Des del 1960 hi habiten molts refugiats tibetans i es per aixo que s'ha convertit en un lloc molt important per a l'estudi del budisme i la cultura tibetana, aixi com per a cursos de meditacio, ioga... i altres activitats holistiques.
Tot el dia i per tot arreu pots veure els monjos i les monjes budistes, neutres i pacifics, caminant carrer avall, resant, menjant, conversant... Curios.
A n'aquest poblet ens vam poder retrobar amb la calma, que sovint tan enyorem (entre d'altres cosetes) del nostre paradis particular, la Cerdanya, Tallo, Ca la Marieta... ;)
En certa manera, va ser un descans per als sentits, saturats ja per la immersio dins una cultura tant i tant diferent a la nostra...
Dins un altre mon.
Durant els dies que vam passar alli ens hagues agradat poder fer algun trekking, pero ara tampoc no es el temps, ja que als passos de muntanya encara hi ha massa neu. Aixi que hem deixat els trekkings per l'Himachal Pradesh per mes endavant, en un altre viatge! Es segur que un estiu tornarem al nord de la India, entre muntanyes!! Segurissim!
A Mcleod Ganj doncs no vam fer grans caminades ni vam emprendre cap aventura que fagi caure de cul!! Ens vam conformar amb el ritme pausat, l'aire fresc de les muntanyes i l'amabilitat de la gent. Que no es poc!
Durant la nostra estada alli vam aprofitar per caminar entre verdor, fent passejades amunt i avall entre les monees (que son per tot arreu! i tenen una mala llet!!)...
Aixi vam arribar fins a un llac vei, passant entre algunes comunitats de refugiats.; al poblet de Dharamkot; a Bhagsu i la seva cascada...
Passejades facils, reconfortants.
Per suposat tambe vam visitar el complex de Tsuglagkhang, on hi ha la residencia del Dalai Lama, el museu del Tibet i la propia Tsuglagkhang, que per tots els exiliats tibetans vendria a substituir el temple de Jokhangi de Lhasa. La seva capilla resalta especialment, dedicada a la deesa tibetana de la compassio.
A la tarda, vam poder veure com els monjos es vestien i es cubrien la cara amb mascares... i dansaven al to dels timbals unes danses religioses, aixi com tambe vam poder veure encuriosits com llegien els textos sagrats i, com debatien. Interessant.
I el temple Kalachakra es de veure... sobretot perque el seu interior esta cobert d'uns murals excepcionals!! Uns dibuixos en miniatura que et deixen bocabadat! i es que el detall mes petit esta fet amb un pizell d'un sol pel!! Genial. Divi.
Mentre visites el museu del Tibet tens els pels de punta, en tot moment. La invasio de la Xina i l'intent d'aniquilacio de tota una cultura, d'un poble amb identitat propia, d'anys i panys d'historia no ens deixa indiferent. Ens commou i ens sentim impotents, pero ens agrada veure que els tibetans no s'han donat per vencuts en cap moment, que fan comptes lluitar per aconseguir de nou, la llibertat.
L'historia ens sona familiar. La diferencia principal radica en que nosaltres ens vam donar per vencuts molt abans...
Vam sentir certa complicitat amb el poble tibeta.
A Mcleod Ganj vam descobrir el Thentuk, els momos... el menjar tibeta, en fi! I que no cou!!! Per fi. Ens va agradar tant la cuina tibetana que vam fer un curset per aprendre'n algunes de les seves millors receptes!!
Genial. Ens va encantar rebre les "classes magistrals" del Lhamos. Vam aprendre a cuinar momos, sopa i pa d'unes quantes classes!! Aixi que ja sabeu que a la tornada qui vulgui podra degustar les especialitats tibetanes cuinades per nosaltres mateixos!!
Molt interessant, divertit. I util!!
De Mcleod Ganj, ens emportam molt bon record.
Despres de passar sis dies a Mcleod Ganj, de la pausa, vam baixar per tornar al caos!! Varanasi ens esperava. I es des de Varanasi on us estem escrivint!
I Varanasi es la India en estat pur. Es una barreja de tot el que hem anat veient en aquest temps.
Multitud de temples i ghats es reparteixen al llarg del Ganges. Milers de persones s'hi acosten per cremar als seus familiars difunts, submergir-se en les aigues del riu, meditar a la seva vora, resar i practicar diversos rituals per demanar la bondat dels deus.
A mes a mes, no hi falten els buscavides que et persegueixen intentant vendre't de tot una mica: seda, allotjament, massatges, viatges amb barca pel riu o collarets de flors per a la bona sort. I, al mateix temps, com sempre, les vaques fan acte de presencia a cada pas. Son per tot arreu. Les reines del pais.
Mentrestant, els monos son els amos i senyors de les altures de la ciutat. Salten, criden, es barallen i roben el menjar de les cuines dels pisos mentre els propietaris els persegueixen amb bastons (ells no son sagrats).
I tot aixo tenyit dels milers de colors que la India sempre et mostra a traves dels saris i turbants multicolors d'hindus, sikhs i musulmans.
I, ara mateix, la ciutat sembla l'infern pero sense dimonis, ni flames, ni gent dolenta... durant les hores de sol no baixem dels quaranta graus i la humitat es increible... i, les nits, amb dificultats baixen dels trenta... es com viure dins un forn.
Varanasi, en si, no es una ciutat amb massa cosa per fer... segons el nostre punt de vista, clar! pero te una magia especial que ens captiva.
