Latacunga - Ruta Quilotoa - Baños - Puyo. Dies intensos.

Al final l'actualització la fem des de Baños. Un poblet visitat per extrangers i ecuatorians que ens recorda, en certa manera, a Cerdanya. Doncs el paisatge és semblant i el cap de setmana és ple de moviment frenètic per tot arreu. Amb la gran diferència que està ubicat sota un volcà actiu. Més que volcà... volcanot! el Tungurahua! quins valents vivint aquí tú! en el moment menys pensat els hi fotrà un pet i tots a prendre pel sac... estan com unes cabres aquests ecuatorians...

Abans d'arribar fins aquí, però, hem passat unes quantes experiències de tot tipus! Des d'acampar a la vora de la Laguna Quilotoa i passar la nit més freda de les nostres vides... a sopar amb una família de la comunitat indígena o fer una excursió amb bici de Baños a Puyo, d'uns 60 i pico quilòmetres.

Latacunga ens va agradar. Sobretot, perquè tenia un mercat, diari, immens al mig de la plaça del poble. I, increïble! enmig del mercat, entre papaies, maracuiàs, porcs oberts en canal penjats de ganxos, peixos plens de mosques sobre làmines de fusta, capells-barrets tradicionals andins, ganivets, jerseis, candaus, coques, pollets, galls i gallines... hi havien, durant tot el dia, partidassos de volei tres per tres, amb pilotes de cuir de futbol... que segur fotia un mal de collons! però ells immunes al dolor! I diem ells, perquè només hi jugaven homes... mascles!

De Latacunga vam agafar un bus interprovincial que ens duria direcció Tigua, Zumbahua, i finalment, a la Laguna Quilotoa, on faríem nit en el nostre iglú. Iglú, per cert, mai millor dit... perquè us jurem que vam passar un fred... increïble.

Doncs el trajecte en bus va ser meravellós. I és que cada vegada ens agrada més viatjar en bus. Perquè ens permet veure, poc a poc, pobles i poblets, escoles, guarderies, mercats, gent fent feina al camp, a les botigues, o, simplement, estan al terra, asseguts, esperant no sabem el què.

I és que el paisatge andí ens va agradar molt. Casones de fang i palla, encara, al ben mig del no res, amagades entre les muntanyes, llames, ases, ovelles, porcs, gallines... animals domèstics al voltant de les cases apareixien i desapareixien continuament. I, de tant en tant, algun còndor andí ens feia desviar la vista cap al cel i quedar-nos bocabadats al seu pas.

Estem impressionats de veure on i com conreen la terra. Doncs tenen els troços on, amb prou feines, s'hi aguanten dretes les herbes! I ells, i, sobretot, elles! els treballen a mà, i, a més, moltes, carregant amb els fills a l'esquena amb una espècie de manta que els té allà penjats. Ho fan tot a mà, des de llaurar, sembrar, collir... com s'ha fet "tota la vida" que dirien els avis.

La Laguna Quilotoa, en una paraula, acollonant. Aigüies verdes enmig d'un cràter d'un volcà apagat de ja fa la tira d'anys. Això sí, meravellosa durant el dia... però un glaçó de nit! quin fred... dins la tenda casi que ens hi surten estalactites! però el despertar va merèixer la pena. La sortida del sol i el cel completament blau, van ser el millor regal per despertar.

La família amb la que vam sopar al fons de la Laguna van ser molt atents i amables amb nosaltres. Un vespre molt interessant. Sopa de civada, arròs amb tomàquet ratllat i tè. I, després, converses amb idioma "quetchuañol" sobre la vida de la seva comunitat, les normes (a les deu de la nit no poden sortir de casa! sinó els tanquen els guardies de la comunitat en una espècie de presó fins al matí), funcionament, tradicions, llengua, problemes i, després, classes d'anglès! doncs ens van demanar que volien aprendre lo bàsic per poder comunicar-se amb els turistes (amigos) de parla anglesa.

L'endemà al matí, vam tenir el plaer d'esmorzar amb ells. L'esmorzar més extrany que mai havíem menjat: faves, cuites i salades, amb cafè o tè. Molt bo. De veritat.

De tornada a Latacunga, des de Quilotoa a Zumbahua, vam compartir furgoneta, una "ranchera", amb una belga i un francès. Molt bona gent. També vam xerrar de tot una mica mentre el vent ens deixava escoltar el què deien els altres. Va ser un petit trajecte de 2o minuts molt interessant també.

Un cop a Latacunga, recollida de trastos i cap a Baños. On hem passat les últimes dues nits en un hostalet de "luxe"! després de regatejar, per cert, com cada dia, cada hora i, gairebé, cada minut! fins a aconseguir un preu molt bo.

Baños és un macromercat dels esports d'aventura. Miris on miris hi ha publicitat per fer barrancs, ràfting, excursions per la selva, tirolines, bicicleta, puenting, cavalls, de tot vaja. Però, nosaltres, vam decidir llogar un parell de bicis i anar fins a Puyo (a la porta de l'Amazònia), a uns 60 i pico quilòmetres de Baños, en un "descens" progressiu al costat del riu Pastaza que ens va permetre gaudir del paisatge de la zona amb molt més detall. Cascades, més cascades, i, totes elles, maquíssimes.

A mesura que ens acostàvem a Puyo... la calor era cada vegada més intensa. Fins arribar al punt de quedar xops de suor de dalt a baix. Ara, no sabíem si estàvem més mullats per la suor o la pluja! que ens va acompanyar uns quants quilòmetres.

El dinar, bo i sà. I ben acompanyats. Doncs l'amo del restaurant, professor de química i biologia, ens va explicar al detall els peixos que menjàvem. Il·lustrant-nos-els, fins i tot, amb un llibre amb fotografies i explicacions de la zona i de com els indis de la selva els pescaven.

Després de més de cinc hores donant pedals i, amb el cul com el difunt Floquet de neu (al cel sia), vam arribar a Puyo... una ciutat... diguem... amb carrers? gent? cotxes? botigues? res de l'altre món. El nostre destí, la nostra meta, ens la imaginàvem molt diferent! després de tantes hores sobre les bicis... però el trajecte, que és el que ens motivava, va valer moooolt la pena!

I, avui, hem anat a les termes d'aquí a Baños. Unes piscinetes, amb aigües tèrboles (diuen que dels minerals que contenen, amb propietats curatives) que surten de les entranyes del volcà Tungurahua. La veritat... és que feien una mica de mania! :) Allò tan tèrbol i tanta gent que erem allà dins... no sabem si l'aigua era de les entranyes del volcà o de l'entrecuix d'alguns/es.





Ens ha anat la mar de bé però!





I aquí us deixarem. Demà, bus i cap a Riobamba, més al sud encara. Anem baixant cap al Perú ja. I actualitzarem amb noves historietes per explicar-vos.





Una estimada a tots!





www.picasaweb.google.com/calamarieta





Hi tenim més fotos!