Balenes! Grans, molt grans! Increïble!
Després de pactar amb el nanos del poble un "tour" amb una barqueta, ens trobem que el capità i "guia" són uns pescadors veterans i curtits, autèntics.
En una barqueta a motor de nou metres de llarg i uns tres d'ample, dos motors a punt de jubilació i, equipats amb un xalecs "salva-vides" gastats i humits, ens endinsem vint persones! cap a alta mar, a buscar les balenes, tot acompanyats d'un perfum de petroli que ens acompanyaria tot el viatge.
Després de navegar uns 30km mar endins, paren els motors (aquest cop expressament), i es fa el silenci. Tots amb els ulls oberts i mirant cap a tot arreu esperant trobar el premi.
Res. Seguim buscant.
Mitja hora més direcció la Isla de la Plata i, altre cop, motors parats, silenci... i... "¡allá van!".
Impressionant, a 50m veiem la primera amiga que ens saluda per començar una partida a tocar i parar.
Som-hi.
A tota maquina i darrere les balenes comencem a fotre bots amunt i avall, esquerra i dreta, i el que havia estat un viatge "entretingut" es converteix en trepidant! Cada vegada les veiem de més a prop. Una, dos, tres! A 10, 15 o 20m ens mostraven les aletes, cua i panxa!
Increïble.
Al final, quan ja cansades del joc desapareixen en la immensitat del Pacífic, ens en tornem cap a terra. Estem satisfets. Incrèduls, fins i tot, de que sigui veritat el que hem contemplat tan d'aprop.
De tornada al port hem fet un amic. El José. Un pescador que ens invita a sopar a casa seva amb la condició de que no paguem ni un ral. Nosaltres, òbviament, acceptem encantats.
El sopar és llarg, interessant i bo! Peix fresc: "del mar a la mesa, y de la mesa al mar" com diu el José. La casa... plena d'amor i alegria. Plena de sentiments d'afecte i generositat. Però de res més. Ni rajoles, ni pintura, ni finestres, ni portes, ni habitacions. Un sostre amb planxes d'alumini cobria una estància en la que hi viuen avis, fills i néts. Set en total.
Les converses flueixen de manera natural i còmode, perquè els anfitrions ens tracten com si ens coneguéssin de tota la vida i ens expliquen problemes, injustícies, aventures i esperances!
Tan de bo els poguem ajudar d'alguna manera.
Després del sopar, arribem a la conclusió que el petit poble de Puerto López és un reducte de famílies mafioses que controlen el sector turístic i que reparteixen les engrunes del pastís entre els desafortunats contractant-los a canvi de 10$ el dia.
Avui, a dinar, a casa del José altra vegada. I, demà, si tot va bé, ens n'anirem a passar el dia pescant amb ell. Esperem vagi bé.
Salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bè ja veiem que el viatge ha començat com voliau ple d'emocions, espero que hagueu fet alguna foto per poguer veure totes aquestes coses tant expectaculars. Parella com veieu estem al dia visitan el vostre BLOG, que moderna, ja ja ja. Molts records i petons. B.H.A.
Hola parella, aquesta tarda he parlat amb vosaltres, però encara no sabía la noticía del sexe del bebé del Ricard i la Marta, ara ja ho sabem, será un NEN, felicitats tiets, suposo que estareu tant contents com tots nosaltres, perqué el mès important de tot ès que tant la Marta com el nen estan molt bè.
El Ricard ja prepara una carretilleta.
La Marta t'ha enviat un sms, però no sè si ha arribat.
Seguiu disfrutant del vostre viatge.
Molts petons.
Bassi.
Publica un comentari a l'entrada