Udaipur. La India dels maharajas se'ns presenta.

Mumbai es un caos. Sense cap atractiu que ens interesses massa, cara i plena de buscavides que et volen enganyar amb tot constantment (com a tot el pais) pero de forma molt exagerada i desacomplexada.

Aixi que vam parar-hi nomes un parell de dies i vam veure poca cosa. Dues coses a destacar: la primera, la porta de la India; que es l'arc que els anglesos van construir per rebre al seu rei George V alla el 1911 i que, curiosament, seria el mateix arc que van feren servir per marxar unes decades despres. I, la segona cosa, el magestuos hotel de la cadena Taj. Que es troba just al davant de la porta de la India.

Val a dir que on vam passar la millor estona va ser dins una perruqueria! Qui ho diria? Doncs si! Vam riure fins plorar. Plorar, literalment! En Lluis va anar a afeitar-se (en principi!) pero a part d'afeitar-lo de manera impecable i deixar-li les patilles del curro Jimenez, darrera li toca un massatge al cap (en principi!) espectacular! Pero, espectacular! Cremeta per la cara, un cubito de gel ben fregadet, un milio de fregues amb les mans... el va remenar i apretar de per tot arreu, cops al cap, a l'esquena i tot va arribar... el va haver de pentinar i tot al final!! En fi, tot un ritual! Obviament no vam poder aguantar el riure!!

Aixi que fugint de la caotica Mumbai, amb el primer bus que vam trobar, vam fer cap a la meravellosa, romantica, idilica i, tambe, turistica, Udaipur.

Quin canvi de ritme tan necessari.

Udaipur es una ciutat amb un casc historic impressionant. Un llac, artifical, que proveeix d'aigua a la ciutat i que, a mes, compta amb un parell de magnifics palaus trets d'algun compte de les mil-i-una nits. Espectacular, fins i tot, sense massa aigua, doncs la sequia es notable.

La primera nit que vam estar per alla ens va donar per passejar una miqueta i, mentre passejavem, vam sentir musica, una festassa, que sortia... d'un temple hindu!! del temple de Jagdish. Encuriosits, vam decidir preguntar si hi podiem entrar i, molt amablement, ens va dir que oi tant! que hi erem benvinguts. Nomes ens prohibien fer fotos dins el temple; just on hi havia tota la festassa!

Una multitud de gent asseguda i dansant al ritme dels tambors i cantics en alguna de les moltes llengues d'aqui (que som incapacos de desxifrar). Unes cares d'enorme alegria i satisfaccio dels devots que, realment, ens van xocar.

Acostumats a veure la serietat i la solemnitat de les celebracions catoliques de tota la vida a veure un espectacle aixi ple de vitalitat es molt interessant.

Tot i que el llac no estava en plenes condicions vam poder gaudir d'uns dies meravellosos en els quals hem pogut col-lar-nos en la vida dels maharajas i comencar a veure, en primera persona, com vivien, on vivien, amb qui vivien, etc. doncs a la ciutat es possible visitar el museu del palau reial del maharaja de Mewar.

Impressionant.

Entrar en aquell palau es entrar en una altra dimensio.

Claustres sencers fets de marbre, vidres importats expressament de Belgica, habitacions tapissades amb pedres precioses i miralls, una gabia per a tigres i animals salvatges, etc. Tot plegat ens va deixar bocabadats tota l'estona.

Tambe vam poder veure la nostra primera zenana o, dit d'altra manera, l'harem on el rei tenia a tota la tropa de dones, concubines i de mes. Tan li fa si n'eren deu, vint, cent o mil... el rei podia tenir les que volgues sempre i quan les mantingues de per vida. Curios tot plegat.

A banda del meravellos palau del maharaja tambe ens va picar la curiositat per visitar la seva coleccio de cotxes antics... increible!! lo bo i millor de cada casa!! models de l'any 1917 fins al 1961 creiem.

La coleccio te des d'esportius a tot terrenys per anar de safari!! tots d'epoca. I, entre tots els de la col-leccio destaca el Phantom que es veu que es el cotxe que van fer servir per rodar la pelicula de James Bond d'Octopussy que es va rodar, en part, aqui a la ciutat.

Nosaltres, que no hi entenem massa de cotxes, vam acabar entenent-hi encara menys perque el nano indi que ens va volguer fer de guia no parlava un angles massa, diguem, entenible... aixi que vam fer servir l'antiga tactica de dir que si a tot i riure i, en el cas que fes mala cara... doncs dir que no, es clar que no!

