Bangkok!! Tailandia... una altra cosa.

Despres de passar uns dies per Varanasi vam fer cap, amb tren, cap a Kolkata.

El viatge no va sorprendre'ns massa perque despres de portar un temps movent-nos per la India ja sabiem el que ens hi trobariem... aixi que ens ho vam agafar amb calma i, fins a l'estacio de Howar, a Kolkata.

Un cop alla... si pensavem que a Varanasi feia calor... el que vam trobar era molt pitjor!! quina calorada!! impressionant!! aixi que vam passar el dia en busca de l'aire acondicionat a tot arreu... bars, botigues, cybercafes, etc. tot s'hi valia per no estar al carrer!!

I, a banda del carrer, Kolkata era una mica depriment. Doncs, estava ple, ple, ple... de families senceres vivint al carrer. Una al costat de l'altra i tots parant la ma perque els hi donessim quelcom. I es que despres de passar un temps a la India... no ens hem acostumat a n'aquest panorama i el cor se'ns segueix encongint...

De la India ens enduem moltissimes coses bones, records, llocs, persones, experiencies, menjars, gustos, olors... que ja recordarem sempre. Pero, al mateix temps, ens n'anem amb un regust amarg al adonar-nos de que uns podem passar un any viatjant... i d'altres, amb prou feina passaran el dia amb sort...

Sigui com sigui, la India ens ha donat molt en que pensar i hi seguirem pensant des de la distancia i, aixi, pot ser, algun dia serem capacos d'arribar a entendre, minimament, aquest gegant indi.

I, despres d'un vol perfecte... Bangkok!! Tailandia!! La porta al sud-est asiatic!!

Un mon completament diferent s'obre davant nostre!!

Bangkok, en arribar... ens va semblar la ciutat mes ordenada, neta i polida del mon!!! i, encara, ens ho segueix semblant!! deuen ser els efectes post grans ciutats indies ;)

A mes, es una ciutat amb moltissimes coses per fer sense parar, viu tot el dia.

Mai dorm... nomes descansa.

I durant aquests ultims dies hem aprofitat per intentar contemplar tots els encants d'aquesta gran ciutat que es Bangkok.

Vam estar a la zona de Siam Square on hi ha tot un conglomerat de centres comercials, l'un al costat de l'altre, connectats entre ells per ponts i passarel.les en totes direccions. A mes, l'skytrain, que es una especie de metro pero de les altures, es cola serpentejant entremig dels grans edificis.

Dins els centres comercials es una barbaritat l'ambient purament consumista que s'hi respira... tothom compra de tot, a tot arreu i sense parar. Impressionant. I, per acabar-ho d'arrodonir al carrer sempre, sempre, sempre hi ha cues i cues de cotxes parats!!

Tot plegat crea un estampa molt peculiar. I, a nosaltres, ens va divertir poder passar per alla com a espectadors.

Totalment oposat al Bangkok caotic i bullcios del centre pots trobar una pau i tranquilitat increibles als diversos wats (temples budistes) de la ciutat... i n'esta ple!

Nosaltes vam decidir visitar-ne un parell o tres i la veritat es que ens van encantar a tots els nivells. Comencant per l'arquitectura (totalment diferent al que haviem vist fins el moment) i acabant per l'amabilitat de la gent que hi treballa. La veritat es que va ser tot un plaer caminar entre estatues, budes, chedis i de mes.

Una altra de les coses que vam fer per Bangkok va ser anar a veure una vetllada de Muay Thai (un esport de lluita tipic de Thailandia on s'hi val tot menys picar amb el cap al contrincant). Ens va agradar molt poder contemplar l'espectacle perque els combats estan acompanyats de musica en directe... i els lluitadors sembla, per moments, que ballin mes que lluitin!!

Mentre la lluita dura, a les grades, les apostes van que se les pelen!! comencen molt tranquils pero a mesura que van passant els assalts la gent i els corredors d'apostes es comencen a emocionar i a exaltar... fins acabar el combat cridant, animant i donant consells als lluitadors per no perdre calers!! increible!!

