De Chennai a Mamallapuram. Primer contacte amb la India...

Despres d'un viatge llaaarg... mooolt llarg...
Barcelona - Londres ( Aeroport Luton) - Londres (Aeroport Heathrow) - Mumbai - Chennai

... arribem a l'aeroport de Chennai o Madras. Cansats. Fets pols, millor dit.

Un jove, aparentment de bona familia i amable, que de tan en tan ens havia dedicat algun somriure de complicitat - en el control de seguretat (tot un show), a la fila de l'entrada a l'avio, esperant les maletes...)-, segurament pensant en nosaltres i en el que ens trobariem a fora... ens va oferir la seva ajuda. Evidentment acceptarem. D'aquesta manera vam poder ubicar l'hotel que buscavem i demanar un taxi que ens hi portas.

Els dos en el taxi, desorientats i bocabadats, vam poder veure el moviment d'una de les ciutats mes grans de la India a les 5. 30 h. de la matinada. Impressionant. Ple de motocarros, cotxes, busos, bicicletes, persones per tot arreu. No dorm la ciutat? Es que ja s'havien aixecat i el seu dia havia comencat! No per nosaltres, que aniriem sense dubtar-ho gens, directes a l'hotel. A descansar!

Dormir i dormir. Nomes voliem dormir i recuperar totes aquelles hores de son que haviem deixat entre maletes, avions i aeroports! I aixi ho vam fer. Fins a la tarda seguent que ens despertarem. I sortirem al carrer.

Un shock.

Caos, desordre, pudor, fum, renou, moviment, homes, dones, miseria, nens, vells, mes miseria, pell de gallina, mes pudor, plastics, bruticia, crits, piiip-piiip, mes bruticia...

Com a dos nens petits. Agafats de la ma pero distants. Cadascu pel seu canto, observa i cabil.la, pero estem mes junts que mai.

El ple centre de Chennai no es la millor opcio per a comencar un viatge com aquest, doncs no es una zona on un pugui anar paint a poc a poc el que veu, precisament. Aixi que decidirem escapar de la gran ciutat cap a un poblet de la costa: Mamallapuram (o l'antiga Mahabalipuram).

Aquest es un poblet de la costa del Golf de Bengala. Turistic pero amb encant, doncs a part de pescadors hi trobem molts escultors... llegat dels seus avantpassats. I es que part de costa i platja, s'hi troben una gran quantitat de monuments i temples... esculpits en la mateixa roca, milers d'anys endarrerre per la dinastia Pallava. Reinat que desapareixe sota les aigues de l'ocea. D'aqui que es diu que encara s'hi troben mes temples en el fons de l'ocea...

De fet, aquest poblet fou un dels que es veren afectats pel passat tsunami del 2004, pero afortunadament a base d'ajudes, ja se n'ha refet bastant. Aixi que, nosaltres poguerem gaudir d'aquests temples, relleus, monuments i demes. Preciosos. Increibles. Ens va acompanyar un guia indi, que amb prou feines l'enteniem amb el seu angles indianitzat! Pero vam posar molt de la nostra part per poder apreciar tot el que els nostres ulls miraven encuriosits!

Molt interessant tot plegat.

Aquests pero, han estat uns dies d' "adaptacio", mes que res... Per tal d'agafar el ritme al pais. Per tal d'entendre'l una miqueta mes. Per tal d'aminorar el shock inicial.

Son moltes les cosetes que ens han cridat l'atencio, passejant per la platja o fent una volta pel poble... la pausa i tranquil.litat en que viuen; com viuen l'amistat, la familia o la parella; el seu posat serios; l'ambient de la platja; els jocs dels infants; les vaques sagrades que estan per tot arreu; la manera de vestir; les religions i les creences i els seus rituals diaris; el seu dia de "feina"; la gent que viu al carrer, que demana; els seus ulls impactants.

Tot un seguit de coses que ens fan adonar, ara mes que mai, de que som lluny, molt lluny de casa. Tot es tan pero tan diferent del que haviem conegut fins ara que ens acollona i, al mateix temps, en atrau.


Pel moment, no us podem explicar massa cosa mes... doncs volem seguir veient, coneguent, escoltant, observant tot el que passa al nostre voltant per acabar d'agafar-li el ritme al pais.


La India sembla apassionant.

Segurament, en un parell de dies, ens n'anirem cap a les platges de Goa. Lloc turistic diuen... pero que volem coneixer igualment. Abans, pero, ens hem enterat que haurem de parar a Bengaluru i, alla, canviar de bus, i, pot ser, ens hi quedem un dia o dos.

Ja veurem.

Ens agafem aquest viatge amb molta, molta, molta calma.



Una estimada a tots!


P.D. Perdoneu de nou per les faltes ortografiques, pero es que el teclat va com va! I dubtem que en puguem arribar a posar d'accents i demes durant la nostra estancia aqui! ;)