Cap a Quito!

Ja fa dies que no escrivim... posem-nos al dia!

Dilluns fou especial. Passàrem el dia amb la Trixi i l'Alex, una parella d'alemanys que, per coincidències de la vida, dormien a l'habitació del costat. Encantadors.

El matí, una passejada humida i enfangada pel mercat, per proveir-nos de l'esmorzar. De primera, per cert: fruita tropical i, unes pastes i panets, la mar de bons!

Després caminada direcció Rioblanco. Passàrem per paisatges marrons i pobres, fins a més humits i verds... entre passa i passa, intercanvi de converses i historietes, i de tan en quan, el somriure d'algun nen ens feia més agradable el camí. El dia a dia dels poblets recorreguts, foren més interessants que Rioblanco, la veritat, on mai no vam arribar...

Doncs tornàrem aviat cap al poble, ja que la dona del José,a les 15.00 h. ens esperava a casa seva. A les 15.20h., normal per nosaltres, anormal pels alemanys, ens presentàrem a casa del pescador amb un pastís. Però allà no hi havia ningú.

Puntualitat llatina?

I allà, palplantats a unes cadires de plàstic que estaven a la "sala menjador", esperant... que algú entràs per la porta. Són les 18.30h. quan la dona apareix! Nosaltres ja havíem pegat al plàtan i a les pastes del forn del costat, morts de gana!

Dona, jove/nora i néts i més néts... ens dirigírem a la platja a esperar el José. Aquest arribà amb el "bonguito", per nom, "así es la vida", carregat de peix. Alguns l'ajudàrem. Mentrestant altres jugàrem amb les nétes... cantant i ballant.

Tots junts ens anem a casa per sopar. Allò que crèiem que seria dinar, fou sopar. Una nit, extranya, però d'allò més curiosa i satisfactòria. Peix fresc, converses, salsa! i... comiats.

Tot plegat ens donà moltes estones per pensar.

L'endemà, dimarts. "Manta! Jipijapa!", cridà una personeta petita, però que semblava gran. Només era un nen. Ens cridava per entrar al bus, cap a Jipijapa. Deixem enrere Puerto López pensant que "així no anem, així no poden progressar mai...", què fa el nen cridant-nos pel bus a les 11.00 h. del matí? Corre a l'escola!

De Puerto López a Jipijapa, Portoviejo i Santo Domingo de los Colorados. Allà passàrem la nit i l'emdemà, agafàrem el bus cap a Quito... i aquí estem! A la capital. Una ciutat que sembla que tan sí com no, els incas i espanyols, volguéren aixecar enmig d'aquesta vall.

Ahir fou un dia ben curiós. Una dona ens parà pel carrer i després de dues paraules intercanviades, ens convidà a fer un café a casa seva. Tota la tarda xerrant i... aprenent. La Inés Cortés, una dona gran i molt culte. Diferent a la resta (que fins ara hem conegut).

El cas antic de la ciutat és preciós, així com el Parque Itchimbía i l'Alameda. Encara ens estem aclimatant però, als 2.850 m. sobre el nivell del mar que es troba Quito...

I demà arribarem a més de 4000 m., així que ja us ho contarem...

Salut i molts petons.