Despres de passar uns dies la mar de tranquils a Pushkar vam emprendre rumb a Agra, desti Taj Mahal!!
Com de costum...vam viatjar amb un bus la mar de modern, comode i fresc durant les dotze hores que va durar el trajecte!! ah!! i, es clar, com sempre, el conductor impecable... quina gran destresa al volant!!
i es que lo dels busos aqui a la India es d'escandol!! els trens son perfectes pero els busos... buuuufff!!
Pero be, vam arribar sencers i, per tant, prou satisfets.
Un cop a Agra vam decidir de buscar un allotjament a propet del Taj Mahal i el vam trobar despres de preguntar i, com sempre, regatejar en uns quants llocs.
Per aprofitar el dia vam decidir d'anar cap a la monumental Fatehpur Sikri, un complex de palaus i mesquites que l'emperador mongol Akbar va construir a uns 40km d'Agra al segle disset.
El lloc es impressionant.
La gran mesquita de la ciutat presideix un turonet on s'hi troben, tambe, la resta de palaus del rei, reines, concubines i ministres.
Ara be, la visita a la magestuosa mesquita acaba avorrint perque multitud de venedors, pseudoguies i estafadors de tot tipus t'emprenyen en tot moment. La solucio? fer-se el sord i marcar una ratlla de paciencia que, quan sobrepassen, els hi fas notar amb alguna resposta amb mala llet... pero, de totes maneres, et fan sentir incomode.
Per sort la visita al complex de palaus es molt mes tranquila perque no hi ha ningu, a banda de turistes, doncs s'ha de pagar l'entrada.
La visita ens va encantar.
Les pedres vermelloses amb les que els edificis estan construits li donen un toc especial al lloc. I, tambe, la combinacio d'estils arquitectonics mongols, hindus i musulmans es molt interessant i curiosa. El perque d'aquesta combinacio es ben senzilla; Akbar, l'emperador mongol, va casar-se amb tres dones: una hindu, una cristiana i una musulmana. I, per tenir-les a contentes a elles i a la massa social, va decidir de construir palaus al seu gust.
Un tio molt integrador aquest Akbar.
L'harmonia i tranquilitat durant la visita et deixa molt temps per imaginar com deuria ser la vida alli dins uns centenars d'anys enrere. Aixo si... quina calor!!
La tornada a Agra va ser tota una aventura.
Vam agafar un bus local, com sempre, va arribar tard. I, el conductor, per recuperar el temps perdut, va comencar a fer una especie de rally avancant a tot cristo per dreta, esquerra i, fins i tot, per fora la carretera!! acollonant... doncs vam resar tot el que no sabiem i, per sort, va funcionar.
Ara be, l'experiencia no l'oblidarem mai. Aixi com tampoc oblidarem com la carrosseria del bus es movia constantment i com els cargols que aguantaven les finestres anaven caient mica en mica!! increible lo d'alguns busos en aquest pais!!
Pero, com sempre, tot i semblar impossible, vam arribar sense problemes a port.
Amb ganes de dutxa, siesta i 'alguna beguda fresqueta per passar la calor vam arribar a Agra passant el dia amb els amics francesos i programant la visita a l'esperat Taj Mahal de l'endema!!
Finament, el dia 7 a les sis del mati ens trobavem a les afores de la porta oest del Taj per ser dels primers a entrar-hi... i, la veritat, va mereixer moltissim la pena matinar!!
El Taj Mahal, quan no hi ha ningu, sembla com una palau tret d'un conte de fades.
Es un edifici que mes que construit, sembla que l'hagin pintat a escala gegant i l'hagin plantat alla al davant.
Es impressionant. Increible. Magestuos. Meravellos. Casi perfecte!!
I diem casi perfecte... perque el problema del Taj es la ciutat on esta ubicat!! doncs Agra esta ultracontaminada i la polucio que hi ha a l'atmosfera i al cel fa que l'edifici no brilli al cent per cent!! quina gran pena...
De totes maneres, pero, es un lloc en el que hi has d'estar per poder gaudir d'una meravella arquitectonica en majuscules.
La visita, pero, va ser curteta perque aqui, la calor, no perdona.
I, la veritat, a Agra hi ha moltes mes coses a fer a banda del Taj Mahal pero, nosaltres, vam decidir dedicar el dia a buscar bitllets de tren per sortir cap a Amritsar.
Que aixo es un altre tema molt interessant!! la reserva de bitllets de tren a la India!!
Increible!!
Primer has de fer cua (10 minutets) per que et donguin un formulari. Despres, has d'omplir el formulari i, tornar a fer cua. Quan portes 20 minuts de cua, els funcionaris van a dinar, 25 minuts mes, i, amb sort, al cap d'una hora entre tot plegat pots ser ates!! i, sorpresa! no hi ha places per al tren que volem agafar!
Solucio? tornar a fer cua per demanar un altre formulari... etc etc etc!!
Finalment, decidim parlar amb una agencia de viatges perque ens "agilitzi" els tramits. I, com diuen ells mateixos: "here, in India, everything is possible!" amb calers clar!! impressionant.
Total, que gracies a les gestions de l'agencia viatgem cap a Amritsar per veure el Golden Temple dels sighs.
Amritsar (9 - 10 abril)
L'arribada a Amritsar va ser un canvi radical de paisatge al carrer. Doncs, aqui, al Punjab, terra de sikhs, gairebe tothom porta el cap enturbanat!!
La ciutat, pero, seguia sent un caos com a totes les ciutats que hem visitat aqui a la India. Soroll, bruticia, multitud d'autorickshaws, bicitaxis, etc. voltant pels carrers al mateix temps i intentant passar tots pel mateix lloc. Pero be, ja hi estem acostumats.
Ara be, la ciutat ens guardava una meravellosa sorpresa.
El temple daurat dels sikhs es un mar de calma, tranquilitat i bellesa. Sembla com si les aigues del petit llac que envolten calmin a la gent i afluixin el ritme fins arribar a una pau i tranquilitat que nomes vint metres enfora de les partes es utopica.
Quin lloc mes meravellos i relaxant. I, a mes, l'actitud dels sikhs envers els visitants es meravellosa. Doncs son acollidors, respectuosos i calids.
Tot plegat va fer que d'aquesta visita al temple ens n'emportessim un dels millors records del viatge. I, a mes a mes, el temple es obert vint-i-quatre hores amb lo qual el podiem visitar de dia i de nit. Magnific.
Aixi que meravellats per l'experiencia a Amritsar i amb molt bon record vam agafar una serie de busos direccio a les muntanyes; a l'estat d'Hymachal Pradesh.
I ara mateix som a McLeod Ganj, on hi ha la residencia del Dalai Lama, el govern tibeta a l'exili i moltissim refugiats tibetans.
Hem fugit del caos i de la calor i estem de relax entre muntanyes, fresqueta i ritme pausat.
Com a casa.
Una estimada a tots!!
1 comentari:
Hola parella, molt bonic totes les fotos, estem amb la Iolo fen proves per ensenyar-li com funciona el vostre Blog.
Petons, des de la Cerdanya.
Bassi, Apel.les i Iolo
Publica un comentari a l'entrada