Avui, a mes a mes, hem pogut veure la sortida del sol mentre passejavem en una barca pel Ganges i, la veritat, l'harmonia que es respirava veient a la gent banyar-se, resant, arrancant el dia dedicant-li els seus respectes a la deesa del riu... ens ha fascinat.
Es la India en estat pur. Moments terribles i moments meravellosos.
Dema ja partirem amb tren cap a Kolkata per agafar l'avio el 23 cap a Bangkok. Tailandia ens espera!!!
Ahir en Marc i na Tutu ja ens van deixar tambe... pero no per massa temps no! ...doncs ens veurem a Bangkok, o a casa seva ja... a Hanoi, Vietnam!! :)
Aix... el comiat de la India s'acosta...
Una estimada a tots!!!
Aixi vam arribar fins a un llac vei, passant entre algunes comunitats de refugiats.; al poblet de Dharamkot; a Bhagsu i la seva cascada...
Passejades facils, reconfortants.
Per suposat tambe vam visitar el complex de Tsuglagkhang, on hi ha la residencia del Dalai Lama, el museu del Tibet i la propia Tsuglagkhang, que per tots els exiliats tibetans vendria a substituir el temple de Jokhangi de Lhasa. La seva capilla resalta especialment, dedicada a la deesa tibetana de la compassio.
A la tarda, vam poder veure com els monjos es vestien i es cubrien la cara amb mascares... i dansaven al to dels timbals unes danses religioses, aixi com tambe vam poder veure encuriosits com llegien els textos sagrats i, com debatien. Interessant.
I el temple Kalachakra es de veure... sobretot perque el seu interior esta cobert d'uns murals excepcionals!! Uns dibuixos en miniatura que et deixen bocabadat! i es que el detall mes petit esta fet amb un pizell d'un sol pel!! Genial. Divi.
Mentre visites el museu del Tibet tens els pels de punta, en tot moment. La invasio de la Xina i l'intent d'aniquilacio de tota una cultura, d'un poble amb identitat propia, d'anys i panys d'historia no ens deixa indiferent. Ens commou i ens sentim impotents, pero ens agrada veure que els tibetans no s'han donat per vencuts en cap moment, que fan comptes lluitar per aconseguir de nou, la llibertat.
L'historia ens sona familiar. La diferencia principal radica en que nosaltres ens vam donar per vencuts molt abans...
Vam sentir certa complicitat amb el poble tibeta.
A Mcleod Ganj vam descobrir el Thentuk, els momos... el menjar tibeta, en fi! I que no cou!!! Per fi. Ens va agradar tant la cuina tibetana que vam fer un curset per aprendre'n algunes de les seves millors receptes!!
Genial. Ens va encantar rebre les "classes magistrals" del Lhamos. Vam aprendre a cuinar momos, sopa i pa d'unes quantes classes!! Aixi que ja sabeu que a la tornada qui vulgui podra degustar les especialitats tibetanes cuinades per nosaltres mateixos!!
Molt interessant, divertit. I util!!
De Mcleod Ganj, ens emportam molt bon record.
Despres de passar sis dies a Mcleod Ganj, de la pausa, vam baixar per tornar al caos!! Varanasi ens esperava. I es des de Varanasi on us estem escrivint!
I Varanasi es la India en estat pur. Es una barreja de tot el que hem anat veient en aquest temps.
Multitud de temples i ghats es reparteixen al llarg del Ganges. Milers de persones s'hi acosten per cremar als seus familiars difunts, submergir-se en les aigues del riu, meditar a la seva vora, resar i practicar diversos rituals per demanar la bondat dels deus.
A mes a mes, no hi falten els buscavides que et persegueixen intentant vendre't de tot una mica: seda, allotjament, massatges, viatges amb barca pel riu o collarets de flors per a la bona sort. I, al mateix temps, com sempre, les vaques fan acte de presencia a cada pas. Son per tot arreu. Les reines del pais.
Mentrestant, els monos son els amos i senyors de les altures de la ciutat. Salten, criden, es barallen i roben el menjar de les cuines dels pisos mentre els propietaris els persegueixen amb bastons (ells no son sagrats).
I tot aixo tenyit dels milers de colors que la India sempre et mostra a traves dels saris i turbants multicolors d'hindus, sikhs i musulmans.
I, ara mateix, la ciutat sembla l'infern pero sense dimonis, ni flames, ni gent dolenta... durant les hores de sol no baixem dels quaranta graus i la humitat es increible... i, les nits, amb dificultats baixen dels trenta... es com viure dins un forn.
Varanasi, en si, no es una ciutat amb massa cosa per fer... segons el nostre punt de vista, clar! pero te una magia especial que ens captiva.
Avui, a mes a mes, hem pogut veure la sortida del sol mentre passejavem en una barca pel Ganges i, la veritat, l'harmonia que es respirava veient a la gent banyar-se, resant, arrancant el dia dedicant-li els seus respectes a la deesa del riu... ens ha fascinat.
Es la India en estat pur. Moments terribles i moments meravellosos.
Dema ja partirem amb tren cap a Kolkata per agafar l'avio el 23 cap a Bangkok. Tailandia ens espera!!!
Ahir en Marc i na Tutu ja ens van deixar tambe... pero no per massa temps no! ...doncs ens veurem a Bangkok, o a casa seva ja... a Hanoi, Vietnam!! :)
Aix... el comiat de la India s'acosta...
Una estimada a tots!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada