diumenge, 10 de maig del 2009

Cap al Nord. Fins aviat, Tailandia! I arribada a Laos.

Despres de la nostra estada a la gran ciutat de Bangkok, vam fer unes set hores de tren fins arribar a Phitsanulok...

A Phitsanulok nomes hi passarem la nit, doncs l'endema voliem visitar la ciutat antiga de Sukhotai, a una horeta en bus des d'alli. S'ha de dir pero que a la nit tenen un mercat ple de "menjungos" que te'n llepes els dits i tirats de preu!! El Padthai que ens varem menjar per 15 Baths va ser dels millors fins aleshores!! Realment, es de veure. Bossetes i bossetes de menjar preparat.

Aixi, l'endema vam anar a la ciutat antiga de Sukhothai. Aquesta es remunta al s.XII. Fou el primer regne tailandes i aguanta uns 150 anys en el poder.




El seu regne va suposar un avanc a nivell arquitectonic i artistic molt important pel pais... i no ens estranya gens despres d'haver recorregut les ruines i jaciments arquitectonics de la zona. Impressionats!




Vam gaudir molt del dia per Sukhothai, doncs vam llogar una bicicleta cada un i vam anar de wat a wat pedalejant, enmig d'un verd captivador. La calor va ser mes bona de dur i la visita va ser molt i molt agradable. Un dia de chedis, stupas i budes en totes les posicions... aixi com tambe de passejos agradables sota la sombra i, molta tranquil.litat...



Despres de passar el dia al parc historic vam tornar cap a Phitsanulok per agafar el tren cap a Chiang Mai. Vam fer nit al tren. Res ja no ens ve de nou.

Chiang Mai es simbol d'identitat cultural pels tailandesos... Fou alli que poguerem trobar alguns llibres en castella (despres de molt de temps! per fi, descans de l'angles) i provar algun massatge tailandes... Tota una experiencia religiosa!! ;P

El massatge tailandes utilitza pressions i estiraments passius. El massatgista realitza les pressions amb els dits, mans, peus, colzes, genolls... fan verdaderes virgaries! Es veu que te mes de 2500 anys, i que es basa amb la medicina ayurvedica i el ioga. El massatgista ens deia que va molt be per l'estres! Mmmm... exactament aquest, no seria el nostre problema ara mateix!! ;)

Passejant per Chiang Mai pots veure temples gairebe a cada passa! Diuen que n'hi ha mes de tres-cents de temples! I que son diferents als de la resta de Tailandia, per les influencies rebudes d'altres pobles. Nosaltres ens vam veure uns quants pero, ufff... un arriba a somniar en Buda!! Realment pero, son preciosos.




La idea inicial era poder mirar de fer algun trekking des d'alli als poblats del nord-oest pero en vista del panorama d'ofertes de les agencies vam optar per no fer-ho. No teniem ganes d'anar-hi i veure'ns inclosos en una especie de show que ens fes sentir incomodes...

Aixi que vam pensar que potser a Pai tindriem mes sort, que fins i tot podriem anar-hi pel nostre compte. I, a Chiang Mai vam aprofitar per llogar una moteta i anar a voltar la ciutat.. passant per la muralla de la ciutat antiga (que te uns 700 anys), per grans avingudes encapcalades per fotos del rei (que es per tot arreu!!), per carrerons encantadors amagats que semblen ser d'un petit poblet, pel campus universitari...




Aprofitant que teniem la moto tambe vam voler pujar muntanya amunt fins al Wat Pra That Doi Suthep, uns dels temples mes sagrats pels budistes... i amb unes vistes molt maques sobre la vall. La carretera que ascendia muntanya amunt va ser tot un plaer, doncs la verdor i la frescor foren d'agrair!! I el paisatge fou una sorpresa de les bones!

Al temple, hi vam coneixer una noia alemana, la Lilith, amb la qual vam tenir hores i hores de conversa... Llastima que aquell mateix dia ja deixessim la ciutat i la trobada fos tan curta.




Un poc mes endavant ens toparem amb els jardins del palau reial, de la residencia d'hivern dels reis... i seguint endinsant-nos en unes carreteretes enmig del bosc arribarem a diferents poblets, mes amagats.

Entre d'altres cosetes, a Chiang Mai tambe vam voler anar a veure el sonat mercat nocturn. Es diu que es on antigament les caravannes de Yunnan paraven, quan feien la ruta des de Xina a la costa de Birmania. Actualment es un mercat fet pels turistes. Ple de turistes. Els venedors obren les seves tendes pels turistes. A preu d'or -tenint en compte on som-. No teniem gens de ganes de comprar res... pero gens. Per tant, ens en vam anar rapid. Tampoc no era res de l'altre mon. Pavellons plens de tendes i venedors ambulants per tot arreu.

I despres de visitar Chiang Mai anarem en bus cap a Pai, al Nord. Un trajecte ple de carreteres molt sinuoses -que diguem-... amb curva va i curva ve... i muntanya amunt, muntanya avall. Varem arribar a Pai ben entabanats!!!

Pai es un poblet molt turistic, encara que tot sigui dit, no deixa de ser tranquil... Aturada tipica dels hippies, tambe.

