Riobamba va ser interessant. La ciutat, coneguda aquí també com la "Sultana dels Andes", és una mescla de ciutat colonial i moderna, ben agradable per a passar-hi el dia...
Després de recórrer els carrers de la ciutat i prendre'ns el millor cafè en llet des que hem arribat a l'Ecuador, ens vam ficar al Teatrillo del Casal Cultural, on es portava a terme un cicle de cinema gratuït i posteriorment, un debat al respecte. La pel·lícula era: "Pan y rosas", molt interessant i recomanable, que obrí un debat sobre la immigració sense desperdici, amb opinions en primera persona i aportacions de professors universitaris i, de gent amb un nivell cultural elevat.
Sorpresa la nostra que un professor universitari i periodista ens va començar a preguntar i vam entaular una conversa que durà tot un sopar, una sobretaula i... fins l'hora d'anar a dormir. En Henry, així es deia, tan sols havia arribat d'Espanya feia tres mesos i recent "incorporat" a la seva terra natal ens explicà les seves impressions. Converses interessants mentre menjàvem un "Chaulafán" a una "Chifa" i uns "jugos" de pinya.
De Riobamba mateix surt el tren que et porta fins a la Nariz del Diablo. Anteriorment era el tren Transandí que et portava de Guayaquil a Quito, però actualment només arriba a la Nariz del Diablo, tal i com hem pogut comprovar, totalment turístic. Malgrat tot, és un trajecte que no es pot deixar perdre (sobretot, assegut al sostre del tren!) perquè és impressionant, sobretot el tros que va d'Alausí a Sibambe (la Nariz del Diablo!) que s'obrin davant teu uns paisatges que no tenen descripció possible!
El tren ens deixà a Alausí, des d'on agafàrem un bus en direcció a Cuenca. Tothom ens havia recomanat anar a n'aquesta ciutat i no m'estranya doncs té un casc antic preciós i es respira un ambient molt agradable i tranquil. De fet, creiem que si haguéssim d'elegir un lloc per viure de l'Ecuador, elegiríem Cuenca. És diferent. Lluny del caos de Guayaquil, per exemple!
Cuenca ens va agradar molt. Vam visitar varis museus però entre aquests, un destacà! El Museo del Banco Central Pumapungo. Genial. De veritat. Sobretot ens cridà l'atenció una part del museu, l'etnogràfic, on et mostren les diferents ètnies existents a l'Ecuador amb les seves respectives tradicions i creences, i ho fan detalladament i amb mostres que gairebé semblen reals! Passes dins les seves vivendes, palpes les seves eines i la seva vestimenta.
Impressionant quan vam veure els "tsansas", que són caps reduïts! Tal com ho sentiu. És un ritual propi d'una tribu ecuatoriana de l'Amazònia, la Shuar, en que el cap de l'"enemic " - perquè ens entenguem- derrotat es redueix a la mida d'un puny. Actualment és prohibit fer-ho amb cap de persones, però no amb els d'animals (de monees!). Impressionant!
A la part de darrera del museu també pots observar les ruïnes de Tomebamba (o això es creu), una ciutat que diuen que va arribar a fer ombra a Cusco! durant el domini de l'Imperi Inca. La veritat és que d'aquella ciutat però, poc se'n pot destriar! Tan sols són unes ruïnes en un voltant verdós i agradable...
De Cuenca, aquest matí hem partit cap a Machala, disposats a enllaçar amb un bus cap a Piura, Perú ja! I així poder arribar de nit a Chiclayo, però...
... ara mateix, encara, ens trobem a Machala. No res planejat, doncs en principi en aquestes hores hauríem d'estar a puntet d'arribar a Piura, Perú!
I és que el factor "sud" i el factor "costa" no es podien resoldre de cap altra manera que en un ambient caòtic i, gent esverada i passota... Bé, no sé si aquest l'adjectiu per designar-los en el dia d'avui, perquè digueu-nos si és normal que si l'horari de sortida del bus és a les 14.00h. surti a les 13.00h. perquè - per coses de la vida - ha arribat abans a l'estació! Ah molt bé! Avui tenien pressa... Increïble. Doncs millor parlarem de gent: despreocupada o, dit d'una altra manera, que se'n toca els collons de tot i de tothom.
I per això, per aquesta genteta tan maca, ens trobam perduts a Machala. Sense cap interès, llevat de les dones polícies que vesteixen una minifalda a punt de petar i uns talons de pam i mig, segons tots els homes de la ciutat! Per sort, encara, hem estat entretinguts però, doncs s'ha armat un bon bullit-sarau degut a la rebuda del Vicepresident d'Ecuador a la Cambra de Comerç de Machala. A més a més hem pogut ser en una diada intercultural dels pobles d'Ecuador, on hem pogut observar danses tradicionals i música d'arreu del país (des de la tribu dels Shuar de l'Amazònia fins als de Loja).
I res més, us deixarem perquè han de tancar. Aquest cop no hem pogut posar fotos... però tan aviat com poguem les penjarem...
La pròxima actualització serà des de Perú, esperem!!
Molts petons per a tots!!!!!!!!
PD: Per cert, aquests dies hem fet un amic professor d'educació física de Madrid, l'Isidoro, company de viatge bo i millor persona! Des de Riobamba fins aquí anem junts! Ja us explicarem més que tenim tard! Ens tanquen!!! Abraçades!
Després de recórrer els carrers de la ciutat i prendre'ns el millor cafè en llet des que hem arribat a l'Ecuador, ens vam ficar al Teatrillo del Casal Cultural, on es portava a terme un cicle de cinema gratuït i posteriorment, un debat al respecte. La pel·lícula era: "Pan y rosas", molt interessant i recomanable, que obrí un debat sobre la immigració sense desperdici, amb opinions en primera persona i aportacions de professors universitaris i, de gent amb un nivell cultural elevat.
Sorpresa la nostra que un professor universitari i periodista ens va començar a preguntar i vam entaular una conversa que durà tot un sopar, una sobretaula i... fins l'hora d'anar a dormir. En Henry, així es deia, tan sols havia arribat d'Espanya feia tres mesos i recent "incorporat" a la seva terra natal ens explicà les seves impressions. Converses interessants mentre menjàvem un "Chaulafán" a una "Chifa" i uns "jugos" de pinya.
De Riobamba mateix surt el tren que et porta fins a la Nariz del Diablo. Anteriorment era el tren Transandí que et portava de Guayaquil a Quito, però actualment només arriba a la Nariz del Diablo, tal i com hem pogut comprovar, totalment turístic. Malgrat tot, és un trajecte que no es pot deixar perdre (sobretot, assegut al sostre del tren!) perquè és impressionant, sobretot el tros que va d'Alausí a Sibambe (la Nariz del Diablo!) que s'obrin davant teu uns paisatges que no tenen descripció possible!
El tren ens deixà a Alausí, des d'on agafàrem un bus en direcció a Cuenca. Tothom ens havia recomanat anar a n'aquesta ciutat i no m'estranya doncs té un casc antic preciós i es respira un ambient molt agradable i tranquil. De fet, creiem que si haguéssim d'elegir un lloc per viure de l'Ecuador, elegiríem Cuenca. És diferent. Lluny del caos de Guayaquil, per exemple!
Cuenca ens va agradar molt. Vam visitar varis museus però entre aquests, un destacà! El Museo del Banco Central Pumapungo. Genial. De veritat. Sobretot ens cridà l'atenció una part del museu, l'etnogràfic, on et mostren les diferents ètnies existents a l'Ecuador amb les seves respectives tradicions i creences, i ho fan detalladament i amb mostres que gairebé semblen reals! Passes dins les seves vivendes, palpes les seves eines i la seva vestimenta.