Tambe volem destacar el maxim respecte que demostraven els lluitadors tan pel rival, pel public, per l'entrenador propi i rival i per l'esport que practicaven. Fins i tot, al principi, feien tot un ritual d'uns deu minuts on els lluitadors resaven, estiraven i escalfaven motors pel combat.

Una altra cosa que vam disfrutar moltissim... va ser el menjar!! menjar de tot i variat!! i, despres d'un mes i mig... el luxe de tornar a provar la carn!! i de vedella!!

I aprofitant la gran varietat gastronomica que teniem no vam estar-nos de res i vam menjar en restaurants tailandesos, en japonesos, hamburgueses amb patates fregides i, el que ens va agradar mes, al carrer!! doncs es ple de d'homes i dones amb uns carros que et preparen pinxos, sopes, plats de pasta, etc. a peu de carrer i per quatre duros!!

Aixi que vam tenir una gran varietat de menjar i vam poder fugir del dahl i chapati indis!!

I, finalment, una cosa que trobavem molt a faltar... poder caminar a qualsevol hora del dia pels carrers i avingudes sense por a ser atropellats per algun animalot!! aixi que vam gastar i gastar les soles de les xancles tan com vam poder!! perque, a mes, Bangkok ofereix uns carrers meravellosos i molt bonics gracies a la multitud de temples que li donen aquest punt exotic que tant ens ha agradat!!

Tot plegat... una ciutat que et permet fer de tot a tot moment!!

Ara mateix, pero, despres d'uns dies per la gran capital, estem a Phitsanulok, al nord, fent nit per visitar Sukothai, on hi ha el parc historic de l'anti regne que hi havia.

Mica en mica els paisos se'ns van quedant al darrera ... pero encara ens queda molt, moltissim, per coneixer i gaudir!!

Fins a la propera!! ;)

Una estimada a tots!!

Maria i Lluis

PD: ja tenim un nou album de fotos... i ja en van quatre!!

De Mcleod Ganj, el petit Tibet... a Varanasi, la India en estat pur.

A uns quilometres per sobre de Dharamsala doncs, s'hi troba Mcleod Ganj, a 1770 m. d'altitud. Es aqui, en aquest poblet, on hi ha la seu del govern tibeta a l'exili i la residencia del 14e Dalai Lama.

Des del 1960 hi habiten molts refugiats tibetans i es per aixo que s'ha convertit en un lloc molt important per a l'estudi del budisme i la cultura tibetana, aixi com per a cursos de meditacio, ioga... i altres activitats holistiques.

Tot el dia i per tot arreu pots veure els monjos i les monjes budistes, neutres i pacifics, caminant carrer avall, resant, menjant, conversant... Curios.

Per suposat aquest es un lloc molt turistic pero es encantador, tranquil, pausat. Els tibetans, res a veure amb els indis.

Mcleod Ganj pareix un petit pais dins la India ... Un petit pais, el Tibet.

A n'aquest poblet ens vam poder retrobar amb la calma, que sovint tan enyorem (entre d'altres cosetes) del nostre paradis particular, la Cerdanya, Tallo, Ca la Marieta... ;)




En certa manera, va ser un descans per als sentits, saturats ja per la immersio dins una cultura tant i tant diferent a la nostra...

Dins un altre mon.

Durant els dies que vam passar alli ens hagues agradat poder fer algun trekking, pero ara tampoc no es el temps, ja que als passos de muntanya encara hi ha massa neu. Aixi que hem deixat els trekkings per l'Himachal Pradesh per mes endavant, en un altre viatge! Es segur que un estiu tornarem al nord de la India, entre muntanyes!! Segurissim!

A Mcleod Ganj doncs no vam fer grans caminades ni vam emprendre cap aventura que fagi caure de cul!! Ens vam conformar amb el ritme pausat, l'aire fresc de les muntanyes i l'amabilitat de la gent. Que no es poc!

Durant la nostra estada alli vam aprofitar per caminar entre verdor, fent passejades amunt i avall entre les monees (que son per tot arreu! i tenen una mala llet!!)...