Quin fart de riure ens vam fotre.

Tambe vam aprofitar l'estada a Udaipur per veure un espectacle de danses tradicionals de diferents parts de la India. Realment molt interessant. A part de ballarines, son vertaderes malabaristes! Doncs, a part de fer ballar les mans i fer sonar els peus de manera elegant, tambe fan equilibris sobre el cap amb galledes, foc i demes. Juntament amb els colors vius de la vestimenta de les dones, el pati d'epoca de la haveli i la musica en viu resulta ser tot un gust per als sentits. Es curios veure la diferencia entre cultures. Res a veure amb les nostres danses tradicionals!!

Despres de passar un parell de dies la mar d'agradables i tranquils vam decidir que no podiem marxar d'Udaipur sense veure una posta de Sol des d'un turonet que hi ha. Dit i fet, abans d'agafar el bus cap a Jaisalmer vam passar les dues ultimes hores a la ciutat observant com el Sol s'amagava entre les muntanyes i s'acomiadava de nosaltres fins a l'endema.

Udaipur. Definitivament. Es la ciutat que, pel moment, ens ha agradat mes. I de carrer.

Esperem que la visita a Jaisalmer, on som ara, i al desert del Thar valguin molt la pena.

De moment, hem de dir que Jaisalmer, promet! pero ho deixarem per la seguent actualitzacio!

Cada dia estem gaudint mes d'aquest viatge. Ens estem adaptant, poc a poc, a la dimensio India.

Una estimada a tots!

Goa. Una altra India.

Ara mateix estem a Mumbai. Un altre cop a la India, diguem, autentica... despres d'arribar-hi en tren des de la petita estacio de Thivim, a Goa, en un trajecte de nou hores plenes de calor, suor i pols. Una nova experiencia aixo de viatjar en tren per aqui.

La cosa es que despres de deixar Mamallapuram en un bus direccio a Chennai, el nostre objectiu era arribar a Goa el mes aviat possible. Per fer-ho, pero, vam haver de fer escala a Bengaluru.

A Chennai va ser tota una odisea trobar un bus per sortir cap a Bengaluru, pero, finalment, despres de passar el dia amunt i avall buscant vam trobar-lo. I, de cap, fins a Bengaluru.

Tantes eren les ganes de marxar de Chennai, horrible, que vam agafar el primer bus sense pensar massa en l'arribada... i vam arribar en plena matinada amb els carrers desertics, en una estacio que no tocava i, amb un grup nombros de taxistes d'autorickshaw (tricicles) rifant-nos per aviam qui s'emportaria el pastis!

Finalment, vam decidir agafar-ho amb calma. Passar la nit a Bengaluru, i, de mati, i amb llum, voltar per trobar la connexio de bus cap a Goa.

Dit i fet. De matinada, amb un tricicle cap a la busqueda d'un hotelet. Un cop localitzat i tot en ordre a dormir amb calma!! que dema sera un altre dia.

Aixi va ser, l'endema mati vam comprar passatges cap a Goa per la nit, i, patapam! tot organitzat per marxar d'una gran ciutat de la qual nomes vam coneixer un parc tranquilet on tothom hi anava a passejar, L' Albagh Botanical Garden. Cercant uns moments de tranquil.litat dins la caotica ciutat.

Al bus en direccio a Goa vam coneixer una noia India, la Tina, que seria amb la qui passariem els nostres dies per Anjuna.

La Tina ens ha estat ensenyant un munt de coses sobre la India, des dels menjars tipics a les costums, problematiques socials, culturals, religiosos, etc. A banda de fer-nos de guia per les platges d'Anjuna en les quals hi havia estat unes quantes vegades.

Tambe gracies a ella vam trobar l'allotjament a la casa d'una familia que llogava habitacions i que ens en va llogar una a propet de la mar. Senzilla, molt senzilla, i amb animals de companyia inclosos (rates), pero molt agradable mirat globalment.

Goa es un lloc turistic. Molt turistic. I on hi ha una barreja de truisme indi i extranger. Variant en mes o menys proporcio en funcio de nord o sud. Nord extrangers i Sud nacionals.

Curios tot plegat.