El primer dia vam agafar una moteta -de nou!- i vam recorrer els voltants de Pai, sense pensar massa. Nomes ficant-nos on ens venia de gust, coneixent llocs i gents noves.




Els tailandesos sembla que tinguin una oferta especial!: "Canvio somriure per somriure!!". Ens cauen ben simpatics, ells. Un somriu ben a gust!!

Per cert, a Pai, a l'arribar, vam buscar un bungalow petitet pero amb TV... per veure el Madrid-Barca al Bernabeu... i, quin disgust!! just al moment de comencar el partit... tormenta al canto i casi tots els canals de satel.lit caput!!

L'unica solucio, trobar un bar, passada la una de la matinada (hora local), que estigues obert i amb canal via satel.lit... impossible!!

Aixi que ens vam haver de conformar en anar rebent missatge d'1-2, 2-3, 2-4, 2-5 i 2-6... i nosaltres estirant-nos dels cabells i mirant d'entendre, d'alguna manera, els comentaristes d'una televisio tailandesa que feien la retransmissio en directe... pero sense imatges!!

Tot plegat semblava que s'haguessin posat d'acord els Deus per castigar-nos sense veure el partit... un desastre per nosaltres... pero una alegria immensa per tota la culerada!!

Aixi que, passat el derbi, el primer dia visitarem cascades, poblets veins, el canyo, el pont -en memoria a la segona guerra mundial i la gent veina que ajuda en la seva construccio-, ... Un dia, gratificant, agradable i, caluros, aixo si!




I, despres de passar el dia de visita pels voltants de Pai, al tornar, i, casi sense voler, vam trobar a una guia que ens oferia una excursio per poblats molt poc visitats per turistes... quina por quan diuen aixo!! pero la vam deixar explicar-se i, al final, la vam creure, ens va convencer i, l'endema al mati, ja estavem en un jeep direccio a les muntanyes!!



I quina gran eleccio!! quina meravella poder passejar i caminar entre muntanyes, arbres, plantes, animals... (ho trobem tan a faltar aqui!!) i, a cada estona, trobar gent de camp treballant la terra i passant, absolutament, de nosaltres. Nomes, i per un instant, intercanviavem algun somriure i prou!!




Va ser una de les millors experiencies d'aquesta visita a Tailandia.




Despres de passar una nit al poblat lahu de Phamon, on vam poder veure la vida que porten els habitants d'aquesta tribu de les muntanyes vam enfilar direccio a un poblat lisu i un altre karen, anomenat, Ban Muangphaem.




El cami, altra vegada, entre boscos frondosos, bambus, rierols, rius i, l'invitat especial del dia... la pluja!! molta pluja!! i, amb la pluja, vam tenir l'honor de coneixer unes noves amigues: les sangoneres!! n'estava ple!! per tot arreu!! i mes que caminar semblava que fessim classes d'aerobic per la selva!!

Les sangoneres, en angles litches, ens atacaven a cada moment. Aixi que cada vegada que algun de nosaltres en tenia o en veia alguna pujant per la bamba d'algu... al crit de "litches!!" i tots a saltar i a revisar que no ens xuclessin la sang!!

De totes maneres va ser molt divertit.

I, despres del parell de dies per les muntanyes, vam decidir comencar el canvi de pais i fer cami cap a Laos.

Vam escollir la frontera entre Chiang Kongh (Tailandia) i Huay Xai (Laos).

Lo bo d'aquest pas fronterer es que un cop ets a Laos pots embarcar-te en una barca de cua llarga i arribar a Luang Prabang al cap de dos dies tot navegant pel riu Mekong.




Que magic el trajecte!! Es tan bonic i interessant que, al final, ni pares a pensar que estas anant en unes cadires ortopediques de fusta... que la calor t'esta ofegant... i que sues, i sues, i sues, i sues, i sues... i beus, i beus, i beus, i beus...

Per sort, abans de fer-se fosc, la barca fa una parada per fer nit a Pakbeng, on pots sopar, dutxar-te i estirar una mica les cames, abans de reemprendre el viatge a l'endema al mati i afrontar les deu o onze hores seguents!!




I, finalment, arribada a Luang Prabang. Una ciutat, la segona mes gran del pais (70.000 habitants) on realment es respira pau i tranquilitat. Tot i ser turistica... no deixa de ser, diguessim, autentica!

Esta anomenada patrimoni de la humanitat per la UNESCO i la veritat es que estem gaudint d'uns quants dies entre temples budistes, cascades, caminades pel casc antic i prenent contacte amb Laos, un pais, que, de moment, pinta molt be!!

A mes a mes, aquests dies hem estat acompanyats de l'Alexis i el Nacho, un argenti i un chile... i hem estat moooolt a gust amb ells. Els vam coneixer dins el vaixell i, vam tenir hores i hores de converses i rialles plegats. Llastima que avui mateix ja han hagut de volar cap a Ha Noi. Pero estem segurs que un dia o altre els tornarem a veure!! ;)

I ja us deixem, per avui. Luang Prabang quedara pendent per a la proxima actualitzacio!!

Una estimada a tots!!