Aixi vam arribar fins a un llac vei, passant entre algunes comunitats de refugiats.; al poblet de Dharamkot; a Bhagsu i la seva cascada...








Passejades facils, reconfortants.




Per suposat tambe vam visitar el complex de Tsuglagkhang, on hi ha la residencia del Dalai Lama, el museu del Tibet i la propia Tsuglagkhang, que per tots els exiliats tibetans vendria a substituir el temple de Jokhangi de Lhasa. La seva capilla resalta especialment, dedicada a la deesa tibetana de la compassio.




A la tarda, vam poder veure com els monjos es vestien i es cubrien la cara amb mascares... i dansaven al to dels timbals unes danses religioses, aixi com tambe vam poder veure encuriosits com llegien els textos sagrats i, com debatien. Interessant.




I el temple Kalachakra es de veure... sobretot perque el seu interior esta cobert d'uns murals excepcionals!! Uns dibuixos en miniatura que et deixen bocabadat! i es que el detall mes petit esta fet amb un pizell d'un sol pel!! Genial. Divi.

Mentre visites el museu del Tibet tens els pels de punta, en tot moment. La invasio de la Xina i l'intent d'aniquilacio de tota una cultura, d'un poble amb identitat propia, d'anys i panys d'historia no ens deixa indiferent. Ens commou i ens sentim impotents, pero ens agrada veure que els tibetans no s'han donat per vencuts en cap moment, que fan comptes lluitar per aconseguir de nou, la llibertat.

L'historia ens sona familiar. La diferencia principal radica en que nosaltres ens vam donar per vencuts molt abans...

Vam sentir certa complicitat amb el poble tibeta.




A Mcleod Ganj vam descobrir el Thentuk, els momos... el menjar tibeta, en fi! I que no cou!!! Per fi. Ens va agradar tant la cuina tibetana que vam fer un curset per aprendre'n algunes de les seves millors receptes!!

Genial. Ens va encantar rebre les "classes magistrals" del Lhamos. Vam aprendre a cuinar momos, sopa i pa d'unes quantes classes!! Aixi que ja sabeu que a la tornada qui vulgui podra degustar les especialitats tibetanes cuinades per nosaltres mateixos!!




Molt interessant, divertit. I util!!

De Mcleod Ganj, ens emportam molt bon record.

Despres de passar sis dies a Mcleod Ganj, de la pausa, vam baixar per tornar al caos!! Varanasi ens esperava. I es des de Varanasi on us estem escrivint!




I Varanasi es la India en estat pur. Es una barreja de tot el que hem anat veient en aquest temps.

Multitud de temples i ghats es reparteixen al llarg del Ganges. Milers de persones s'hi acosten per cremar als seus familiars difunts, submergir-se en les aigues del riu, meditar a la seva vora, resar i practicar diversos rituals per demanar la bondat dels deus.




A mes a mes, no hi falten els buscavides que et persegueixen intentant vendre't de tot una mica: seda, allotjament, massatges, viatges amb barca pel riu o collarets de flors per a la bona sort. I, al mateix temps, com sempre, les vaques fan acte de presencia a cada pas. Son per tot arreu. Les reines del pais.


Mentrestant, els monos son els amos i senyors de les altures de la ciutat. Salten, criden, es barallen i roben el menjar de les cuines dels pisos mentre els propietaris els persegueixen amb bastons (ells no son sagrats).

I tot aixo tenyit dels milers de colors que la India sempre et mostra a traves dels saris i turbants multicolors d'hindus, sikhs i musulmans.




I, ara mateix, la ciutat sembla l'infern pero sense dimonis, ni flames, ni gent dolenta... durant les hores de sol no baixem dels quaranta graus i la humitat es increible... i, les nits, amb dificultats baixen dels trenta... es com viure dins un forn.




Varanasi, en si, no es una ciutat amb massa cosa per fer... segons el nostre punt de vista, clar! pero te una magia especial que ens captiva.




