per protegir les piscines naturals del sol... que, aqui, arriba a ser sofocant!! quina calor!!




Pero, amb les "piscinetes" naturals alla al davant, ja pot fer sol perque a dins l'aigua sembla que estiguis en el millor dels super Spa's del mon!! i pagant una entrada que costava euro i mig!! ah!! perque, aixo si, aqui, a Laos, pagues per tot!!




Van ser una colla de dies dels quals guardem un gran record, exceptuant, aixo si, el dia que vam contractar un dia amb elefant (voliem muntar-lo, rentar-lo al riu, donar-li de menjar, portar-lo a la selva a dormir, etc... aquest era el pla!) i va resultar ser un "timo"! Pero, despres d'un temps viatjant, ja ens ho ensumavem i vam fer el que calia per recuperar tots els diners!! sort!!

Aixi que despres de passar uns dies a Luang Prabang, vam decidir anar cap a Vang Vieng, sabent que era un lloc molt turistic pero, al mateix temps, amb uns paisatges que mereixien la pena.

I, efectivament, va ser exactament el que ens esperavem!!




Una ciutat mes aviat lletgeta, la gran majoria de turistes sense samarreta, borratxos perduts i cridant a tort i a dret pel mig del poble despres d'haver-se tirat pel riu amb uns pneumatics de camio... I d'aixo, en diuen fer tubing! que es l'activitat estrella del lloc...

Aixo si, mentre baixes pel riu... anar parant i beure tanta Lao Beer com puguis... tot plegat... per nosaltres, lamentable!!!

Ah! i per acabar el seu dia estandar, els turistes tenen bars i pubs on passen episodis de Friends casi casi vint-i-quatre hores al dia...

Val la pena arribar al cul de Laos per fer aixo??

Nosaltres creiem que no. I, per tant, vam optar per llogar una motoreta i anar a fer voltes pels voltants del poble i gaudir dels paisatges, dels petits poblets, de veure la vida quotidiana d'alguna gent d'alla i de coneixer, encara que fos per uns instants, com era un dia normal i corrent en la vida de la gent que viu per alla.




Conclusions... creiem que vam passar-ho molt millor que fent tubing borratxos entre yankis i hooligans descamisats!!

Per moure'ns cap a la capital del pais, Vientian, vam decidir de fer-ho amb una combinacio entre caiac i furgoneta que va ser d'allo mes interessant!!!




Com podreu imaginar... aixo de titulacions, certificats, permisos, llicencies, assegurances i de mes, aqui a Laos, son paraules que saben que existeixen... pero que no acaben d'entendre del tot... i, per tant, res de res!! has de confiar en els guies i, per si un cas, passar la nit abans amb unes espelmes a la Santa Barbara i unes d'altres a Sant Felix, per tal que obrin la seva gracia en nosaltres!!




Per sort, vam arribar sans a port i els nostres companys tambe!! pero, a una parella d'anglesos una mica mes i els hem de recollir al delta del Mekong!!! mil i pico quilometres mes enfora!!! perque despres de passar un rapid van canviar el caiac per la pesca submarina... pero, per sort, tot va anar prou be!!

Un cop acabat el dia de caiac, a la furgoneta, cap a Vientian i, des d'alla, despres de menjar quatre coses, directes en un sleeper bus cap a Pakse. Per cert, el millor bus de tot el viatge... l'hem hagut de trobar a Laos!! va ser un viatge de pim-pam... deu o dotze hores sense enterar-nos de res... perque dormirem com angelets!!

Arribats a Pakse, canvi de ritme. Doncs Pakse es, sens dubte, una ciutat totalment oposada a Vang Vieng. Aqui no hi havia ni massificacio de turistes, ni borratxos descamisats al mig del carrer, ni molt de moviment.

Pakse es, simplement, una ciutat mes de Laos. Petiteta, tranquila, i amb un ritme de vida que realment ens va captivar. Aqui no hi ha pressa per res! tot es calma i tranquilitat... nomes perturbada per alguns conductors de tuk-tuk que sempre volen prendre el pel als turistes i treure's uns kips de mes a mes.

A Pakse ciutat, en si, no hi ha massa cosa a fer... a banda, es clar, de l'opcio de visitar alguns temples budistes, doncs n'hi ha a totes les ciutats, pobles i poblets. I, tambe, algun que altre museu local i comarcal. Tot plegat no massa atractiu.

Pero, nomes a cinquanta quilometres de Pakse, a Champasak, hi ha les runes del Wat Pho. Un complex de temples pre-khmers que estan situats enmig de la vegetacio i just a la falda d'una muntanya sagrada que els creients associen al deu Shiva.




