Goa. Una altra India.

Ara mateix estem a Mumbai. Un altre cop a la India, diguem, autentica... despres d'arribar-hi en tren des de la petita estacio de Thivim, a Goa, en un trajecte de nou hores plenes de calor, suor i pols. Una nova experiencia aixo de viatjar en tren per aqui.

La cosa es que despres de deixar Mamallapuram en un bus direccio a Chennai, el nostre objectiu era arribar a Goa el mes aviat possible. Per fer-ho, pero, vam haver de fer escala a Bengaluru.

A Chennai va ser tota una odisea trobar un bus per sortir cap a Bengaluru, pero, finalment, despres de passar el dia amunt i avall buscant vam trobar-lo. I, de cap, fins a Bengaluru.

Tantes eren les ganes de marxar de Chennai, horrible, que vam agafar el primer bus sense pensar massa en l'arribada... i vam arribar en plena matinada amb els carrers desertics, en una estacio que no tocava i, amb un grup nombros de taxistes d'autorickshaw (tricicles) rifant-nos per aviam qui s'emportaria el pastis!

Finalment, vam decidir agafar-ho amb calma. Passar la nit a Bengaluru, i, de mati, i amb llum, voltar per trobar la connexio de bus cap a Goa.

Dit i fet. De matinada, amb un tricicle cap a la busqueda d'un hotelet. Un cop localitzat i tot en ordre a dormir amb calma!! que dema sera un altre dia.

Aixi va ser, l'endema mati vam comprar passatges cap a Goa per la nit, i, patapam! tot organitzat per marxar d'una gran ciutat de la qual nomes vam coneixer un parc tranquilet on tothom hi anava a passejar, L' Albagh Botanical Garden. Cercant uns moments de tranquil.litat dins la caotica ciutat.

Al bus en direccio a Goa vam coneixer una noia India, la Tina, que seria amb la qui passariem els nostres dies per Anjuna.

La Tina ens ha estat ensenyant un munt de coses sobre la India, des dels menjars tipics a les costums, problematiques socials, culturals, religiosos, etc. A banda de fer-nos de guia per les platges d'Anjuna en les quals hi havia estat unes quantes vegades.

Tambe gracies a ella vam trobar l'allotjament a la casa d'una familia que llogava habitacions i que ens en va llogar una a propet de la mar. Senzilla, molt senzilla, i amb animals de companyia inclosos (rates), pero molt agradable mirat globalment.

Goa es un lloc turistic. Molt turistic. I on hi ha una barreja de truisme indi i extranger. Variant en mes o menys proporcio en funcio de nord o sud. Nord extrangers i Sud nacionals.

Curios tot plegat.

Pero tot i ser un lloc tursitic no deixa de tenir un encant especial. Tot va a un altre ritme i la sensacio d'estres es inexistent. Aqui sembla que tothom esta de vacances. Fins i tot, el propietaris dels negocis!! A mes a mes, Anjuna es un lloc ple de personatges... Molts Hippies, sobretot. I droga. Molta. Per suposat tambe esta ple de grups de joves indis que tampoc es volen pedre aquestes "festes a la platja", es a dir, discoteca, droga i veure les turistes en bikini! Tot un aconteixement.

Molt interessant tot plegat!

La platja de Mandrem fou l'elegida per poder fugir de la calor!! Ens vam banyar a la platja que ens sembla mes paradisiaca... encara que estem mal acostumats a les nostres platjes i cales, d'aigua cristal.lina! Val a dir, que el fet que na Maria es pugues banyar sense haver de tirarse vestida fins al coll tambe fou un perque! Doncs al nord, hi ha mes turistes (i en aquest cas, pocs fins i tot!) i gairebe no hi ha cap indi... aixi que tothom tranquil.

Un cop ja no teniem moto, sopar amb la Tina, per seguir aprenent coses i fent amistat. Unes cerveses a la terrasseta del nostre "hotel" i, despres de quatre visites de la policia -que vigila les nits de bogeria de la zona- decidim que anar a dormir sera el millor!! Millor no atentar la sort. Molt pesats.

A mes a mes, l'endema teniem mercat a Anjuna. I es que es veu que el mercat d'Anjuna dels dimecres es molt famos! i no ens el voliem perdre.


I, la veritat, es que el mercat no ens va decebre gens! a peu de mar... centenars de parades i paradetes on et venien de tot... impressionant! especies, roba, hamaques, herbes, etc. una multitud d'articles i, tambe, una multitud de turistes regatejant per aconseguir omplir els armaris per tot un any.

Nosaltres, amb un parell d'horetes ja en teniem prou i vam decidir d'anar passant cap a recollir els trastos i anar cap a la petita estacio de tren d'on haviem de sortir cap a Mumbai.

Un cop instalats dins el tren... hores de lectura, entre gotes de suor i una calor humida com poques, fins arribar a Mumbai.

Altre cop de matinada. Altre cop a buscar lloc per dormir. Altre cop taxistes que es volen aprofitar de la situacio.

Per sort cap problema greu. En part perque despres d'uns mesos de viatge hem apres a anticipar alguns problemes.

Aixi que tot en ordre i funcionant de meravella. Molt mes adaptats al pais i esperant trobar un bitllet cap a Udaipur per dema o dema passat. A veure que hi trobem!!

Una estimada a tots i fins aviat!