Avui, a mes a mes, hem pogut veure la sortida del sol mentre passejavem en una barca pel Ganges i, la veritat, l'harmonia que es respirava veient a la gent banyar-se, resant, arrancant el dia dedicant-li els seus respectes a la deesa del riu... ens ha fascinat.




Es la India en estat pur. Moments terribles i moments meravellosos.




Dema ja partirem amb tren cap a Kolkata per agafar l'avio el 23 cap a Bangkok. Tailandia ens espera!!!

Ahir en Marc i na Tutu ja ens van deixar tambe... pero no per massa temps no! ...doncs ens veurem a Bangkok, o a casa seva ja... a Hanoi, Vietnam!! :)




Aix... el comiat de la India s'acosta...

Una estimada a tots!!!

Dies de temples meravellosos: Taj Mahal i Golden Temple

Agra (6 - 8 abril)

Despres de passar uns dies la mar de tranquils a Pushkar vam emprendre rumb a Agra, desti Taj Mahal!!

Com de costum...vam viatjar amb un bus la mar de modern, comode i fresc durant les dotze hores que va durar el trajecte!! ah!! i, es clar, com sempre, el conductor impecable... quina gran destresa al volant!!


i es que lo dels busos aqui a la India es d'escandol!! els trens son perfectes pero els busos... buuuufff!!

Pero be, vam arribar sencers i, per tant, prou satisfets.

Un cop a Agra vam decidir de buscar un allotjament a propet del Taj Mahal i el vam trobar despres de preguntar i, com sempre, regatejar en uns quants llocs.

Per aprofitar el dia vam decidir d'anar cap a la monumental Fatehpur Sikri, un complex de palaus i mesquites que l'emperador mongol Akbar va construir a uns 40km d'Agra al segle disset.


El lloc es impressionant.

La gran mesquita de la ciutat presideix un turonet on s'hi troben, tambe, la resta de palaus del rei, reines, concubines i ministres.

Ara be, la visita a la magestuosa mesquita acaba avorrint perque multitud de venedors, pseudoguies i estafadors de tot tipus t'emprenyen en tot moment. La solucio? fer-se el sord i marcar una ratlla de paciencia que, quan sobrepassen, els hi fas notar amb alguna resposta amb mala llet... pero, de totes maneres, et fan sentir incomode.

Per sort la visita al complex de palaus es molt mes tranquila perque no hi ha ningu, a banda de turistes, doncs s'ha de pagar l'entrada.


La visita ens va encantar.

Les pedres vermelloses amb les que els edificis estan construits li donen un toc especial al lloc. I, tambe, la combinacio d'estils arquitectonics mongols, hindus i musulmans es molt interessant i curiosa. El perque d'aquesta combinacio es ben senzilla; Akbar, l'emperador mongol, va casar-se amb tres dones: una hindu, una cristiana i una musulmana. I, per tenir-les a contentes a elles i a la massa social, va decidir de construir palaus al seu gust.


Un tio molt integrador aquest Akbar.

L'harmonia i tranquilitat durant la visita et deixa molt temps per imaginar com deuria ser la vida alli dins uns centenars d'anys enrere. Aixo si... quina calor!!

La tornada a Agra va ser tota una aventura.

Vam agafar un bus local, com sempre, va arribar tard. I, el conductor, per recuperar el temps perdut, va comencar a fer una especie de rally avancant a tot cristo per dreta, esquerra i, fins i tot, per fora la carretera!! acollonant... doncs vam resar tot el que no sabiem i, per sort, va funcionar.


Ara be, l'experiencia no l'oblidarem mai. Aixi com tampoc oblidarem com la carrosseria del bus es movia constantment i com els cargols que aguantaven les finestres anaven caient mica en mica!! increible lo d'alguns busos en aquest pais!!

Pero, com sempre, tot i semblar impossible, vam arribar sense problemes a port.

Amb ganes de dutxa, siesta i 'alguna beguda fresqueta per passar la calor vam arribar a Agra passant el dia amb els amics francesos i programant la visita a l'esperat Taj Mahal de l'endema!!

Finament, el dia 7 a les sis del mati ens trobavem a les afores de la porta oest del Taj per ser dels primers a entrar-hi... i, la veritat, va mereixer moltissim la pena matinar!!