Impressionant quan vam veure els "tsansas", que són caps reduïts! Tal com ho sentiu. És un ritual propi d'una tribu ecuatoriana de l'Amazònia, la Shuar, en que el cap de l'"enemic " - perquè ens entenguem- derrotat es redueix a la mida d'un puny. Actualment és prohibit fer-ho amb cap de persones, però no amb els d'animals (de monees!). Impressionant!
A la part de darrera del museu també pots observar les ruïnes de Tomebamba (o això es creu), una ciutat que diuen que va arribar a fer ombra a Cusco! durant el domini de l'Imperi Inca. La veritat és que d'aquella ciutat però, poc se'n pot destriar! Tan sols són unes ruïnes en un voltant verdós i agradable...
De Cuenca, aquest matí hem partit cap a Machala, disposats a enllaçar amb un bus cap a Piura, Perú ja! I així poder arribar de nit a Chiclayo, però...
... ara mateix, encara, ens trobem a Machala. No res planejat, doncs en principi en aquestes hores hauríem d'estar a puntet d'arribar a Piura, Perú!
I és que el factor "sud" i el factor "costa" no es podien resoldre de cap altra manera que en un ambient caòtic i, gent esverada i passota... Bé, no sé si aquest l'adjectiu per designar-los en el dia d'avui, perquè digueu-nos si és normal que si l'horari de sortida del bus és a les 14.00h. surti a les 13.00h. perquè - per coses de la vida - ha arribat abans a l'estació! Ah molt bé! Avui tenien pressa... Increïble. Doncs millor parlarem de gent: despreocupada o, dit d'una altra manera, que se'n toca els collons de tot i de tothom.
I per això, per aquesta genteta tan maca, ens trobam perduts a Machala. Sense cap interès, llevat de les dones polícies que vesteixen una minifalda a punt de petar i uns talons de pam i mig, segons tots els homes de la ciutat! Per sort, encara, hem estat entretinguts però, doncs s'ha armat un bon bullit-sarau degut a la rebuda del Vicepresident d'Ecuador a la Cambra de Comerç de Machala. A més a més hem pogut ser en una diada intercultural dels pobles d'Ecuador, on hem pogut observar danses tradicionals i música d'arreu del país (des de la tribu dels Shuar de l'Amazònia fins als de Loja).
I res més, us deixarem perquè han de tancar. Aquest cop no hem pogut posar fotos... però tan aviat com poguem les penjarem...
La pròxima actualització serà des de Perú, esperem!!
Molts petons per a tots!!!!!!!!
PD: Per cert, aquests dies hem fet un amic professor d'educació física de Madrid, l'Isidoro, company de viatge bo i millor persona! Des de Riobamba fins aquí anem junts! Ja us explicarem més que tenim tard! Ens tanquen!!! Abraçades!
3 comentaris:
Ei genteta!
Això de què el bus surti abans d'hora no eh... no anem bé, jeje! Espero que l'arribada i l'estada al Perú sigui tan fascinant i vagi tan bé com la de l'Equador ;)
Per aquí tot segueix igual, jo tinc dues setmanetes de proves i algun examen i vaig una mica de bòlit però tot passa... jeje!
En Lluís vos envia records i jo un beso gros gros per cada un...
Esperam més noticíes,
Joana Aina
Que tal? ja heu arribat al Perú? espero que després sortís un altre bus.L'experiència al Ecuador per lo que heu anat explicant ha estat molt enriquidora, desitjo que ara a Perú sigui igual o millor,Lluís ara arribeu a un país que coneixes una mica, espero que us serveixi per aprofitar-ho encara mès si ès pot.Avui hem anat a buscar bolets, hem trovat dos rovellons,bonissims, no rigueu que altres no han trovat ni un.
Bè ja tornaré a escriure, fins aviat.
Molts petons, uns quants per cada un.
Bassi
Hola parella, espero que estigueu bè, doncs fa dies que no tenim noticies, l'últim que sabem ès que estaveu esperan el bus per anar cap a Perú, suposo que ja el veu agafar i que esteu disfrutant d'aquest pais. Bè ja direu alguna cosa, molts petons i molts records de tothom.
Bassi
Publica un comentari a l'entrada