Pero tot i ser un lloc tursitic no deixa de tenir un encant especial. Tot va a un altre ritme i la sensacio d'estres es inexistent. Aqui sembla que tothom esta de vacances. Fins i tot, el propietaris dels negocis!! A mes a mes, Anjuna es un lloc ple de personatges... Molts Hippies, sobretot. I droga. Molta. Per suposat tambe esta ple de grups de joves indis que tampoc es volen pedre aquestes "festes a la platja", es a dir, discoteca, droga i veure les turistes en bikini! Tot un aconteixement.

Molt interessant tot plegat!

La platja de Mandrem fou l'elegida per poder fugir de la calor!! Ens vam banyar a la platja que ens sembla mes paradisiaca... encara que estem mal acostumats a les nostres platjes i cales, d'aigua cristal.lina! Val a dir, que el fet que na Maria es pugues banyar sense haver de tirarse vestida fins al coll tambe fou un perque! Doncs al nord, hi ha mes turistes (i en aquest cas, pocs fins i tot!) i gairebe no hi ha cap indi... aixi que tothom tranquil.

Un cop ja no teniem moto, sopar amb la Tina, per seguir aprenent coses i fent amistat. Unes cerveses a la terrasseta del nostre "hotel" i, despres de quatre visites de la policia -que vigila les nits de bogeria de la zona- decidim que anar a dormir sera el millor!! Millor no atentar la sort. Molt pesats.

A mes a mes, l'endema teniem mercat a Anjuna. I es que es veu que el mercat d'Anjuna dels dimecres es molt famos! i no ens el voliem perdre.


I, la veritat, es que el mercat no ens va decebre gens! a peu de mar... centenars de parades i paradetes on et venien de tot... impressionant! especies, roba, hamaques, herbes, etc. una multitud d'articles i, tambe, una multitud de turistes regatejant per aconseguir omplir els armaris per tot un any.

Nosaltres, amb un parell d'horetes ja en teniem prou i vam decidir d'anar passant cap a recollir els trastos i anar cap a la petita estacio de tren d'on haviem de sortir cap a Mumbai.

Un cop instalats dins el tren... hores de lectura, entre gotes de suor i una calor humida com poques, fins arribar a Mumbai.

Altre cop de matinada. Altre cop a buscar lloc per dormir. Altre cop taxistes que es volen aprofitar de la situacio.

Per sort cap problema greu. En part perque despres d'uns mesos de viatge hem apres a anticipar alguns problemes.

Aixi que tot en ordre i funcionant de meravella. Molt mes adaptats al pais i esperant trobar un bitllet cap a Udaipur per dema o dema passat. A veure que hi trobem!!

Una estimada a tots i fins aviat!

De Chennai a Mamallapuram. Primer contacte amb la India...

Despres d'un viatge llaaarg... mooolt llarg...
Barcelona - Londres ( Aeroport Luton) - Londres (Aeroport Heathrow) - Mumbai - Chennai

... arribem a l'aeroport de Chennai o Madras. Cansats. Fets pols, millor dit.

Un jove, aparentment de bona familia i amable, que de tan en tan ens havia dedicat algun somriure de complicitat - en el control de seguretat (tot un show), a la fila de l'entrada a l'avio, esperant les maletes...)-, segurament pensant en nosaltres i en el que ens trobariem a fora... ens va oferir la seva ajuda. Evidentment acceptarem. D'aquesta manera vam poder ubicar l'hotel que buscavem i demanar un taxi que ens hi portas.

Els dos en el taxi, desorientats i bocabadats, vam poder veure el moviment d'una de les ciutats mes grans de la India a les 5. 30 h. de la matinada. Impressionant. Ple de motocarros, cotxes, busos, bicicletes, persones per tot arreu. No dorm la ciutat? Es que ja s'havien aixecat i el seu dia havia comencat! No per nosaltres, que aniriem sense dubtar-ho gens, directes a l'hotel. A descansar!

Dormir i dormir. Nomes voliem dormir i recuperar totes aquelles hores de son que haviem deixat entre maletes, avions i aeroports! I aixi ho vam fer. Fins a la tarda seguent que ens despertarem. I sortirem al carrer.

Un shock.

Caos, desordre, pudor, fum, renou, moviment, homes, dones, miseria, nens, vells, mes miseria, pell de gallina, mes pudor, plastics, bruticia, crits, piiip-piiip, mes bruticia...

