Udaipur. La India dels maharajas se'ns presenta.

Mumbai es un caos. Sense cap atractiu que ens interesses massa, cara i plena de buscavides que et volen enganyar amb tot constantment (com a tot el pais) pero de forma molt exagerada i desacomplexada.

Aixi que vam parar-hi nomes un parell de dies i vam veure poca cosa. Dues coses a destacar: la primera, la porta de la India; que es l'arc que els anglesos van construir per rebre al seu rei George V alla el 1911 i que, curiosament, seria el mateix arc que van feren servir per marxar unes decades despres. I, la segona cosa, el magestuos hotel de la cadena Taj. Que es troba just al davant de la porta de la India.

Val a dir que on vam passar la millor estona va ser dins una perruqueria! Qui ho diria? Doncs si! Vam riure fins plorar. Plorar, literalment! En Lluis va anar a afeitar-se (en principi!) pero a part d'afeitar-lo de manera impecable i deixar-li les patilles del curro Jimenez, darrera li toca un massatge al cap (en principi!) espectacular! Pero, espectacular! Cremeta per la cara, un cubito de gel ben fregadet, un milio de fregues amb les mans... el va remenar i apretar de per tot arreu, cops al cap, a l'esquena i tot va arribar... el va haver de pentinar i tot al final!! En fi, tot un ritual! Obviament no vam poder aguantar el riure!!

Aixi que fugint de la caotica Mumbai, amb el primer bus que vam trobar, vam fer cap a la meravellosa, romantica, idilica i, tambe, turistica, Udaipur.

Quin canvi de ritme tan necessari.

Udaipur es una ciutat amb un casc historic impressionant. Un llac, artifical, que proveeix d'aigua a la ciutat i que, a mes, compta amb un parell de magnifics palaus trets d'algun compte de les mil-i-una nits. Espectacular, fins i tot, sense massa aigua, doncs la sequia es notable.

La primera nit que vam estar per alla ens va donar per passejar una miqueta i, mentre passejavem, vam sentir musica, una festassa, que sortia... d'un temple hindu!! del temple de Jagdish. Encuriosits, vam decidir preguntar si hi podiem entrar i, molt amablement, ens va dir que oi tant! que hi erem benvinguts. Nomes ens prohibien fer fotos dins el temple; just on hi havia tota la festassa!

Una multitud de gent asseguda i dansant al ritme dels tambors i cantics en alguna de les moltes llengues d'aqui (que som incapacos de desxifrar). Unes cares d'enorme alegria i satisfaccio dels devots que, realment, ens van xocar.

Acostumats a veure la serietat i la solemnitat de les celebracions catoliques de tota la vida a veure un espectacle aixi ple de vitalitat es molt interessant.

Tot i que el llac no estava en plenes condicions vam poder gaudir d'uns dies meravellosos en els quals hem pogut col-lar-nos en la vida dels maharajas i comencar a veure, en primera persona, com vivien, on vivien, amb qui vivien, etc. doncs a la ciutat es possible visitar el museu del palau reial del maharaja de Mewar.

Impressionant.

Entrar en aquell palau es entrar en una altra dimensio.

Claustres sencers fets de marbre, vidres importats expressament de Belgica, habitacions tapissades amb pedres precioses i miralls, una gabia per a tigres i animals salvatges, etc. Tot plegat ens va deixar bocabadats tota l'estona.

Tambe vam poder veure la nostra primera zenana o, dit d'altra manera, l'harem on el rei tenia a tota la tropa de dones, concubines i de mes. Tan li fa si n'eren deu, vint, cent o mil... el rei podia tenir les que volgues sempre i quan les mantingues de per vida. Curios tot plegat.

A banda del meravellos palau del maharaja tambe ens va picar la curiositat per visitar la seva coleccio de cotxes antics... increible!! lo bo i millor de cada casa!! models de l'any 1917 fins al 1961 creiem.

La coleccio te des d'esportius a tot terrenys per anar de safari!! tots d'epoca. I, entre tots els de la col-leccio destaca el Phantom que es veu que es el cotxe que van fer servir per rodar la pelicula de James Bond d'Octopussy que es va rodar, en part, aqui a la ciutat.

Nosaltres, que no hi entenem massa de cotxes, vam acabar entenent-hi encara menys perque el nano indi que ens va volguer fer de guia no parlava un angles massa, diguem, entenible... aixi que vam fer servir l'antiga tactica de dir que si a tot i riure i, en el cas que fes mala cara... doncs dir que no, es clar que no!

Quin fart de riure ens vam fotre.

Tambe vam aprofitar l'estada a Udaipur per veure un espectacle de danses tradicionals de diferents parts de la India. Realment molt interessant. A part de ballarines, son vertaderes malabaristes! Doncs, a part de fer ballar les mans i fer sonar els peus de manera elegant, tambe fan equilibris sobre el cap amb galledes, foc i demes. Juntament amb els colors vius de la vestimenta de les dones, el pati d'epoca de la haveli i la musica en viu resulta ser tot un gust per als sentits. Es curios veure la diferencia entre cultures. Res a veure amb les nostres danses tradicionals!!

Despres de passar un parell de dies la mar d'agradables i tranquils vam decidir que no podiem marxar d'Udaipur sense veure una posta de Sol des d'un turonet que hi ha. Dit i fet, abans d'agafar el bus cap a Jaisalmer vam passar les dues ultimes hores a la ciutat observant com el Sol s'amagava entre les muntanyes i s'acomiadava de nosaltres fins a l'endema.

Udaipur. Definitivament. Es la ciutat que, pel moment, ens ha agradat mes. I de carrer.

Esperem que la visita a Jaisalmer, on som ara, i al desert del Thar valguin molt la pena.

De moment, hem de dir que Jaisalmer, promet! pero ho deixarem per la seguent actualitzacio!

Cada dia estem gaudint mes d'aquest viatge. Ens estem adaptant, poc a poc, a la dimensio India.

Una estimada a tots!