Tot plegat fan que aquest lloc tingui un punt entre magic i misterios que ens va encantar. A mes a mes, a l'estar en plena naturalesa, els arbres i, les seves sombres! van ser els millors en les hores en que la calor apretava de debo!




S'ha de dir que el viatge d'anada i tornada a Champasak va ser tota una peripecia. Doncs, a l'anada, vam haver de compartir una pseudofurgoneta amb mes de trenta laosians que, evidentment, no entenien res de res en angles! i va ser tot un viatge d'expressio corporal i gestual per mirar de comunicar-nos amb ells! molt divertit! a mes, la gent era molt catxonda i estava molt pendent de nosaltres!




Un cop arribats a lloc, el conductor ens va deixar a nou quilometres de les runes i, per gaudir del paisatge vam decidir anar-hi amb unes bicis de l'any de la catapum! i entretenir-nos mirant el paisatge ple de camps d'arros, petites casetes enmig dels arrosals, bufals, i de mes. Tot aixo acompanyats d'una calor que no es podia aguantar!!

La tornada a Pakse... en una pseudofurgoneta semblant pero sols... doncs vam haver de negociar amb una dona del poblat perque el seu marit ens hi tornes, ja que no hi havia mes serveis cap a la ciutat.

Un dia molt maco.

I, finalment, el desti ens guardava una de les millors experiencies aqui a Laos... un passeig amb moto durant dos dies pel Bolaven plateau! que va resultar ser increible!!



Vam poder arribar a llocs on no hi solen arribar el turisme en massa i vam poder veure l'estil de vida que porta la gent d'aqui i ens va encantar. Perque, a mes, vam poder gaudir d'uns paisatges increibles i molt macos. Precios.




Cascades, rierols, plantacions de cafe, boscos frondosos de colors verdosos, camins enfangats de terra argilosa, ramats de bufals per tot arreu, nens anant i venint de l'escola a peu, en bici, en moto...




I, en tot aixo, sempre hi havia una ma que et saludava, un sabaidee! (hola) que senties des de lluny, o, simplement, una mirada seguida d'una rialla que et feia sentir a gust en tot moment.




El Bolaven plateau ha estat el millor final per un dels millors paisos als que hem estat durant aquests mesos de viatge. Doncs, Laos, engloba tota una serie de coses que ens encanten... com els paisatges on el gris casi no existeix, l'estil de vida tranquil i pausat, el punt exotic d'una cultura totalment diferent a la nostra, el caracter dels laosians, i, en definitiva, una combinacio perfecta que segur tornarem a visitar ben aviat!!




Laos es, senzillament, meravellos.

I, ara mateix, ja us escrivim des de Hue, Vietnam. Despres d'arribar-hi en un viatge de mes de dotze hores en un bus ple de vietnamites i, en el qual, el conductor i un parell mes, hi feien trafic d'animals... serps!! sargantanes gegants!! perque sabem que aqui... al Vietnam... s'ho foten tot!! i no es broma!!...

... Ahir ja vam poder veure els primers licors amb serps i llangardaixos gegants senceres a dins...!

Ja explicarem que tal!!!

Una estimada a tots!!

Fins aviat!!

Cap al Nord. Fins aviat, Tailandia! I arribada a Laos.

Despres de la nostra estada a la gran ciutat de Bangkok, vam fer unes set hores de tren fins arribar a Phitsanulok...

A Phitsanulok nomes hi passarem la nit, doncs l'endema voliem visitar la ciutat antiga de Sukhotai, a una horeta en bus des d'alli. S'ha de dir pero que a la nit tenen un mercat ple de "menjungos" que te'n llepes els dits i tirats de preu!! El Padthai que ens varem menjar per 15 Baths va ser dels millors fins aleshores!! Realment, es de veure. Bossetes i bossetes de menjar preparat.

Aixi, l'endema vam anar a la ciutat antiga de Sukhothai. Aquesta es remunta al s.XII. Fou el primer regne tailandes i aguanta uns 150 anys en el poder.

El seu regne va suposar un avanc a nivell arquitectonic i artistic molt important pel pais... i no ens estranya gens despres d'haver recorregut les ruines i jaciments arquitectonics de la zona. Impressionats!

