I, finalment, hem arribat a l'Ecuador.
El viatge comença de debò i, el sol fet de sortir al carrer, ens mostra que som lluny, molt lluny, de casa.
Olors, gustos, sorolls i ritme ens desborden per tot arreu.
Guayaquil ens sembla una ciutat de contrastos impressionants. Per una banda té un passeig marítim, el Malecón, que ja ens agradaria a Barcelona, Palma o a qualsevol port Mediterrani. No obstant, per altra banda, a escassos 20m d'aquest reducte de tranquil·litat, harmonia i bellesa, hi trobem una ciutat paral·lelament oposada.
Mic-mic. Moc-moc. Tac-tac. Txurip-Txurip. Uiu-iui. Mec-mec. Són els diàlegs entre autobusos destartalats, taxistes tronats i conductors suïcides els que t'avisen que la teva hora està a punt d'arribar amb un simple toc de clàxon que t'acaba salvant el coll... si vas viu!
Són el cor de la ciutat. El que dóna vida als carrers que conformen un macromercat ambulant on les parades són a peu de carrer i, els venedors, hiperactiu a matar, mediten sobre si paga la pena, o no, aixecar el cul de la cadira.
Per altra banda, trobes homes-botiga, dones-botiga i nens-botiga per tot arreu, que gasten les soles de les sabates i les calories per tota la ciutat. Ténen de tot. Des d'"agua de coco" fins caramels. De "corviche" a "pan de yuca". De refrescos a cupons de loteria. Fins i tot, una pomada pel reuma! però que va bé pel mal de cap, per la tos, pels esguinços, pel mal d'esquena, i, per la grip! Collonut! Tot això per 1$! Increïble.
Apartat lleugerament del centre s'aixeca el cerro de Santa Ana. Magnífic. Aquí s'hi troba la pau en qualsevol moment del dia. Cases de mil colors i carrerons empedrats van passant a mesura que puges els més de quatre-cents esglaons que t'acaben portant al far, que encara avui, domina el riu Guayas.
Una ciutat interessant.
Ara però, ja som a Puerto López, un petit poble de "pescadors" a la vora de l'oceà Pacífic. Només baixar del bus, després de cinc hores de carreteres i carreteretes, conducció temerària del xòfer, i música entre reggeton i merengue, a tota hòstia, els taxistes, amb tricicles motoritzats-tunning, sens rifaven per portar-nos a un hostal i contractar un tour per veure balenes.
Al final, hem caigut al parany d'uns nanos "pescadors" (ténen barca però la fan servir per tot menys per pescar) i, demà, amb una mica de sort, haurem pogut veure alguna balena. Ja comentarem el què!
Salut i una estimada a tots!
Maria i Lluís
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola!! M'alegro que hagi començat bé l'aventura per sud-amèrica.. de veritat que feu moltíssima enveja. Molta sort i disfruteu de l'experiècia. Ja ens anireu informant.. Pel que expliqueu ha de ser tot tan impressionant i tan tan diferent...
Un petonàs gegant i mil records desde la cerdanya
Carolina
Hola famili!!! Estic molt molt contenta de saber noves vostre i sobretot... de veure que tot va de meravella!!! Li he dit a n'es papà com ho havia de fer per fer-vos algun comentari però veig que no li ha anat be.. jeje! ja li tornare a explicar :p
Disfrutau cada moment, cada vista i cada experiència (no dubt que ho fareu) i de tant en tant... feis un truc! ;)
Vos estim amb locura!!!
Joanaina
Hei parellaaa!!!! soc el Marc de Bolvir. Buf! quina enveja que em feu. Per aquí us trobem a faltar, la Agnés és molt maca, però vosaltres sou genials.
Una gran abraçada dels de Bolvir, i dels petits també. El Martí pregunta quan tornaràs al Poli Lluís. Pel vostre bé espero que tardeu molt, senyal que tot us va de meravella.
Bon viatge i a disfrutar! que això només es fa un cop a la vida (això els que ho feu)
Molts petons!!!!
Publica un comentari a l'entrada