El Taj Mahal, quan no hi ha ningu, sembla com una palau tret d'un conte de fades.

Es un edifici que mes que construit, sembla que l'hagin pintat a escala gegant i l'hagin plantat alla al davant.

Es impressionant. Increible. Magestuos. Meravellos. Casi perfecte!!


I diem casi perfecte... perque el problema del Taj es la ciutat on esta ubicat!! doncs Agra esta ultracontaminada i la polucio que hi ha a l'atmosfera i al cel fa que l'edifici no brilli al cent per cent!! quina gran pena...

De totes maneres, pero, es un lloc en el que hi has d'estar per poder gaudir d'una meravella arquitectonica en majuscules.


La visita, pero, va ser curteta perque aqui, la calor, no perdona.

I, la veritat, a Agra hi ha moltes mes coses a fer a banda del Taj Mahal pero, nosaltres, vam decidir dedicar el dia a buscar bitllets de tren per sortir cap a Amritsar.

Que aixo es un altre tema molt interessant!! la reserva de bitllets de tren a la India!!

Increible!!

Primer has de fer cua (10 minutets) per que et donguin un formulari. Despres, has d'omplir el formulari i, tornar a fer cua. Quan portes 20 minuts de cua, els funcionaris van a dinar, 25 minuts mes, i, amb sort, al cap d'una hora entre tot plegat pots ser ates!! i, sorpresa! no hi ha places per al tren que volem agafar!

Solucio? tornar a fer cua per demanar un altre formulari... etc etc etc!!

Finalment, decidim parlar amb una agencia de viatges perque ens "agilitzi" els tramits. I, com diuen ells mateixos: "here, in India, everything is possible!" amb calers clar!! impressionant.

Total, que gracies a les gestions de l'agencia viatgem cap a Amritsar per veure el Golden Temple dels sighs.

Amritsar (9 - 10 abril)

L'arribada a Amritsar va ser un canvi radical de paisatge al carrer. Doncs, aqui, al Punjab, terra de sikhs, gairebe tothom porta el cap enturbanat!!


La ciutat, pero, seguia sent un caos com a totes les ciutats que hem visitat aqui a la India. Soroll, bruticia, multitud d'autorickshaws, bicitaxis, etc. voltant pels carrers al mateix temps i intentant passar tots pel mateix lloc. Pero be, ja hi estem acostumats.

Ara be, la ciutat ens guardava una meravellosa sorpresa.


El temple daurat dels sikhs es un mar de calma, tranquilitat i bellesa. Sembla com si les aigues del petit llac que envolten calmin a la gent i afluixin el ritme fins arribar a una pau i tranquilitat que nomes vint metres enfora de les partes es utopica.

Quin lloc mes meravellos i relaxant. I, a mes, l'actitud dels sikhs envers els visitants es meravellosa. Doncs son acollidors, respectuosos i calids.



Tot plegat va fer que d'aquesta visita al temple ens n'emportessim un dels millors records del viatge. I, a mes a mes, el temple es obert vint-i-quatre hores amb lo qual el podiem visitar de dia i de nit. Magnific.


Aixi que meravellats per l'experiencia a Amritsar i amb molt bon record vam agafar una serie de busos direccio a les muntanyes; a l'estat d'Hymachal Pradesh.

I ara mateix som a McLeod Ganj, on hi ha la residencia del Dalai Lama, el govern tibeta a l'exili i moltissim refugiats tibetans.

Hem fugit del caos i de la calor i estem de relax entre muntanyes, fresqueta i ritme pausat.

Com a casa.

Una estimada a tots!!

Celebrant els 25 anys enmig del desert del Thar! I de Jaisalmer cap a Jodhpur i Pushkar.

I seguim de ruta pel Rajastan!

Saris i turbants multicolors, ulls d'infants pintats amb khol, camells, musica mistica, ciutats colorades, calor sofocant, temples i havelis, histories de palaus i maharajas, divinitats i rituals... i el seu gran desert daurat. El Rajastan no et deixa indiferent.




Aixi doncs, despres d'Udaipur arribem a Jaisalmer.



Jaisalmer (del 24 de Marc al 30 de Marc)

L'arribada a Jaisalmer va ser una bogeria! Just baixar del bus una vintena d'homes es van tirar sobre nosaltres, agafant-nos i estirant-nos per tal que anessim cap al seu autorrickshow o hostal de manera exagerada!! Ens va recordar una mica l'arribada a Yurimaguas, a Peru, amb gent acaramullada, desesperada esperant l'arribada dels turistes!! Uau!

Per sort la nostra pero, dins el bus no erem sols... i un home, com a caigut del cel, va apareixer ofrecent-nos ajuda per defugir de tota aquella tropa de gent amb un taxi, pagant nomes 5 rupies per persona fins a la ciutat. Tots vam acceptar i ens vam ficar dins el taxi, espantats, sorpresos i alleujats!

El mateix home, just arribar al centre ens va oferir el seu hostal, que varem acabar acceptant ja que era molt i mot barato i estava prou be. Tot el grup, de fet, ens hi vam quedar! I acte seguit, despres de convidar-nos a un chai (tipic te amb llet) a la terrassa, ens va oferir el safari pel desert amb camells... El qual tambe vam acabar acceptant tots!

Tot un negoci per aquell senyor vestit de blanc! Molt ben muntat per tal de captivar-nos. Realment ho va saber fer be i, tanmateix a nosaltres ens va sortir rodo tambe tot plegat! Aixi que, tothom content.

Aixi doncs, l'endema, un grup molt ben avingut de set personetes... la Sarah (francesa), el Francisco (uruguaya), l'Anna (americana), el Marc i na Tutu (parella de francesos que viuen a Vietnam) i nosaltres ens vam ficar dins un jeep direccio al gran desert del Thar. El jeep ens deixa en un punt on ens trobarem amb els que serien els nostres guies i els nostres camells! Aqui comencaven els nostres 4 dies i 3 nits enmig del desert!!




Els nostres guies. Tres personatges.

Mr. Lal - que li deiem- molt autentic, amb la seva vestimenta blanca i turbant taronja, molt prim i amb uns bigots enrevoltillats per amunt molt peculiars, dels quals n'estava molt orgullos... un home del desert de tota la vida, bo, humil i amb una simpatia especial.

Abdhul, d'uns vint-i-cinc anys, molt petit pero amb una rialla gegant sempre!!! Molt rialler i sempre amb broma a la boca. Especialment li agradava ficar-se amb Mr. Lal amb la famosa frase del safari... "What are you doing Mr. Lal?". Vam riure fins plorar!

I es que... Pssst! Pero Mr. Lal menjava opium dia si i dia tambe!!

En Pappu creiem que era el que tenia mes responsabilitats dels tres, amb un posat mes serios pero no menys simpatic. Sempre atent a les nostres necessitats, era bo com ell tot sol i es va portar un 10 amb nosaltres!

Aixi doncs, amb els tres guies i els set camells, vam endinsar-nos desert endins!




Un dia al desert era mes o menys aixi!!

Ens aixecavem prestet i esmorzavem de chai , ous, torrades amb mermelada i semola. Llavors, damunt els camells s'es dit!



Despres d'unes hores sobre els camells enmig del no res, sota el sol sufocant i amb molt bona companyia, anavem a parar sota un gran arbre per tal de refugiar-nos a la sombra, prendre un chai (com no!), dinar de dhal i chapati i passar unes horetes, descansant, dormint, llegint, escrivint o xerrant, fins que el sol baixes una mica!!




Despres, tornavem a emprendre la nostra ruta, parant a qualque poblet perque els camells puguessin beure, ens endinsavem entre dunes i mes dunes... fins arribar a la que seria el nostre llit, de nit.






Arribavem, quedavem empanats per la posta de sol mentre preniem un chai (com no!), i sopavem de dhal i chapati a les fosques. Finalment, enceniem un fogueronet petitet (per tal de no atreure tots els bitxos, escorpins, serps i demes!) i passavem l'estona mirant el cel estrellat, conversant i escoltant les dues cancons de Mr. Lal - que ens cantava cada dia!-. El nostre llit, l'arena del desert i el nostre sostre, un cel estrellat carregat de desitjos!



Els dies al desert van resultar molt relaxants, diferents, calurosos, exotics i divertits! Amb una paraula, inoblidables.

Aixi com l'aniversari del Lluis!

Celebrar els 25 anys enmig del desert i amb tant bona companyia no es pa de cada dia.

Curiosament, la nit abans pero, mentre esperavem les 00.00 h. de la nit per felicitar el Lluis pel dia del seu aniversari... li van arribar quatre regalets de part del Desert! Ni mes ni menys que quatre escorpins van apareixer devora el foc!

Tots vam pegar un salt i ens vam retirar del foc, decidint, allunyar-nos i esperar el moment de felicitacio a la zona on dormiriem... mes lluny de la calor i mes a les fosques. Cagats, tot s'ha de dir i fent revisions del territori cada dos per tres.

Tanmateix, aquella nit, tot i no creure en Deu... vam resar tots! No escorpins per favor!!!! I ja que hi erem... tampoc serps, Senyor!!

De tornada a la ciutat de Jaisalmer tots plegats vam fer possible la festa sorpresa del Lluis, en vistes al fort!! I pastis inclos! Un dia genial!




A la ciutat de Jaisalmer, ens hi vam quedar uns dies... Val la pena. El Fort de Jaisalmer fou construit l'any 1156 pel rajputa Jaisala i ampliat pels qui el van seguir. Nosaltres no ens ho voliem pedre!




Entrant al fort et pots pedre entre carrerons, el palau i, varis temples i havelis. Dins el fort hi viu molta gent de la ciutat... en les seves havelis, aparentment senzilles.




Malgrat l'encant que pugui tenir el fort, val a dir que esta molt mal cuidat, brut, amb un turisme excessiu, tendes per tot arreu amb venedors pesats - i alguns molt mal educats-... A mes a mes, es palpita la indiferencia del govern davant de tal monument!

Una llastima.

A Jaisalmer tambe vam visitar la haveli Patwa-ki-Haveli, la primera haveli que es va construir fora del fort - segons ens explica el propietari-. Algunes de les cosetes que ens van sorprendre molt.




La finestra que donava a la zenana per la qual l'home es comunicava amb la dona (amb senyes i sense parlar! per tal de respectar els demes i mantenir la intimitat!)... una mica complicat per una parella tot plegat!!. Les estrategies que utilitzaven per a poder reutilitzar l'aigua del llac, tractant-se d'un desert!. La quantitat d'objectes curiosos que utilitzaven en la seva vida diaria i els llums d'oli que il.luminaven la haveli cada nit. L'ornamentacio, que es podia muntar i desmuntar! I tot un seguit d'aspectes que varen fer que la visita resultas del mes interessant! La construccio de l'edifici i els seus detalls arquitectonics ens van deixar bocabadats. Totes les peces de la casa encaixen l'una amb l'altra, com si d'un trencaclosques es tractes...

Durant l'estada a Jaisalmer vam coincidir amb un festival; el de la deesa hindu anomenada Gangaur. Imagineu si era important que hi va assistir el mateix maharaja!! i el vam veure d'apropet!!

La cosa es que aquest festival es celebra perque la deesa cuidi dels marits de les dones casades que li preguen i, tambe, perque s'encarregui de trobar un bon home per les noies joves que, es clar, tambe li preguen.

I se celebra amb una cerimonia dins el palau del maharaja on nomes hi poden assistir alguns escollits. Mentrestant, la multitud espera a les afores del palau cantant i tocant uns tambors (tablas) animant la festa.

Mes tard, quan apareix la imatge de la deesa, el maharaja surt, saluda, munta el seu cavall engalanat i dona l'ordre per a que comenci la processo.

I la processo s'inicia amb les bandes de musica i percussio. En segon lloc hi van uns camells imponents disfressats amb teles de colors, pedres brillants, picarols i penjolls de tot tipus.




