Tambe es un lloc de contrastos... doncs tan hi pots veure els monjos budistes recollir el menjar per passar tot el dia, com els fidels agenollats, oferint-lis devotament. I, just al costat, a una pila de turistes traient fotos pel mig, emprenyant al personal, estupida i irrespectuosament -segons el nostre parer-.
Tot plegat, pero, es una combiancio prou agradable i que ens va captivar des del primer moment!
Per cert, durant aquest dies a Luang Prabang vam poder conversar amb diferents monjos budistes molt joves, d'entre vint i vint-i-cinc anys. I parlant amb ells vam poder anar entenent l'estil de vida que porten, la rutina del seu dia a dia, les seves motivacions a fer-se monjo, i, en definitiva, coses de la seva vida fora i dins el temple que ens van servir per entendre-ho una mica millor tot plegat.
Els monestirs, les mansions de l'antiga Indochina, els rius vorejant la ciutat, les voltes amb bici pels voltants, les muntanyes controlant-ho tot des de la distancia... fan que Luang Prabang sigui un cumul de coses que ens va agradar moltissim.
A mes a mes, nomes a uns trenta quilometres, hi ha unes quantes cascades que son realment boniques. Amb aigues turquesa que et conviden a saltar-hi tot d'una. I ple d'arbres i plantes per protegir les piscines naturals del sol... que, aqui, arriba a ser sofocant!! quina calor!!
Pero, amb les "piscinetes" naturals alla al davant, ja pot fer sol perque a dins l'aigua sembla que estiguis en el millor dels super Spa's del mon!! i pagant una entrada que costava euro i mig!! ah!! perque, aixo si, aqui, a Laos, pagues per tot!!
Van ser una colla de dies dels quals guardem un gran record, exceptuant, aixo si, el dia que vam contractar un dia amb elefant (voliem muntar-lo, rentar-lo al riu, donar-li de menjar, portar-lo a la selva a dormir, etc... aquest era el pla!) i va resultar ser un "timo"! Pero, despres d'un temps viatjant, ja ens ho ensumavem i vam fer el que calia per recuperar tots els diners!! sort!!
Aixi que despres de passar uns dies a Luang Prabang, vam decidir anar cap a Vang Vieng, sabent que era un lloc molt turistic pero, al mateix temps, amb uns paisatges que mereixien la pena.
I, efectivament, va ser exactament el que ens esperavem!!
Una ciutat mes aviat lletgeta, la gran majoria de turistes sense samarreta, borratxos perduts i cridant a tort i a dret pel mig del poble despres d'haver-se tirat pel riu amb uns pneumatics de camio... I d'aixo, en diuen fer tubing! que es l'activitat estrella del lloc...
Aixo si, mentre baixes pel riu... anar parant i beure tanta Lao Beer com puguis... tot plegat... per nosaltres, lamentable!!!
Ah! i per acabar el seu dia estandar, els turistes tenen bars i pubs on passen episodis de Friends casi casi vint-i-quatre hores al dia...
Val la pena arribar al cul de Laos per fer aixo??
Nosaltres creiem que no. I, per tant, vam optar per llogar una motoreta i anar a fer voltes pels voltants del poble i gaudir dels paisatges, dels petits poblets, de veure la vida quotidiana d'alguna gent d'alla i de coneixer, encara que fos per uns instants, com era un dia normal i corrent en la vida de la gent que viu per alla.
Conclusions... creiem que vam passar-ho molt millor que fent tubing borratxos entre yankis i hooligans descamisats!!
Per moure'ns cap a la capital del pais, Vientian, vam decidir de fer-ho amb una combinacio entre caiac i furgoneta que va ser d'allo mes interessant!!!
Com podreu imaginar... aixo de titulacions, certificats, permisos, llicencies, assegurances i de mes, aqui a Laos, son paraules que saben que existeixen... pero que no acaben d'entendre del tot... i, per tant, res de res!! has de confiar en els guies i, per si un cas, passar la nit abans amb unes espelmes a la Santa Barbara i unes d'altres a Sant Felix, per tal que obrin la seva gracia en nosaltres!!
Per sort, vam arribar sans a port i els nostres companys tambe!! pero, a una parella d'anglesos una mica mes i els hem de recollir al delta del Mekong!!! mil i pico quilometres mes enfora!!! perque despres de passar un rapid van canviar el caiac per la pesca submarina... pero, per sort, tot va anar prou be!!
