Puno - Llac Titiqaqa. La porta d'entrada a Bolivia.

L'arribada al nou destí, Puno, va ser una altra aventura interessant.L'expreso San Martín ens va fer tenir un viatge mogudet. Per dir-ho d'alguna manera.

Per començar, no era el bus de l'empresa que havíem contractat... sinó un altre una mica més destartalat. Preguntem. Passen de nosaltres. Acceptem viatjar perquè no tenim cap altra opció.

Un cop al bus, moviment amunt i avall de gent, venedors ambulants, parades atropellades per parar a nous passatgers, pitades a tort i a dret, etc. fins aquí... tot normal; és l'habitual.

Però, a la una i pico de la matinada... ens desperten en un poble perdut enmig del no res i ens diuen que hem de canviar de bus. Collonut. Digne de la RENFE!

Adormits i emprenyats baixem del bus rapidíssim a controlar les motxilles... perquè aquí, a vegades, els hi surten ales i volen! un cop abaix, preguntem el motiu pel qual hem de canviar de bus. I, llavors, sí que ens quedem molt més tranquils... canviem de bus perquè el nostre bus (del qual ens feien fora) és "más seguro" i els passetgers que han d'anar a Arequipa (més lluny) puguin viatjar millor.

Nosaltres, els desgraciats que anem a Puno, viatjarem, en un bus "un poquito dañado" i llavors sí que ens quedem molt més tranquils. Molt més a gust. I podem dormir les hores que ens queden de viatge la mar de despreocupats! increïble...

Puno

Puno, en sí, és una ciutat sense massa encant. Però, és clar, té el Titiqaqa a la vora i això ho canvia tot. És un mar atrapat. Immens. Magestuós. Màgic.

Des del blau enèrgic de les seves aigües sembla controlar-ho tot. És poderós i respectat.

Per visitar-lo, decidim que la millor manera serà fent-hi nit en una de les illes, isla Amantaní, i, casi obligats, ens veiem obligats a agafar un tour doncs és la millor opció: econòmica i completa. Per tant, ho contractem i, apa, ja està fet.

Abans de viatjar cap a dins el llac, però, hem de passar un dia per Puno caminant aquí i allà, descobrint carrers i carrerets, fent temps perquè en Matt, l'amic francès, està fotut i s'ha de recuperar (el bus el va matar!).

També vam aprofitar per fer una visita ràpida a Sillustani un cementiri colla primer, i, inka després, on hi ha unes enormes torres, de fins a dotze metres, on hi eren enterrats els nobles i classes altes.

Els pobres, com sempre, apartats i en qualsevol lloc. La història és igual a tot arreu, oi?

El lloc en sí, turístic i preparat per a tots el tours pel shopping, intenta treure-li una mica la màgia... però no ho aconsegueix, perquè, realment, és un lloc preciós. Com tot l'altiplà peruà.

De tornada a Puno, sopar, dormir i a punt per navegar direcció islas de los Uros, isla Amantaní i isla Taquile.

El viatge pel llac Titiqaqa l'explicarem per parts perquè creiem que cada illa és un món...

Isla de los Uros

Un desastre.

Els uros són una cultura que viu en unes illes flotants fetes de totora, una planta que creix al llac, i que viuen (teòricament) de la pesca i de la venta de teixits i peces de roba.

Segur?

Viuen, principalment, del turisme. I d'un turisme gens sa. Doncs reben als turistes de forma servil i poc autèntica. Sembla, realment, que estiguis veient un espectacle del Far West a Port Aventura... és curiós que cinc-cents anys després de la conquesta encara intentin complaure al turista blanc per treure-li algunes monedes de propina... no ho acabem d'entendre.

Això sí, els turistes, la majoria made in USA, encantats de que els rebin amb falsa traca i mocador... "hem fet nous amics" deuen pensar! quan l'únic que volen són els seus diners... són situacions que hem de pair per entendre-les del tot.

Tot i això, no deixen de ser una cultura molt interessant de conèixer. Són una cultura que abans vivia a la vora del llac però per guerres amb altres cultures van fugir i van escollir el mig del llac per viure. I aquí segueixen. Bon lloc per viure! sense veïns, cap problema.

Per cert, ens va cridar l'atenció la manera que ténen per resoldre els problemes que hi ha entre famílies d'una mateixa illa... tallen la illa per la meitat i llestos!! o... aixequen la casa, la col·loquen a sobre una barca, i es traslladen a una altra illa! així de fàcil!

Curiosos els uros.

Isla Amantaní

Preciosa. Una perla dins el llac.

A l'illa hi habiten unes 5000 persones repartides en deu comunitats diferents. Reben molts turistes però viuen a la seva bola. Si els turistes deixen calers, millor, però no actuen per aconseguir-los. Són, podríem dir, autèntics.

Si més no, això és el que ens va semblar a nosaltres després de parlar i conviure, per unes hores, amb una família: Eudocia, Ángel i Fany! els quals ens van fer sentir la mar de bé i als quals estem agraïts per sempre.

Treballen la terra, pesquen poquet (només quan hi ha peix, diuen) i, per aconseguir el que els hi falta, intercanvien el que ténen pel que volen.

Però per molt remot que sigui el lloc... telefónica, movistar, i altres companyies telefòniques han fet arribar els mòbils a la illa. Molt bona la imatge: habitants de la illa parlant amb les seves faldilles típiques, gorros andins, bluses teixides a mà, ponchos, etc. i, de sobte, riiiiiing! hòstia! el mòbil!

A la mateixa illa vam poder observar una de les millors postes de sol de les nostres vides. Us posem una foto perquè les paraules sobren.

A la nit, festa turística 100%. Ens "disfressem" amb la roba típica de la illa i au, a ballar una estona la música tradicional d'Amantaní. No ens va agradar massa... la gent de la illa hi era per compromís... i no pas per gust... així que aviat, retirada i cap a casa.

Al matí, ben aviat, esmorzats i llestos per sortir cap a Taquile. Abraçada d'agraïment a l'Ángel i l'Eudocia i cap al barco. Rumb a Taquile.

Isla Taquile

Una altra preciositat d'illa.

Però, la veritat, és que no la vam poder assaborir gaire pel poc temps del que el nostre tour disposava. Les presses no ens agraden. Ens incomoden.

Tot i així, el pas per Taquile no és un pas envà. És d'aquells llocs que recordes tota la vida.

Preciós.

Ara, de tornada a Puno, ja tenim enllestida l'entrada a Bolivia. Serà via Copacabana i esperem sigui un país ple de sorpreses agradables!

La propera actualització serà des de terres bolivianes, segurament, des de La Paz.

Una estimada!