Els dies a Jaisalmer van passar rapidament. Ens vam acomiadar del Francisco i la Sarah, que esperem veure algun dia de nou!! i vam seguir cap a Jodhpur, la ciutat blava, l'Anna, el Marc i la Tutu i nosaltres... junts.



Jodhpur (del 31 de Marc al 1 d'Abril)

A primera vista Jodhpur ens sembla una ciutat gran, lletja, bruta i amb massa gent sense sostre. Aixo es el que vam veure quan vam arribar a les 6.00 h. del mati en tren. Pero ara creiem que la seva visita era ben merescuda.

Ens va encantar la visita del fort de Meherangarh. Es precios i la veritat es que, a diferencia del de Jaisalmer, esta molt ben cuidat i molt ben muntat. L'entrada no es barata ni molt menys pero s'ho paga, doncs tambe t'entreguen uns auriculars amb els quals pots sentir un caramull d'informacio sobre el lloc, sobre el Rajastan, la vida dels maharajas, i la cultura india en general! I en castella!




Una visita molt interessant, la del fort. Unes cinc hores vam estar passejant entre carrerons, patis, habitacions, jardins...!




Des del fort s'observa el temple Jaswant Thada, de marbre blanc, que es el crematori reial... aixi com la ciutat blava als seus peus. I que mes tard ens hi vam ficar.



Entre carrerons arribes a la Torre del rellotge i els mercats, on hi pots trobar de tot: especies, refrescos, lassi tipic d'aqui, artesanies, roba, menjar, etc.

Per suposat, tan a Jaisalmer com a Jodhpur no els us podeu imaginar sense la brutor i la pudor habitual de la India, les vaques tan amples enmig dels carrers i les seves merdes, i els infants i altres demanant... "One rupi" abans de saludar-te amb un "Namaste".

Es dificil comprendre-ho tot plegat pero almenys ja no ens ve tant de nou...

Des de Jodhpur vam agafar un bus per pujar quatre quilmetres cap al nord, a Mandore. Alla hi ha uns jardins amb terrasses de pedres en forma de monuments amb reliquies jainis i budistes, plens de mones per tot arreu. Per suposat, no hi podia faltar un temple hindu. Llastima que tot estas tan i tan brut i, que el sol bategas tan fort. La sequia tambe es va fer evident, de nou.

I de Jodhpur, els cinc vam seguir junts la ruta direccio a Pushkar. Aixi que en tren vam arribar a Ajmer (una bogeria de ciutat) d'on vam agafar un bus cap a Pushkar.



Pushkar (del 2 al 4 d'Abril)

I a Pushkar som ara mateix. Aquesta es una ciutat santa, doncs es on naixe Brahma i en ella es reuneixen cents d'hindus per banyar-se en els ghats del seu llac i per resar en el famos temple de Brahma, unic en el mon.

Nosaltres toparem amb dos festivals a l'hora, aixi que ja us podeu imaginar tot el que hi havia muntat en els carrers de la ciutat! Fou increible veure tot el ritual que realitzen els peregrins amb els brahmans...

A part dels gahts empero, no te massa cosa mes la ciutat... doncs el llac esta bastant sec i segurament fa que perdi part del seu encant. Aixi i tot, es un lloc bastant tranquil i s'hi esta a gust....

Avui ja partirem cap a Agra, si no hi ha canvis a ultima hora, aixi que el Taj Majal esta al caure! I la veritat es que en tenim moltes i moltes ganes!!

Com veieu, adaptats a la India i amb noves amistats, seguim el nostre viatge.

Una estimada a tots!

PD. Ens sembla que el tema d'albums de fotos ja ens torna a funcionar. Aixi i tot, hem perdut moltissimes fotos pel cami, doncs la camera ens falla... molt., i hem pogut salvar poca cosa. I la veritat es que sap greu, molt, doncs son records. Pero de moment, ens haurem de conformar amb el que tenim :S Si mes no, en ment tenim els millors moments, sens dubte... Petons;)