Vam gaudir molt del dia per Sukhothai, doncs vam llogar una bicicleta cada un i vam anar de wat a wat pedalejant, enmig d'un verd captivador. La calor va ser mes bona de dur i la visita va ser molt i molt agradable. Un dia de chedis, stupas i budes en totes les posicions... aixi com tambe de passejos agradables sota la sombra i, molta tranquil.litat...

Despres de passar el dia al parc historic vam tornar cap a Phitsanulok per agafar el tren cap a Chiang Mai. Vam fer nit al tren. Res ja no ens ve de nou.

Chiang Mai es simbol d'identitat cultural pels tailandesos... Fou alli que poguerem trobar alguns llibres en castella (despres de molt de temps! per fi, descans de l'angles) i provar algun massatge tailandes... Tota una experiencia religiosa!! ;P

El massatge tailandes utilitza pressions i estiraments passius. El massatgista realitza les pressions amb els dits, mans, peus, colzes, genolls... fan verdaderes virgaries! Es veu que te mes de 2500 anys, i que es basa amb la medicina ayurvedica i el ioga. El massatgista ens deia que va molt be per l'estres! Mmmm... exactament aquest, no seria el nostre problema ara mateix!! ;)

Passejant per Chiang Mai pots veure temples gairebe a cada passa! Diuen que n'hi ha mes de tres-cents de temples! I que son diferents als de la resta de Tailandia, per les influencies rebudes d'altres pobles. Nosaltres ens vam veure uns quants pero, ufff... un arriba a somniar en Buda!! Realment pero, son preciosos.

La idea inicial era poder mirar de fer algun trekking des d'alli als poblats del nord-oest pero en vista del panorama d'ofertes de les agencies vam optar per no fer-ho. No teniem ganes d'anar-hi i veure'ns inclosos en una especie de show que ens fes sentir incomodes...

Aixi que vam pensar que potser a Pai tindriem mes sort, que fins i tot podriem anar-hi pel nostre compte. I, a Chiang Mai vam aprofitar per llogar una moteta i anar a voltar la ciutat.. passant per la muralla de la ciutat antiga (que te uns 700 anys), per grans avingudes encapcalades per fotos del rei (que es per tot arreu!!), per carrerons encantadors amagats que semblen ser d'un petit poblet, pel campus universitari...

Aprofitant que teniem la moto tambe vam voler pujar muntanya amunt fins al Wat Pra That Doi Suthep, uns dels temples mes sagrats pels budistes... i amb unes vistes molt maques sobre la vall. La carretera que ascendia muntanya amunt va ser tot un plaer, doncs la verdor i la frescor foren d'agrair!! I el paisatge fou una sorpresa de les bones!

Al temple, hi vam coneixer una noia alemana, la Lilith, amb la qual vam tenir hores i hores de conversa... Llastima que aquell mateix dia ja deixessim la ciutat i la trobada fos tan curta.

Un poc mes endavant ens toparem amb els jardins del palau reial, de la residencia d'hivern dels reis... i seguint endinsant-nos en unes carreteretes enmig del bosc arribarem a diferents poblets, mes amagats.

Entre d'altres cosetes, a Chiang Mai tambe vam voler anar a veure el sonat mercat nocturn. Es diu que es on antigament les caravannes de Yunnan paraven, quan feien la ruta des de Xina a la costa de Birmania. Actualment es un mercat fet pels turistes. Ple de turistes. Els venedors obren les seves tendes pels turistes. A preu d'or -tenint en compte on som-. No teniem gens de ganes de comprar res... pero gens. Per tant, ens en vam anar rapid. Tampoc no era res de l'altre mon. Pavellons plens de tendes i venedors ambulants per tot arreu.

I despres de visitar Chiang Mai anarem en bus cap a Pai, al Nord. Un trajecte ple de carreteres molt sinuoses -que diguem-... amb curva va i curva ve... i muntanya amunt, muntanya avall. Varem arribar a Pai ben entabanats!!!

Pai es un poblet molt turistic, encara que tot sigui dit, no deixa de ser tranquil... Aturada tipica dels hippies, tambe.

El primer dia vam agafar una moteta -de nou!- i vam recorrer els voltants de Pai, sense pensar massa. Nomes ficant-nos on ens venia de gust, coneixent llocs i gents noves.




Els tailandesos sembla que tinguin una oferta especial!: "Canvio somriure per somriure!!". Ens cauen ben simpatics, ells. Un somriu ben a gust!!

Per cert, a Pai, a l'arribar, vam buscar un bungalow petitet pero amb TV... per veure el Madrid-Barca al Bernabeu... i, quin disgust!! just al moment de comencar el partit... tormenta al canto i casi tots els canals de satel.lit caput!!

L'unica solucio, trobar un bar, passada la una de la matinada (hora local), que estigues obert i amb canal via satel.lit... impossible!!

Aixi que ens vam haver de conformar en anar rebent missatge d'1-2, 2-3, 2-4, 2-5 i 2-6... i nosaltres estirant-nos dels cabells i mirant d'entendre, d'alguna manera, els comentaristes d'una televisio tailandesa que feien la retransmissio en directe... pero sense imatges!!

Tot plegat semblava que s'haguessin posat d'acord els Deus per castigar-nos sense veure el partit... un desastre per nosaltres... pero una alegria immensa per tota la culerada!!

Aixi que, passat el derbi, el primer dia visitarem cascades, poblets veins, el canyo, el pont -en memoria a la segona guerra mundial i la gent veina que ajuda en la seva construccio-, ... Un dia, gratificant, agradable i, caluros, aixo si!

I, despres de passar el dia de visita pels voltants de Pai, al tornar, i, casi sense voler, vam trobar a una guia que ens oferia una excursio per poblats molt poc visitats per turistes... quina por quan diuen aixo!! pero la vam deixar explicar-se i, al final, la vam creure, ens va convencer i, l'endema al mati, ja estavem en un jeep direccio a les muntanyes!!

I quina gran eleccio!! quina meravella poder passejar i caminar entre muntanyes, arbres, plantes, animals... (ho trobem tan a faltar aqui!!) i, a cada estona, trobar gent de camp treballant la terra i passant, absolutament, de nosaltres. Nomes, i per un instant, intercanviavem algun somriure i prou!!

Va ser una de les millors experiencies d'aquesta visita a Tailandia.

Despres de passar una nit al poblat lahu de Phamon, on vam poder veure la vida que porten els habitants d'aquesta tribu de les muntanyes vam enfilar direccio a un poblat lisu i un altre karen, anomenat, Ban Muangphaem.

El cami, altra vegada, entre boscos frondosos, bambus, rierols, rius i, l'invitat especial del dia... la pluja!! molta pluja!! i, amb la pluja, vam tenir l'honor de coneixer unes noves amigues: les sangoneres!! n'estava ple!! per tot arreu!! i mes que caminar semblava que fessim classes d'aerobic per la selva!!

Les sangoneres, en angles litches, ens atacaven a cada moment. Aixi que cada vegada que algun de nosaltres en tenia o en veia alguna pujant per la bamba d'algu... al crit de "litches!!" i tots a saltar i a revisar que no ens xuclessin la sang!!

De totes maneres va ser molt divertit.

I, despres del parell de dies per les muntanyes, vam decidir comencar el canvi de pais i fer cami cap a Laos.

Vam escollir la frontera entre Chiang Kongh (Tailandia) i Huay Xai (Laos).

Lo bo d'aquest pas fronterer es que un cop ets a Laos pots embarcar-te en una barca de cua llarga i arribar a Luang Prabang al cap de dos dies tot navegant pel riu Mekong.

Que magic el trajecte!! Es tan bonic i interessant que, al final, ni pares a pensar que estas anant en unes cadires ortopediques de fusta... que la calor t'esta ofegant... i que sues, i sues, i sues, i sues, i sues... i beus, i beus, i beus, i beus...

Per sort, abans de fer-se fosc, la barca fa una parada per fer nit a Pakbeng, on pots sopar, dutxar-te i estirar una mica les cames, abans de reemprendre el viatge a l'endema al mati i afrontar les deu o onze hores seguents!!

I, finalment, arribada a Luang Prabang. Una ciutat, la segona mes gran del pais (70.000 habitants) on realment es respira pau i tranquilitat. Tot i ser turistica... no deixa de ser, diguessim, autentica!

Esta anomenada patrimoni de la humanitat per la UNESCO i la veritat es que estem gaudint d'uns quants dies entre temples budistes, cascades, caminades pel casc antic i prenent contacte amb Laos, un pais, que, de moment, pinta molt be!!

A mes a mes, aquests dies hem estat acompanyats de l'Alexis i el Nacho, un argenti i un chile... i hem estat moooolt a gust amb ells. Els vam coneixer dins el vaixell i, vam tenir hores i hores de converses i rialles plegats. Llastima que avui mateix ja han hagut de volar cap a Ha Noi. Pero estem segurs que un dia o altre els tornarem a veure!! ;)

I ja us deixem, per avui. Luang Prabang quedara pendent per a la proxima actualitzacio!!

Una estimada a tots!!