Un cop acabat el dia de caiac, a la furgoneta, cap a Vientian i, des d'alla, despres de menjar quatre coses, directes en un sleeper bus cap a Pakse. Per cert, el millor bus de tot el viatge... l'hem hagut de trobar a Laos!! va ser un viatge de pim-pam... deu o dotze hores sense enterar-nos de res... perque dormirem com angelets!!
Arribats a Pakse, canvi de ritme. Doncs Pakse es, sens dubte, una ciutat totalment oposada a Vang Vieng. Aqui no hi havia ni massificacio de turistes, ni borratxos descamisats al mig del carrer, ni molt de moviment.
Pakse es, simplement, una ciutat mes de Laos. Petiteta, tranquila, i amb un ritme de vida que realment ens va captivar. Aqui no hi ha pressa per res! tot es calma i tranquilitat... nomes perturbada per alguns conductors de tuk-tuk que sempre volen prendre el pel als turistes i treure's uns kips de mes a mes.
A Pakse ciutat, en si, no hi ha massa cosa a fer... a banda, es clar, de l'opcio de visitar alguns temples budistes, doncs n'hi ha a totes les ciutats, pobles i poblets. I, tambe, algun que altre museu local i comarcal. Tot plegat no massa atractiu.
Pero, nomes a cinquanta quilometres de Pakse, a Champasak, hi ha les runes del Wat Pho. Un complex de temples pre-khmers que estan situats enmig de la vegetacio i just a la falda d'una muntanya sagrada que els creients associen al deu Shiva.
Tot plegat fan que aquest lloc tingui un punt entre magic i misterios que ens va encantar. A mes a mes, a l'estar en plena naturalesa, els arbres i, les seves sombres! van ser els millors en les hores en que la calor apretava de debo!
S'ha de dir que el viatge d'anada i tornada a Champasak va ser tota una peripecia. Doncs, a l'anada, vam haver de compartir una pseudofurgoneta amb mes de trenta laosians que, evidentment, no entenien res de res en angles! i va ser tot un viatge d'expressio corporal i gestual per mirar de comunicar-nos amb ells! molt divertit! a mes, la gent era molt catxonda i estava molt pendent de nosaltres!
Un cop arribats a lloc, el conductor ens va deixar a nou quilometres de les runes i, per gaudir del paisatge vam decidir anar-hi amb unes bicis de l'any de la catapum! i entretenir-nos mirant el paisatge ple de camps d'arros, petites casetes enmig dels arrosals, bufals, i de mes. Tot aixo acompanyats d'una calor que no es podia aguantar!!
La tornada a Pakse... en una pseudofurgoneta semblant pero sols... doncs vam haver de negociar amb una dona del poblat perque el seu marit ens hi tornes, ja que no hi havia mes serveis cap a la ciutat.
Un dia molt maco.
I, finalment, el desti ens guardava una de les millors experiencies aqui a Laos... un passeig amb moto durant dos dies pel Bolaven plateau! que va resultar ser increible!!
Vam poder arribar a llocs on no hi solen arribar el turisme en massa i vam poder veure l'estil de vida que porta la gent d'aqui i ens va encantar. Perque, a mes, vam poder gaudir d'uns paisatges increibles i molt macos. Precios.
Cascades, rierols, plantacions de cafe, boscos frondosos de colors verdosos, camins enfangats de terra argilosa, ramats de bufals per tot arreu, nens anant i venint de l'escola a peu, en bici, en moto...
I, en tot aixo, sempre hi havia una ma que et saludava, un sabaidee! (hola) que senties des de lluny, o, simplement, una mirada seguida d'una rialla que et feia sentir a gust en tot moment.
El Bolaven plateau ha estat el millor final per un dels millors paisos als que hem estat durant aquests mesos de viatge. Doncs, Laos, engloba tota una serie de coses que ens encanten... com els paisatges on el gris casi no existeix, l'estil de vida tranquil i pausat, el punt exotic d'una cultura totalment diferent a la nostra, el caracter dels laosians, i, en definitiva, una combinacio perfecta que segur tornarem a visitar ben aviat!!
Laos es, senzillament, meravellos.
I, ara mateix, ja us escrivim des de Hue, Vietnam. Despres d'arribar-hi en un viatge de mes de dotze hores en un bus ple de vietnamites i, en el qual, el conductor i un parell mes, hi feien trafic d'animals... serps!! sargantanes gegants!! perque sabem que aqui... al Vietnam... s'ho foten tot!! i no es broma!!...
... Ahir ja vam poder veure els primers licors amb serps i llangardaixos gegants senceres a dins...!
Ja explicarem que tal!!!
Una estimada a tots!!
Fins aviat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada