Perú!!! Piura - Chiclayo - Chachapoyas.

Finalment, i, després de moltes hores d'espera a Machala, vam poder agafar un bus cap a Piura, Perú, previ pas pels passos fronterers d'Ecuador i Perú.

Una frontera increïble. Si aconseguies aïllar-te de la música de fons que tot el trajecte ens va atormentar, merengue arreguetonat (per definir-ho d'alguna manera), a tot volum, podies fer un salt en el temps i imaginar-te en una frontera d'aquelles que nosaltres només coneixem per pel·lícules de la postguerra o segona guerra mundial.

De nit, carrers solitaris, controls militars i policials abans d'arribar a les respectives aduanes, i, espai molt ample entre frontera i frontera. A més, el pas dels cotxes, taxis i mototaxis, feia que s'aixequés una polseguera d'allò més intrigant...

Un escenari molt espectacular pel que ens esperava a l'hora de fer els tràmits. Diguéssim, que el funcionament d'aduanes d'ambdós països, aquí, a Catalunya, ho vindríem a definir com... (i, perdó)... una casa de putes!

Funcionaris torracollons que deixaven de ser-ho al ser untats davant el nostres ulls pel conductor del bus, fet que, en el fons, ens va agilitzar el passi. Canviadors de moneda ambulants amb bitllets "lavados con Perlán", taxistes caçaclients casi casi agafant-los pel braç i buscavides que et volien ajudar a omplir un qüestionari a canvi de quatre duros. Tot plegat, impressionant.

Un cop arribats a Piura, la primera ciutat del Perú on vam parar, una peruana que va viatjar amb nosaltres ens va fer de guia fins a una nova terminal de bus per fer el canvi fins a Chiclayo. I, directes a Chiclayo. A la costa nord peruana.


Chiclayo, en sí, no és que ens agradés massa, i, com aquell qui diu, era una ciutat que havia de ser de pas. Però, sort, que vam agafar un hostalet apanyat i vam decidir agafar un "tour" que també vam regatejar fins a arribar a una xifra que ens va semblar justa. I, quina passada!! La tomba del "señor de Sipán", visita a les piràmides Moches i, finalment, visita al museu on hi havia peces d'orfebreria i ceràmica d'aquesta cultura.


Va ser impressionant. Doncs, esperàvem res, o gaire bé res, de la volteta, i ens va acabar agradant i fascinant!! Va ser enriquidor i, també, cansat, doncs vam passar el dia sencer amunt i avall anant de la tomba a les piràmides i, després, al museu. Però va merèixer molt la pena.


L'endemà al matí, altre cop al bus, nou horetes per arribar a Chachapoyas (al departament de l'Amazones) i, poca cosa. Menjar, molt de menjar, doncs vam arribar afamats!! I, amb calma, buscar un hostalet acollidor, còmode i, com sempre, econòmic. I, el vam trobar.


De pas, per baixar el preu de les habitacions, vam pactar fer una visita a les ruïnes de "Kuélap" amb l'agència que treballava amb els de l'hostal i, tot plegat, collonut.


Ja tenim agafat el ritme al funcionament del dia a dia. Regateja per aquí, confirma per allà, pregunta una i mil vegades per tot, i, en general, informa't bé de tot si nos vols que et prenguin el pèl. Que, segur, ens el segueixen prenent. Però menys.

Avui, hem visitat Kuélap. I, també, ens ha fascinat la fortalesa-temple-ciutat que tenien al capdamunt d'un penyassegat que quan el miraves d'aprop acollonia. I bastant. Vaja, molt.

Hem pogut comptar amb els explicacions d'una guia que formava part de l'equip de treball i, la veritat, és que ha estat collonut poder compartir un viatge per la cultura sachapoya amb aquella dona, perquè ens ha ensenyat moltíssim i respost a les mil i una preguntes. Hem passat un dia molt interessant i profitós.

Ara, de tornada ja a Chachapoyas, hem establert el nou destí: Tarapoto. Per després anar cap a Iquitos amb vaixell via Yurimaguas. Ens esperen hores i hores damunt colectivos, busos i de més per arribar... però creiem que mereixerà molt la pena perquè, per fi, podrem navegar pel riu Amazones, cosa que ens fa especial il·lusió als dos!! :)

Així, esperem actualitzar des d'algun lloc en ple Amazones.

Una estimada per tots!!

Cuideu-vos molt que nosaltres prou que ho fem!!


www.pìcasaweb.google.com/calamarieta