Com a dos nens petits. Agafats de la ma pero distants. Cadascu pel seu canto, observa i cabil.la, pero estem mes junts que mai.

El ple centre de Chennai no es la millor opcio per a comencar un viatge com aquest, doncs no es una zona on un pugui anar paint a poc a poc el que veu, precisament. Aixi que decidirem escapar de la gran ciutat cap a un poblet de la costa: Mamallapuram (o l'antiga Mahabalipuram).

Aquest es un poblet de la costa del Golf de Bengala. Turistic pero amb encant, doncs a part de pescadors hi trobem molts escultors... llegat dels seus avantpassats. I es que part de costa i platja, s'hi troben una gran quantitat de monuments i temples... esculpits en la mateixa roca, milers d'anys endarrerre per la dinastia Pallava. Reinat que desapareixe sota les aigues de l'ocea. D'aqui que es diu que encara s'hi troben mes temples en el fons de l'ocea...

De fet, aquest poblet fou un dels que es veren afectats pel passat tsunami del 2004, pero afortunadament a base d'ajudes, ja se n'ha refet bastant. Aixi que, nosaltres poguerem gaudir d'aquests temples, relleus, monuments i demes. Preciosos. Increibles. Ens va acompanyar un guia indi, que amb prou feines l'enteniem amb el seu angles indianitzat! Pero vam posar molt de la nostra part per poder apreciar tot el que els nostres ulls miraven encuriosits!

Molt interessant tot plegat.

Aquests pero, han estat uns dies d' "adaptacio", mes que res... Per tal d'agafar el ritme al pais. Per tal d'entendre'l una miqueta mes. Per tal d'aminorar el shock inicial.

Son moltes les cosetes que ens han cridat l'atencio, passejant per la platja o fent una volta pel poble... la pausa i tranquil.litat en que viuen; com viuen l'amistat, la familia o la parella; el seu posat serios; l'ambient de la platja; els jocs dels infants; les vaques sagrades que estan per tot arreu; la manera de vestir; les religions i les creences i els seus rituals diaris; el seu dia de "feina"; la gent que viu al carrer, que demana; els seus ulls impactants.

Tot un seguit de coses que ens fan adonar, ara mes que mai, de que som lluny, molt lluny de casa. Tot es tan pero tan diferent del que haviem conegut fins ara que ens acollona i, al mateix temps, en atrau.


Pel moment, no us podem explicar massa cosa mes... doncs volem seguir veient, coneguent, escoltant, observant tot el que passa al nostre voltant per acabar d'agafar-li el ritme al pais.


La India sembla apassionant.

Segurament, en un parell de dies, ens n'anirem cap a les platges de Goa. Lloc turistic diuen... pero que volem coneixer igualment. Abans, pero, ens hem enterat que haurem de parar a Bengaluru i, alla, canviar de bus, i, pot ser, ens hi quedem un dia o dos.

Ja veurem.

Ens agafem aquest viatge amb molta, molta, molta calma.



Una estimada a tots!


P.D. Perdoneu de nou per les faltes ortografiques, pero es que el teclat va com va! I dubtem que en puguem arribar a posar d'accents i demes durant la nostra estancia aqui! ;)

Seguim el viatge: India!!

Despres de passar unes setmanes per casa i gaudir de familia i amics, ja som de nou en marxa.

Estem a la India!!


Exactament, a Mamallapuram, India. Previ pas per Londres, Mumbai i, finalment, Chennai. Doncs abans d'arribar a aquest petit poblet tranquil de la costa sur-est, banyada per les aigues del mar de Bengala, hem estat de passada per totes aquestes ciutats.


Ara, pero, volem comencar a fer-nos una idea del que es India. Doncs el xoc inicial ens va deixar les primeres hores molt aixafats... entre el llarg viatge, jet lag, i que el pais te tela... ens vam quedar a l'hotel de Chennai casi com si fos un bunquer!! protegits de tot el caos, merder i bogeria que imperava a la ciutat... per estar tranquilets.

Aqui, a Mamallapuram, no hi ha tan de caos doncs es una ciutat petiteta i ens va mot be per comencar a agafar-li el punt al pais, costums, menjars, cultura, etc.


Aixi doncs, us deixem quatre fotos de les primeres hores a la India i esperem actualitzar ben aviat i amb moltes coses per explicar!!

(No hi ha accents al teclat i, per tant, moltes faltes... perdoneu!)